La Independència del nostre país, l’assoliment de l’estat lliure i independent, no és ni serà fàcil. Ens trobem en un moment d’extrema complexitat on impera una calma tensa i també un sentiment de desànim generalitzat.
Sent autocrítics, i mirant amb perspectiva tot el que ha succeït aquests últims 4 anys, cal reconèixer una manca d’estratègia, d’unitat i d’objectius entre els dirigents independentistes que han restat forces i arguments a la lluita per aconseguir la República. Ara bé, ningú va preveure que l’única resposta que es rebria de l’estat seria una repressió ferotge (empresonats, exiliats i represaliats) i una negació absoluta a la negociació amb un dels moviments socials i pacífics més importants que es recorda en la història d’Europa. Que ingenus!
En breu es preveu l’inici d’una taula de diàleg que pugui donar alguna resposta a les aspiracions del moviment independentista català. Tenint en compte el que ha succeït els últims anys, no es pot ser gaire optimista, però sempre s’ha d’estar disposat al diàleg. Ara bé, aquesta escletxa que l’estat està obrint (amb els indults i la taula de diàleg), no ho fa per gust. Està obligat a fer-ho sobretot per les pròximes sentències dels tribunals europeus (TEDH, TJUE i TGUE). En gran probabilitat, aquestes sentències judicials donaran la raó al moviment independentista obligant a l’estat a abordar d’arrel el problema català.
I, quan això passi, és imprescindible que l’independentisme estigui molt fort. És evident que les coses es podien haver fet diferent, però som on som. I cal ser conscients que la batalla no està en absolut perduda. Sense la persistència de la gent de carrer al llarg de tots aquests anys, no s’hauria arribat fins aquí, i sense aquesta persistència, no aconseguirem l’objectiu d’arribar a ser un país lliure. És molt important doncs alçar-se de nou perquè s’acosta un moment clau de la nostra història. Sortim al carrer i demostrem al món que no defallirem!
Bona diada a tothom!