Jordi Graví Nebot

Guionista

Podríem dir que és una persona multitasca. És guionista de televisió, de ràdio, humorista, actor de teatre i, sobretot, una persona que es lliura en cos i ànima a la vila de Caldes i en tots els seus projectes socials i culturals.
Ah,  si el voleu veure en escena el podeu veure aquest Nadal fent d’Anam als ‘Pastorets’ del Casino els dies 25, 26 i 29.

 

“La feina de guionista és molt efímera perquè els programes no duren tota la vida”

 

· Has estat guionista de molts programes…
He estat al Polònia, Varsòvia, Crackòvia, El Gran Dictat, Tot o res, el Sense conya del Mag Lari de 8TV. He anat enllaçant programes.

· Sempre has tingut el desig d’explicar històries?
A l’EGB, allò típic que et demanen fer una redacció i el mestre diu que abans de lliurar-la tres nens de la classe la llegiran en veu alta. En una classe de 40, tres havien de llegir tant sí com no. Hi havia dos que cada dia canviaven i jo sempre fix, perquè feia les redaccions amb humor.
                                                      
· De petit ja eres de la conya?
Sí, i m’agradava escriure. Com que jo era fix, els meus companys pensaven que no els tocaria llegir. I jo encantat de la vida que sempre em toqués a mi.

· Quan vas fer el salt professional?
Vaig començar amb els amics fent el Patada al ventre a Ràdio Caldes. I vaig començar a fer més programes. Com que era molt mal estudiant, em vaig apuntar a un curs de ràdio en una d’aquestes escoles que en tres mesos et poleixes redacció, producció i guió. M’inclinava més pel guió però malauradament el professor de guió no va venir mai. És a dir que guió no l’he estudiat ni l’he tocat mai, però la meva vida l’he dedicada a fer de guionista. El curiós del cas és que el primer dia de classe de magazine es feia un exercici d’improvisació per trencar el gel. Jo vaig fer la improvisació amb conya, evidentment. El professor em va dir que després de classe em volia veure.

· Què va passar?
El professor, que tenia un programa de ràdio,  em va dir que li va agradar molt la improvisació amb humor. Em va convidar a veure com feia el programa. El professor en qüestió era Albert Lesan, que feia el programa Segundos fuera a Ràdio Espanya de Barcelona. Al cap d’un temps em vaig quedar jo presentant el programa.

· Com era el programa?
Era d’imitacions. Quan va marxar l’Albert i vam començar a fer el programa, necessitàvem gent. Teníem cintes de casset de gent que ens havia fet imitacions per si els volíem contractar. I una de les cintes de casset era d’un tal Carlos Latre. Feia alguns programes a Tarragona però encara no havia saltat a la fama. El vam trucar, ell ens va dir que era molt jove, que estava estudiant, que vivia a Tarragona i que hauria de venir en tren cada dia. I així ho va fer. Un dia vam enviar el Carlos a una presentació que feia Xavier Sardà. Li vam dir al Latre que hi anés amb unes preguntes imitant personatges de Crónicas Marcianas com Carmen Vijande o Boris Izaguirre. Al Sardà li va agradar tant que es va quedar amb Carlos Latre.

· Els treballs t’han anat rodats?
Sí. La feina de guionista és molt efímera perquè els programes no duren tota la vida. Hi ha moments que et quedes a l’atur, però sempre hi ha algun contacte que et truca. A El Gran Dictat Òscar Dalmau va dir que em volia com a guionista perquè ja havia treballat amb ell al Polònia.

· Parlem ara de l’actual temporada del programa ‘Patada al ventre’, la versió 2.0.
La primera vegada va durar deu anys, vam estar deu anys sense fer-lo i ara hi hem tornat. Abans intentàvem imitar els polítics de Caldes i ara hem decidit no imitar. Ara són els polítics els que ens venen a nosaltres. És un programa lligat a l’actualitat i sempre intentem que l’entrevista que hi ha hi estigui vinculada. D’altra banda, intentem portar algun tema de política calderina, sempre cau alguna cosa del procés i tenim un seccionista els darrers deu minuts de programa.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss