Jaume Casals Vives

Actor

Va néixer a Caldes el 27 de maig de 1993, però casa seva és a Pineda de Mar. Molts el recordareu pel seu paper de Bruno a ‘La Riera’ i ara, des del 16 de setembre, és un dels protagonistes de la nova versió de ‘Kràmpak’ a  l’Aquitània Teatre de Barcelona. Li agrada la música i va amb ella a tot arreu

IMATGE | Q. PASCUAL

 

· Vas néixer a Caldes, però de seguida vas marxar a Pineda.
Sí, als sis mesos. El meu pare és nascut a Caldes de Montbui i va ser un dels creadors de l’associació de veïns Catalunya. Els meus avis van ser els primers a fundar una xarcuteria a Caldes, cap el 1960, la xarcuteria Montserrat. Era on ara hi ha una floristeria, a l’avinguda Pi i Margall, 92. Com que la meva mare és filla de Pineda, els meus pares van decidir anar cap allà.

· Com a bon pinedenc, et deuria fer molta il·lusió ser el pregoner de la Festa Major d’enguany.
Sí, realment quan m’ho van proposar no m’ho esperava. De cop i volta, vaig pensar que si ets el pregoner i t’han donat aquesta oportunitat, fes alguna cosa diferent del que es fa normalment. Vaig aconseguir un pregó en què hi havia música, que era divertit i dinàmic i en què no es parlés gens de política ni es recriminés res a l’alcalde. El pregó és per donar la benvinguda a la Festa Major i per passar-s’ho bé. Volia la plaça plena i ho vaig aconseguir.

· El Centre Cultural i Recreatiu de Pineda ha estat el teu lloc de formació?
Totalment. Des dels set anys que em vaig apuntar a l’Escola de Teatre Artur Iscla, del Centre, es pot dir que és la meva segona casa. M’han donat les oportunitats per fer teatre i de mica en mica van anant confiant en mi, vaig anant fent papers i papers fins que vaig acabar decidint-me per ser actor i començar a estudiar professionalment interpretació.

 

“Els meus avis van ser els primers a fundar una xarcuteria a Caldes, cap el 1960”

· Quin tipus d’actor vols ser?
He estudiat teatre musical i teatre de text. El musical m’agrada molt, va ser el primer que vaig tocar i el fet de cantar, ballar i interpretar són tres disciplines que quant més desenvolupades les tingui un actor, molt millor. Vull ser un actor de text i aprofundir en algun mètode d’interpretació com l’Stanislavski.

· Ara estàs fent ‘Kràmpak’ a l’AquitàniaTeatre, gairebé 25 anys després que ho fessin Joel Joan i Jordi Sánchez. Se t’ha comparat amb el nou Joel Joan…
Àlex Ferré és una mica el promotor d’agafar el Kràmpak. Amb l’Àlex ens coneixem des de fa quatre anys, però sembla que siguem germans perquè hem viscut moltes coses i ens entenem molt bé treballant. Tant a l’Àlex com a mi ens encanta Plats bruts i sempre que ens veiem ens posem algun capítol. Com que tenim tan mamada la sèrie, a l’hora d’interpretar el David, que és Joel Joan, insconscientment et surt alguna cosa d’aquest actor. El director de l’obra, Pep Anton Gómez,  em va dir que tenia la mala sort de ser tan alt com ell, tenir gairebé el mateix timbre i fer els mateixos gestos. Estic molt satisfet de la feina que he fet i de portar cap al meu terreny aquest personatge.

· Ets un apassionat de la música en directe. Vas amb la música a tot arreu?
Ho intento. Dono suport a la música catalana, els músics que estan sortint ara és quan més suport necessiten. Sobretot la música que es fa al Maresme, quan són barraques, que saltes de concert en concert a tots els pobles. O quan fan alguna cosa especial i pagues per anar a veure el concert. Trobo que és molt important donar suport a aquests joves músics que estan pujant com nosaltres, els joves actors.

· Dissabte passat es va celebrar el Correbarri. Vas ser el padrí de Ciutat Vella. Què és el Correbarri?
Ha estat el vuitè any que es fa i és una cursa que es fa a Barcelona. Molta gent es pensa que és un correbar. Es tracta d’una cursa de 10 quilòmetres en què pot participar tothom que vulgui i es pot posar la samarreta que vulgui, tant la del seu districte com d’un altre. Jo no soc de Ciutat Vella, però com que soc un comodí que sempre és a tot arreu em van dir de representar aquest districte. Com que visc a Gràcia, el meu company de pis, el Guim, va representar el barri i jo em vaig decantar per Ciutat Vella.

· Com portes això de viure uns dies a Pineda i uns altres a Barcelona?
Bé, acostumo a passar la setmana a Barcelona i pujar al poble el cap de setmana. El que passa és que mentre faig funcions, els meus caps de setmana són dilluns, dimarts i dimecres. Ara he trobat una feina de donar classes a una escola de Barcelona i només em puc permetre visitar els pares de dimarts migdia a dijous a primera hora del matí. Soc de poble, com que m’he criat entre la platja i la muntanya, necessito Pineda per venir a desconnectar i m’agrada molt marxar amb el gos, anar a la platja o la muntanya a respirar aquest aire que a Barcelona no hi és.

· Què va suposar per a tu fer el paper de Bruno a la sèrie ‘La riera’?
Va ser un regal que em van fer i la veritat és que en guardo un gran record. Quan Pep Armengol em va trucar per fer el càsting no m’ho podia creure. Quan em va trucar després per dir-me que m’havien seleccionat, tot va anar cap a millor. Una temporada vaig estar-hi quatre mesos, vaig descansar un any i després em van recuperar l’últim any. La veritat és que fer un personatge com el Bruno ha estat meravellós i conèixer tota la gent que he conegut ha estat un regal de la vida. Ha estat un personatge que m’ha permès descobrir diferents estats d’ànim i passar per diferents situacions, i com a actor és molt interessant treballar-ho.

· A més, a la sèrie, apareixien moltes escenes del Maresme…
Tinc el record que una escena es va rodar a Pineda. Jo encara no hi sortia, era un autorentat on rodaven el Pere Arquillué i el Peter Vives i fa il·lusió. Els únics llocs que he trepitjat com actor de La Riera al Maresme van ser Arenys, Mataró i Sant Andreu de Llavaneres.

· Dius al teu perfil de Twitter que l’èxit es deu a la combinació de tres factors: tècnica, talent i intel·ligència. Què has aconseguit fins ara?
Fa molts anys vaig fer un programa a TV3 que es deia Objectiu Pastorets i allà vaig conèixer Daniel Anglès, que va ser el director de l’escola Aules, on vaig començar a estudiar de manera professional. Al Dani l’aprecio molt fort perquè hem viscut moltes coses, sempre m’ha donat suport en tot, sempre hi ha estat quan l’he necessitat. Es pot dir que ha estat com un tiet. Va ser ell qui durant la presentació d’un dels cursos va esmentar aquesta frase. La vaig utilitzar perquè em va agradar molt perquè té tanta raó i tant a dir aquesta frase que em té bocabadat. La tècnica s’ha d’adquirir per fer una bona representació, amb el talent hi neixes o el vas desenvolupant i la intel·ligència suposa que has de ser llest i t’has de moure en el moment just. Aquestes tres coses fa que puguis ser una molt bona persona, ja no dic actor.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss