No penso que hagi de reprimir la meva paraula per temor a represàlies. Per això, he decidit fer un pas endavant i explicar públicament uns fets insòlits. Sols desitjo tenir veu i que si no m’escolten les persones indicades almenys, ho facin els meus conciutadans.
Doncs bé, a finals de maig una veïna (la qual no conec), em va denunciar perquè un gat li va anar a la seva teulada. Sí, perquè un gat li va anar a la teulada. No li va matar cap planta, no va entrar a casa seva; sols va anar a la seva teulada. Els gats és complicat tenir-los lligats i que no donin una volta. La notificació me la va entregar un policia local, el qual es va trobar la porta de l’escala oberta i vaig parlar amb ell al recollidor de casa meva. En aquell moment estava fins i tot descalç. El policia no va actuar amb gaire consideració ni amabilitat, requerint els papers del meu gat com si hagués fet un acte major, el meu DNI i nom. No li vaig propinar ni un insult, res pejoratiu tret de dir-li que creia que tenia poca feina per ocupar-se de temes de gats. Amb certa prepotència el senyor policia em va multar per faltar-li el respecte segons ell. Com diria Camus, no hi ha res més menyspreable que el respecte basat en la por, aquest cas, respecte per por a una multa. Per mi dir el que un pensa encara que fereixi l’orgull de qui es doni al·ludit no és faltar el respecte, és fer-se respectar, que és ben diferent.
Un cop rebuda la multa del policia local, vaig fer una instància a l’Ajuntament de Caldes de Montbui demanant parlar amb l’alcalde. En el recurs de la multa demano també parlar amb l’alcalde i ho he sol·licitat també vàries vegades telefònicament. Aquesta cita mai s’ha donat. Un acaba pensant que volen que em cansi i que pagui la multa sense poder donar la meva visió dels fets, els quals considero arbitraris i injustos. La paraula d’una persona val el mateix que qualsevol altre, inclús que la paraula del policia.
Val a dir, que la multa redactada pel policia manca de tota mena d’accents i signes de puntuació. Val a dir també, que el recurs desestimat a la denúncia me’l van entregar quasi a les 11 de la nit picant vàries vegades el meu timbre, la meva mare ja era al llit. El respecte no és sols per a l’autoritat, tothom ha de rebre el mateix.
El dia 4 de setembre vaig tornar a anar presencialment a l’ajuntament demanat la cita que requereixo des del maig, sols hi ha hagut silenci. Sento que fins al dia d’avui ja cansat que m’ignorin, 9 de setembre, que he anat a les portes de l’ajuntament a cridar “vergonya d’ajuntament” no m’han escoltat ni una mica. Tinc data límit en poc menys d’una setmana per tornar a recórrer la multa i encara no he tingut l’ocasió des del maig de parlar amb l’alcalde. Suposo que és qüestió de prioritats en la seva agenda.
Porto ja diversos mesos enrere per totes les vies demanant una cita amb l’alcalde. Sembla que si un no crida i es fa notar no t’escolten. Sé perfectament que la cita esperada amb l’alcalde no l’acabaré tenint, per això he decidit fer aquest article i fer visible aquesta gestió que sols em produeix llàstima, pena i vergonya calderina. Un alcalde ha d’escoltar les veus que el reclamen, sigui qui sigui; no pot amagar el cap sota l’ala esperant que em cansi. No em cansaré fins que m’escolti, a veure si aquest article pot donar pas a la cita.
