El Català
- 14/12/2021
- 0 comments
- redacció
- Categoria: Opinió
- 0
> Maria Núria Revetlle
Fa dies que l’escola Turó del Drac de Canet de Mar està a l’ull de l’huracà. Una família que ha recorregut al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha aconseguit, que com a mesura cautelar, a la classe de P5 on va la seva filla s’imposi un 25 % les activitats i les classes en castellà. Ha al·legat que tenia dret a escolaritzar-la en castellà tenint en compte que és una de les dues llengües oficials que hi ha a Catalunya.
Això serà així fins que no hi hagi una sentència definitiva del cas, que pot ser pitjor, ja que aquests pares/denunciants reclamen el 50 % de les classes en castellà.
No és la primera mesura cautelar d’aquestes característiques, ni la primera sentència en aquest sentit, però la novetat aquí és que la resta de pares de l’escola, o si més no un grup força important s’han constituït en plataforma i s’han mobilitzat en contra d’aquesta imposició que no només troben injusta sinó que vulnera els drets de la resta d’alumnes.
Una altra novetat en aquest cas és que un partit tan poc sospitós de ser independentista com el PSC ha censurat el fet que es faci servir el català com arma política.
A ningú no se li escapa que al darrere de tots aquests pares litigants hi ha la defensa a ultrança d’una ideologia i d’una afinitat a unes sigles determinades, aprofiten la batalla de l’idioma per fer d’altaveu polític i escopir públicament mentides i falsedats. Fan afirmacions que potser fora d’aquí algú es pot arribar a creure, però que aquí clamen al cel, perquè dir que el castellà està arraconat i que el català s’imposa de manera dictatorial no només no respon a la veritat sinó que és una calúmnia… és allò de calúmnia, calúmnia que alguna cosa queda.
-Els darrers estudis sobre l’ús del català a l’escola esgarrifen pel baix percentatge d’alumnes que el fan servir al pati i per relacionar-se entre ells.
Segurament l’exitós model d’immersió lingüística que tant ha fet durant anys per evitar que s’esborri el català de la nostra societat s’hauria de repensar per abordar millor els reptes de la societat d’ara, però no pas per incloure més quotes de castellà sinó per blindar millor el català i evitar així la seva extinció.
Estem davant d’un problema molt greu, cada cop les noves generacions fan servir un vocabulari més pobre, sense moltes de les expressions genuïnes del nostre idioma.
Cada cop més canvien del català al castellà sense cap raó de pes, amb una naturalitat que esdevé perversa.
Caldria exigir a la classe política d’aquest país menys discursos i proclames i més valentia a l’hora de defensar un dels puntals de la nostra societat com és l’idioma.
Què passaria si a totes les escoles on per sentència s’ha imposat una quota de castellà no s’apliqués? És que vindria una policia a fer-la complir?
O ens plantem tots o la demagògia barata espanyolista anirà escombrant els pocs reductes on encara es pot defensar l’idioma, en altres espais ja fa anys que l’hem perdut.