revetlle

Quan em visitarà el traumatòleg?

> Maria Núria Revetlle

 

Fa més d’un any i mig que vivim en un estat d’emergència permanent. Ens ha caigut a sobre, com una maledicció divina, una pandèmia que no marxa mai i amb la qual ens hem d’acostumar a conviure. Ara bé la inclusió de la covid al sistema sanitari està resultant mortal i no només per la letalitat del mateix virus sinó per la desatenció que supòs que tots els professionals i tots els recursos estiguin destinats a combatre la pandèmia.

Ja hem viscut casos, alguns extremadament dolorosos, de com el retard en el diagnòstic de càncer ha segat la vida a persones joves, però la desatenció i la indefensió del pacient és totalment absoluta quan es tracta de malalties o qüestions on no es tem per la vida. Tothom en la seva escala de valors té clar que primer cal atendre una persona amb risc de mort que una fractura de peu, però tot té un límit. Esperar més d’un any amb mal perquè et facin el diagnòstic fa més tuf de desídia i mal funcionament del sistema que no pas a una qüestió de prioritats.

Per posar un exemple David Flix requereix d’una artròdesi de turmell, una operació senzilla i de poca estona i en absolut greu. I aquest és el problema com que no s’està morint, li han calgut nou mesos per tal que el visités el traumatòleg que li ha avançat que no el podrà operar fins d’aquí a un any. Ell ja fa mesos que camina amb crosses pel dolor que té. Creu que perdrà la feina si continua gaire mesos més de baixa i aviat tampoc podrà assumir el lloguer del pis. El David es pregunta de què li ha servit cotitzar trenta anys a la seguretat social?

Tal com van les coses estaria bé que deixessin de pagar a la seguretat social la picossada que ens treuen cada mes del sou i poguessin invertir aquests diners, els nostres diners, en la sanitat privada perquè lamentablement al final si vols solucionar aquestes patologies no greus t’has de tornar a rascar la butxaca.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss