Teresa Baró Catafau

Consultora en comunicació personal en l’àmbit de l’empresa i directora de Verbal No Verbal

Nascuda a Caldes, fa honor a la dita “roda el món i torna al Born”. Després de més de 25 anys a Barcelona, ha tornat al poble que la va veure néixer. Assessora professionals, empresaris i polítics en el difícil art de la comunicació. Està diàriament en contacte amb la gent. I el cap de setmana desitja perdre’s per la Torre Roja amb el seu gos Nemo.

 

 

· De petita eres molt tímida, però ja feies classe a les teves nines.
Sí, quan veia les meves professores, jo ja deia que volia ser mestra. El que passa és que després, quan vaig entrar al món de l’educació, a secundària, la realitat era que aquell no era el món que m’havia imaginat. I per molts factors, pels alumnes, per la pròpia realitat del sistema educatiu, en què no pots fer el que et sembla o innovar gaire. Tampoc ho gaudeixes gaire perquè no t’han donat les eines per relacionar-te amb els alumnes o comunicar-te bé fins i tot amb els companys o els pares o controlar l’aula.

· Hi havia moments que ho passaves malament quan ensenyaves?
Sí. El que passa és que t’hi vas avesant, també t’espaviles, busques informació… Feia molts anys que era a secundària i vaig decidir que no volia continuar. Volia dedicar-me més a la comunicació empresarial en l’àmbit de la publicitat, les relacions públiques o el protocol, perquè veia que no em volia jubilar fent de mestra. Tot això em va portar a fundar la meva primera consultoria, que en principi havia de ser de màrqueting i comunicació dedicada a escoles. La veritat és que no em va fer cas ningú i llavors em vaig adonar que a les empreses que m’obrien la porta les principals carències eren les habilitats dels directius. Les mancances les tenim tots, però si comencem per dalt a una empresa, l’arrel dels problemes era en els directius perquè no sabien parlar en públic, no sabien dirigir una reunió, no sabien liderar…

· Has acabant dedicant-te a la formació?
Sí, va ser una evolució natural. Al venir jo del món de la docència m’era molt fàcil posar-me davant d’un grup, organitzar una classe i portar a terme un programa didàctic.

· De fet has escrit sis llibres amb els teus consells. Són un manual per a les teves classes?
No els faig servir a les meves classes. Sí que és veritat que si els alumnes volen ampliar els coneixements després del curs o volen refrescar conceptes, els llibres són molt útils. Especialment La gran guía del lenguaje no verbal, que ha tingut moltes edicions, és un manual per iniciar-te en el món de la comunicació no verbal.

· En quatre paraules, què és la comunicació no verbal?
És tota aquella comunicació que fem, voluntàriament o involuntària, en què no intervé la paraula. La gent es pensa que només són els gestos, però és molt més. Inclou des de l’ús que fem del temps, per exemple, quanta estona parles durant una conversa o si arribes a l’hora a una reunió o el ritme a l’hora de parlar. Això és una manera de comunicar-te i relacionar-te amb els altres i diu molt de tu. Això és informació que transmets, vulguis o no vulguis.

 

“Les empreses que s’adonen de la importància de la comunicació inverteixen”

· De seguida notes aquests aspectes en una persona?
Sí, és un element d’anàlisi que tenim. Tot això va lligat a l’ús de l’espai: on t’asseus, on et col·loques, si passes davant o després, si et poses en un racó o al mig, si ocupes un lloc més elevat o menys…

· Aprecies millores en els directius que assisteixen als teus cursos?
Sí venen voluntàriament, sí. Tenen molta sort amb els nostres clients perquè acaben fent-ho bé, tenen èxit i t’ho agraeixen. Si el directiu, l’empresari o el polític que ve perquè algú que li diu de venir, el resultat és més complicat. Quan algú no creu que ho necessita, malament. És com anar al psicòleg.

· Estem a les portes d’unes noves eleccions.  Quan hi ha convocatòria de nous comicis, molts polítics truquen a la vostra porta?
Sí, però no és un públic que nosaltres busquem. Sempre ens definim com a assessors del món empresarial o del món professional en general.

· El pànic escènic que tots experimentem l’hem d’erradicar?
S’ha de tenir, però d’una manera que no et bloquegi. Ha de ser aquell moment d’estímul o de tensió per fer-ho molt bé que et prepara emocionalment i mentalment per sortir a escena i a més li diu al públic d’una manera molt subtil i molt honesta que allò a tu t’importa i que vols fer-ho bé.

· Als cursos que imparteixes, fas casos pràctics?
Les nostres formacions són sempre molt pràctiques. Treballem amb  càmera de vídeo i ara directament amb el mòbil. Difícilment et pots conèixer si no et veus actuar.

· Feu tota la preparació per a la comunicació en el món professional?
Sí. Això pot ser per parlar davant de 1.000 persones o per anar a una entrevista de feina, pot ser fer una classe, fer una reunió complicada amb un treballador, algun aspecte de recursos humans, detecció de l’engany a través del comportament no verbal… També fem treball en equip, gestió dels equips, fem molta atenció al client en sectors específics com les farmàcies, hotels o en àmbits en què hi ha moltes reclamacions o queixes. Estem molt implantats en el sector sanitari i fem formació a hospitals, a metges i infermeres, personal d’administració i d’atenció al públic. Molts dels viatges que faig per Espanya són per formar especialistes. Fa uns dies era a Saragossa amb farmacèutics de farmàcia hospitalària.

· Les empreses inverteixen en comunicació ?
Les empreses que s’adonen de la importància de la comunicació inverteixen. Si tu tens un equip ben cohesionat, hi ha un bon ambient i la comunicació flueix, és molt més productiu i a més t’estalvies molts errors que després s’hauran de corregir. I a part, aquests directius quan es comuniquin a l’exterior amb el client, donaran molt més bona imatge. I avui dia, moltes empreses estan preocupades per la seva imatge perquè hi ha molta competència.

· Voldria preguntar-te pel paper emergent de la dona…
És fabulós, però encara hi ha molts obstacles. Es nota un canvi de mentalitat, de perspectiva, les coses funcionen d’una altra manera quan les dones assumeixen aquest lideratge, però tenen moltes dificultats. Fa vint anys que entreno dones directives. Aquestes dones volen fer coses d’una determinada manera i encara hi ha unes barreres. En algun sectors, l’entorn és molt masculí i els clients, també. Elles assumeixen el lideratge, però tenen força dificultats en la comunicació. Els homes estan més enfocats a la productivitat , a la competitivitat i a guanyar diners i les dones, a les relacions. El lideratge ideal que avui es fomenta és el millor de tots dos.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss