No hipotequeu el futur
- 10/02/2021
- 0 comments
- redacció
- Categoria: Opinió
- 0
Toni Altaió, Pepe Beúnza, Jordi Coll, Anna Domènech, Josep Fontcuberta, Carles de la Iglesia, Maria Martí, Josep Maria Nogué, Xavier de Pedro, Oriol Valls, Manolo Villa, Carles Virgili.
Membres de l’antic «Grup de Debat sobre el Pla General»
L’any 2.003 el Ple de l’Ajuntament de Caldes de Montbui va aprovar amb un ampli consens el Pla General d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). El debat entre la població va durar més uns quatre anys i va ser un cas clar de participació ciutadana. Es van realitzar actes públics i es van recollir milers de signatures que demanaven respectar la zona agrícola de les Cremades, i respectar els terrenys no urbanitzables de l’altra banda de la riera de Caldes i de la carretera C-59. Finalment es va aconseguir un consens màxim de model de poble, amb una visió moderna de valorar el territori per damunt de les grans operacions especulatives.
El Pla va incloure també una zona balneària al costat del Parc de Can Rius però declarant-la equipament municipal de titularitat pública, per així garantir que si mai s’arribava a construir no fos una operació privada més, sinó un tipus de balneari pensat com a equipament per les necessitats dels vilatans.
Però recentment, el 29 de desembre de 2020, en un Ple Extraordinari, s’ha aprovat una modificació puntual del POUM per a permetre que qualsevol equipament municipal previst a partir d’ara pugui ser d’iniciativa privada.
Aquesta decisió s’ha presentat posant com a exemple el futur tanatori… Però casualment coincideix amb la presentació del projecte d’un enorme pàrquing que ocuparà part de la Zona Balneària. La primera fase conté una petita zona de pernocta per 12 autocaravanes (cap problema: es tracta un petit equipament municipal de tipus turístic amb un impacte mínim sobre el territori) i un altre aparcament per unes 50 places i autobusos. Però la segona fase prevista és un enorme pàrquing de més de 400 places, no justificables per les necessitats de mobilitat dels vilatans i que evidentment forma part d’una gran operació futura.
No cal ser gaire malpensat per trobar-hi la relació. És deixar el fins ara equipament municipal balneari en mans de la iniciativa privada, desvirtuant la idea del Pla i obrint la porta a l’especulació. A més aquesta operació privada a l’altra banda de la riera d’entrada ja disposarà d’un magnífic pont d’accés i d’un enorme aparcament pagat per l’Ajuntament, és a dir, per tots els vilatans.
És una trista sorpresa que això passi justament amb un govern amb majoria absoluta d’Esquerra Republicana, que va ser un dels grups més compromesos amb la gestació del Pla General i amb la seva idea principal: la defensa del territori i l’ordenació pensada al servei de les persones, no dels macroprojectes. A més la manera com s’està tramitant no és precisament un exemple de transparència i participació: l’última setmana de l’any, telemàticament i amb tothom confinat… Quin trist contrast amb el consens aconseguit el 2003…
En 20 anys hem vist com Ajuntaments amb majoria absoluta s’han anat diluint fins arribar a representacions molt menors i al revés, com opcions que en un moment eren testimonials han esdevingut majories absolutes. Les opinions i necessitats de la població són canviants i cal que les modificacions del POUM no hipotequin en cap cas el futur. Una privatització d’equipaments municipals serà, de facto, irreversible, doncs les remunicipalitzacions són molt poc freqüents i complicades de realitzar.
L’Ajuntament ha de conservar el control i la iniciativa dels equipaments municipals, que són justament una de les seves principals raons de ser. Quan convingui sempre pot cedir temporalment l’explotació de la concessió administrativa per concurs públic segons les condicions que l’Ajuntament de torn cregui convenients en aquell moment i sempre de manera revisable periòdicament. Però sense renunciar per sempre més a la capacitat d’iniciativa i control a privats que naturalment sempre tindran altres interessos.
Enlloc d’afavorir megaprojectes privats, per què no conservem i millorem el què tenim?
Per tant demanem que la majoria de govern s’ho repensi i deixi sense efecte aquesta modificació puntual del POUM. Els equipaments municipals han de ser municipals.
No tenen dret a fer-ho, encara que la legislació els ho permeti.