Novament ha tornat a ser 1 d’octubre. Tres anys després d’aquesta data, que va marcar un abans i un després de la nostra història, des de Junts per Catalunya seguim lluitant per constituir la República Catalana, seguint el mandat de les més de 2 milions de persones que van dir SÍ a un estat en forma de república.
La lliçó de l’1-O és que l’estat només respon amb repressió i judicialització a les demandes del poble català. No té cap intenció de fer política, negociar, o dialogar. Només presó, exili i persecució judicial a més de 2850 persones per defensar la democràcia.
Nosaltres no oblidem. Les greus ferides de l’1-O es perpetuen en el temps. La repressió no cessa i l’Estat Espanyol continua la seva lluita antidemocràtica després d’aquell atac amarat de violència per impedir que votéssim. Ningú ha demanat perdó. Ningú ha esclarit qui va donar les ordres per actuar violentament contra els ciutadans pacífics que només volíem votar. Ara, que alguns s’omplen la boca parlant de “desescalar el conflicte” potser ja seria hora que demanessin perdó als ferits, als detinguts, als empresonats i als exiliats per aquella violació flagrant dels drets humans.
I l’embat continua. En un context de crisi sanitària i econòmica sense precedents, s’inhabilita al president Torra per penjar una pancarta que defensava la democràcia i la llibertat d’expressió. Arribarem on faci falta per denunciar aquesta agressió a les nostres institucions, però necessitem una confrontació intel·ligent. I per això calen dues coses: Primer, hem de superar la barrera del 50% a les eleccions vinents, per aconseguir que el mandat popular de l’1-O tingui efectes reals.
I segon, és importantíssim que totes les forces polítiques independentistes consensuem un front comú, que treballem conjuntament, per tenir una àmplia majoria. Cal revalidar el resultat del referèndum d’autodeterminació. I ho farem Junts, ja que aquesta és l’única manera d’aconseguir el nostre objectiu.
