No ens hem d’oblidar la mascareta cada cop que sortim al carrer, i no ens la podem treure durant tota l’estona que duri el nostre trajecte fins a la feina ni tampoc al lloc de treball. Cal guardar unes distàncies de seguretat que a partir del metre i mig convingut pels epidemiòlegs se’n fa de més i de menys. Hi ha botigues per exemple que no accepten més d’un o dos compradors a dins, bancs i caixes consenten llargues cues al carrer per preservar els seus treballadors, en canvi al metro i a l’autobus no hi ha problema, diguessin que escoltant la gravació on es recorda que no cal anar a piles és suficient.
Ara, molt més que abans, cal fer cua per a tot i durant molta més estona, sovint al carrer on la gent gran no pot asseure’s enlloc.
Segons a on es pot comprar però no es pot tocar el producte, en altres llocs, especialment als grans magatzems tothom remena com vol; això sí a l’entrada l’agent de seguretat controla que tohom es posi el gel hidroalcohòlic, amb això i circuïts dibuixats a terra i anul.lant algun lavabo ja s’ha complert amb les mesures anti-covid.
Obviament cal demanar cita prèvia per a gairebé tot, per poder repartir la gent, mentre que si mires les terrasses dels bars les persones no estan gens escampades.
La feina ja és un món apart, una cursa d’obstacles tant impressionant que encara no entenc com surten les coses. Tasques que abans feies amb una sola operació o un pas ara te’n calen tres i de més complicats.
I com que portem una existència tan lúdica i senzilla ara la darrera amenaça ja apunta a les festes de Nadal, la de moment recomanació però que potser acabarà essent una prohibició, de màxim sis persones per àpat familiar.
Estem tots d’acord que hem de prendre prevencions i mesures per evitar més rebrots i un descontrol total de la covid. És cert que ens enfrontem a un virus desconegut, ara bé la ciutadania viu atònica i desconcertada els canvis de protocol que fan les autoritats i les mesures tan arbitràries que a un lloc impliquen una cosa i al del costat una altra.
La pandèmia està passant factura a la gent gran, els nostres avis que viuen com una crueltat no poder abraçar els seus, si ara a més no poden ni fer l’àpat de Nadal amb tota la família segur que no moriran per la covid però potser se’ls acabaran les ganes de viure i moriran de pena.
![revetlle]({"full":{"0":"2019\/09\/53_MNRevetlle.jpg","1":2505,"2":1666,"3":false,"file":"https:\/\/www.calderi.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/09\/53_MNRevetlle.jpg"}})
