La plaça U d’octubre llueix esplendorosa. Les entitats independentistes de Caldes han pintat un mural (Mural de la Llibertat?) a la Paret del Sindicat. S’hi demana la llibertat dels presos polítics, singularment els vinculats a Caldes, la Xènia i en Raül, i es posa en valor la voluntat del poble en general.
L’obra, feta per uns artistes grafiters, només mereix elogis. Cal destacar que el mural s’ha realitzat a la Paret del Sindicat. És important de dir-ho. Es tracta de la resta de la paret lateral dreta de l’edifici del Sindicat que va ser adquirit l’any 1993 per l’Ajuntament. En aquella data el municipi va passar a ser propietari dels terrenys, on ara hi ha la plaça U d’octubre, juntament amb les edificacions que hi existien.
L’any 1994 es van enderrocar les edificacions, i es va conservar part de la paret lateral dreta de l’edifici principal, en una alçada de 2 a 3 m. Aquesta paret és de propietat municipal i així consta, per les indagacions que s’han fet, tant en el Registre de la propietat com en el Cadastre.
No hi hauria d’haver cap controvèrsia al respecte, però sembla que el Bisbat de Terrassa (o la parròquia, com preferiu) es postula com a propietari de la paret municipal. Sí, ho heu llegit bé. És el mateix Bisbat que va immatricular, gràcies a una llei del període Aznar, la plaça Pau Surell i el carreró, en altres temps, d’ús públic que separava l’edifici del Sindicat i la rectoria. Sí, el mateix Bisbat que reclamava al municipi, sembla, alguns milions d’euros per l’expropiació de la plaça Pau Surell.
Per què hem arribat a aquest extrem? Hi ha hagut desídia municipal en la defensa del nostre patrimoni? O només és producte de l’afany del Bisbat d’augmentar les seves propietats?
Sigui com sigui, som on som. Ara és imprescindible que el govern municipal adopti una actitud valenta, no s’arronsi davant de persones jurídiques privades que només miren pels seus propis interessos, i exerceixi les accions necessàries perquè ningú pugui posar en dubte la propietat municipal de la Paret del Sindicat.
Ah! i el temps juga en contra de nosaltres els mortals, davant de persones jurídiques amb dos mil anys d’història. Els 30 anys d’una hipotètica apropiació, per usucapió de la paret, per part del Bisbat es podrien complir el 2024. No podem perdre el temps. La pilota és a la teulada de l’Ajuntament.