Escric aquestes línies amb una certa barreja d’il·lusió i escepticisme però sens dubte la balança es decanta per la primera i, per tant, toca gaudir-ne. I és que després de molts mesos, la política, aquella estranya ciència que semblava aliena al meu dia a dia, torna a fer-se propera.
Sento parlar de drets socials, de feminisme i d’ecologia, també d’educació; els eixos al voltant dels quals les nostres vides giren i hauran de girar més que mai. Sense oblidar el retorn del diàleg als conflictes territorials que, malauradament, havien tapat la política els últims anys.
El meu major desig de llarga vida al nou govern, ja que de ben segur repercutirà en més benestar en tots els nivells; sobretot els més propers. El seu èxit només depèn de que una frontera estigui per davant de cap altra, la que diferencia les dretes de les esquerres.
