A partir d’aquest any no només recordarem la data del dos de maig pels afusellaments tan ben immortalitzats per la pintura de Francisco de Goya, sinó també perquè va ser el primer dia que ens van deixar sortir de casa per poder fer esport o anar a passejar pel bosc després de tres setmanes de confinament.Després d’una primavera plujosa tot està ufanós:camps de blat puntejats de roselles, clapes de verd arreu i les herbes i arbres que han envait camins i senderols.
Ara ja ens queda lluny el dos de maig, el dia a partir del qual vàrem començar a respirar, a agafar aire. també de manera literal, després de tantes setmanes d’espessor.
Ara ja estem a la Fase 1, aquella que segons l’ordre ministerial de torn permet fer sortides a la natura en grups de deu persones però ai làs resulta que només es poden fer si es contracta una empresa especialitzada en aquest tipus de turisme. Com no podia ser d’altra manera la FEEC, la Federació d’entiats excursionistes de Catalunya ha posat el crit al cel, igual com hem fet tots els que ens agrada caminar i gaudir de la natura.
I és que aquestes alçades de tant d’estat d’alarma ja ens havia quedat clar que hi havia normes arbitràries i que s’escapaven al sentit comú i aquesta n’és una. És a dir que es permeten en aquesta fase reunions de fins a deu persones a les terrasses dels bars i als domicilis particulars però està expressament prohibit fer senderisme, pràctica que es fa en un espai força més obert que una casa o un bar.
Algú entèn la norma? No hi ha al darrera del fet de permetre només fer això a les empreses una justificació mercantilista?
I la paradoxa més gran de totes és que aquestes empreses tampoc poden fer-ho ja que els seus clients provenen essencialment de l’area metropolitana i no poden desplaçar-se en aquesta fase fins al Pirineu.
No són poques les vegades que el govern ha hagut de rectificar durant aquest estat d’alarma, aquesta norma seria una altra de les que també hauria de canviar.