Ja fa dos anys i no ho oblidarem mai. Molts de nosaltres tenim frames, imatges gravades a la memòria de diferents moments que vam viure aquell dia, fins i tot els dies abans, del referèndum de l’1-O.
Començàvem el dia ben d’hora ben d’hora, era negra nit i el vam acabar també de nit. La sensació era que aquell dia el temps es dilatava. Amb les primeres imatges que arribaven de la violència que aplicava la Policia Nacional i la Guàrdia Civil espanyola contra la població que només anava a exercir el seu dret a vot, la impotència se’ns posava a tots al cos, la tensió i l’alerta era màxima i les hores no passaven. Els minuts eren llargs com una mala cosa i les vuit del vespre -hora en què es tancaven els punts de votació- semblava que no arribava mai…
Els pobles units, la gent defensant els locals de votació, inventant mil i una estratègies per salvar les urnes… i Caldes no va ser una excepció. Quan per fi es va fer el recompte, aquí hi va guanyar el SÍ al referèndum d’autodeterminació de Catalunya i amb una plaça del Lleó plena a vessar, les paperetes van començar a caure per les finestres de l’Ajuntament, i molts cantàvem a ritme de música. Un moment, que semblava d’explosió d’alegria però que passat el temps, s’evidencia que era sobretot de distensió i de descompressió després de tanta tensió continguda i que intentava superar el regust de la impotència. El «mal» que ens van fer aquell dia i el que vam aprendre no ho oblidarem mai i perquè en quedi constància, un any més tard, el 2018, vam inaugurar la plaça de l’U d’Octubre al centre de Caldes de Montbui per homenatjar i agrair a totes les persones que gràcies al seu compromís amb la democràcia i la llibertat van fer possible el referèndum. Entre ells, Raül Romeva, Medalla d’honor de la Vila, que com altres també empresonats o a l’exili està pagant un preu altíssim, privat de llibertat en presó provisional des de fa quasi dos anys. No han entès que tot i la repressió de l’estat espanyol seguim alçats pacíficament i que els nostres valors i anhels democràtics no canviaran? Reivindiquem doncs el dia que el poble unit va vèncer un estat feble que només sabia donar cops de porra. I estiguem desperts que necessitarem tornar a fer pinya pels dies que vindran.
