
- 06/04/2020
- 0 comments
- redacció
- Categoria: Opinió
- 0
> Arnau Vilà
Sóc un jove implicat des de fa molts anys en l’activisme polític i cultural del poble. De tots els records que tinc de tots aquests anys n’hi ha un que destaca per ser molt viu i estar molt lligat a un lloc. Es tracta del lloc que apareix a la imatge que acompanya aquest article. El meu pas per l’assemblea de Salvem les Hortes em va fer agafar molt afecte a les hortes de sota l’església on també hi treballo una parcel·la. Tot i això, cada cop que passo per les hortes sento una punxada dins meu, es tracta del record del que era abans el lloc on ara hi ha el pàrquing. La imatge ara és ja antiga, ja no hi ha el caminet de sorra, ni les 3 hortes que avui en dia són el gran “magatzem” de ciment. El que em porta a fer aquest escrit és que vull fer-vos una pregunta; vosaltres què sentiu en passar per sobre el pàrquing? Què veieu quan us inclineu a la barana de les hortes?
M’agradaria saber si sóc l’únic afligit per aquesta ferida o si no estic sol. Em sembla paradoxal que després de menysprear una de les zones amb més encant del poble, l’equip de govern encara torni a guanyar fàcilment les eleccions, com si res no hagués passat. Què ens porta a votar un polític capaç de requalificar una “zona d’especial protecció” com a “zona VERDA” per a fer-hi un senyor pàrquing de més de 100 places? Potser no és suficientment conegut que el varen posar allà i no pas a un altre lloc per tal de cobrar la subvenció de la llei de barris… Paguem per ignorants? O és que val més el territori pels diners que ens dóna que per qualsevol altre valor? En aquest cas, com totes sabem, va preponderar el milió i mig de subvenció, enfront del valor paisatgístic, cultural i de sobirania alimentària que ens donaven les anteriors hortes.
El pàrquing, o sarcòfag, com n’hi dèiem nosaltres, ja està construït, sí. Però penso que ara és hora de reflexionar col·lectivament si aquest és un model a seguir i si ens podem permetre que des de les nostres institucions comunes es duguin a terme destrosses semblants. I us torno a preguntar. Si qui ha de vetllar per la protecció del territori tracta així els nostres espais més preuats, com obraran les empreses que sols busquen lucre? (pista, Can Cararac).
Pensem-hi perquè ens hi va el futur del nostre poble i els seus voltants. Les hortes, Can Rius, Can Cararac… Potser és bo recordar aquella pintada ara eliminada per la brigada municipal en la plaça 1 d’octubre: “Què en quedarà de Caldes?”.