Que no ens robin la vida: així de simple és. Que no ens robin la infància, l’adolescència, la joventut i les ganes de viure. Que no ens robin el dret a viure lliures i amb dignitat. Pot semblar quelcom evident, però no ho és. La crisi social-econòmica que seguirà la crisi sanitària actual és un fet. Sempre es diu que en les crisis hem de remar tots junts en un mateix sentit, però no hem d’oblidar que en els vaixells hi ha cabines de primera, de segona i butaques a coberta.
La malmesa situació econòmica i social en què una part important de la població es veia submergida els últims anys pot empitjorar dràsticament i endur-se més persones a la precarietat i a l’exclusió social. A Catalunya l’any 2018 hi havia 400.000 treballadores pobres. En el tercer trimestre de 2018 es van produir a Catalunya 2.531 desnonaments (el 22% de tot l’Estat) mentre que la banca va guanyar 8.600 milions d’euros en el primer semestre de 2018. A més, sense oblidar que les dones treballadores cobren un 26% menys que els homes de mitjana i que moltes persones migrades es troben en situació administrativa irregular. I a tot això, el pagament del deute de la banca amb diners públics després de la crisi de 2008, les retallades de 2010 en educació i sanitat, el cost abusiu del lloguer, els contractes temporals, l’alta taxa d’atur i la pujada de preu de recursos essencials com l’electricitat i l’aliment són fets palpables.
Nosaltres ho tenim clar: decidim posar la vida abans que el capital. El sistema econòmic capitalista basat en l’explotació, l’extorsió i les desigualtats entre rics i pobres està demostrant ser perillós per al planeta, vulnerant els drets col·lectius i socials més elementals arreu del món. En aquesta situació de “nova normalitat” cal que ens replantegem quin futur volem: la barbàrie capitalista o una societat que posi les persones al centre. Des de la CUP fem una crida a participar en les associacions de barri i a les assemblees locals. El futur pot semblar fosc i difícil, ple de negres tempestes, però només l’organització de la classe treballadora i la creació de xarxes de suport comú pot augurar un demà més just per tothom. Aquesta és la teva causa: que no ens robin la vida.
