
Benvinguts a la “nova normalitat” o a la represa, com es diu en català. Si abans vivíem cronometrats ara encara més perquè cal calcular-ho i sistematitzar-ho tot i anar amb prou marge perquè segur que cal fer cua. Una de les que no falla cap dia és la filera que es forma davant de la sucursal de Caldes de CaixaBank. El seu eslògan diu: Parlem? Doncs parlem perquè tothom comprèn les limitacions i les esperes arreu pel coronavirus però el que no s’entèn és que només hi hagi una persona en tota la sucursal que atengui presencialment. Què passa que l’entitat no pot col.locar mampares de protecció per a què hi treballi més gent? A empreses més modestes, per no parlar de les botigues, se les han emprescat per intentar donar el mateix servei malgrat tots els inconvenients i despeses que comporta. Els senyors de La Caixa deuen considerar que els ciutadans no tenen res més a fer que esperar al carrer, com a mínim mitja hora, per no parlar de la gent gran que també ha d’estar-se dempeus, sense poder asseure’s, esperant al seu torn … Aquesta és doncs per als responsables d’aquest gegant financer, que no estalvia ni en publicitat ni en despeses de llum i de corrent, la nova normalitat.
La nova normalitat també ens obliga a portar morrió, bé mascareta. És pesat però imprescindible quan anem a comprar, en transport públic o allà on no es pot respectar la distància social mínima, una de les tres normes bàsiques que provoca més d’una disputa a l’autobús.
Quan més triguem a assimilar que és una part més del nostre vestuari més confrontacions atiarem.
Ja som a l’estiu i està clar que molesta, i molt, i més si s’ha de dur a la feina i després en el desplaçament fins a casa però de moment, i segons diuen els experts, no ens queda més remei i en tenim per dies d’aconjuntar-nos-la amb el nostre vestuari.
Però millor poder sortir amb mascareta que estar confinats.
Queda clar que hem de canviar hàbits perquè ara cal demanar cita prèvia per gairebé tot i calcular el dia abans si vols anar a la piscina, al gimnàs o on sigui o fins i tot preveure amb més antel.lació coses que abans eren tant immediates com anar a buscar un llibre a la biblioteca.
Conscienciar-nos de tot això és obligació nostra però també ho és denunciar aquells qui fan servir el coronavirus d’excusa per oferir un pitjor servei.