Aquesta obra, representada el diumenge 10 de març a l’Stage dins el 31è Concurs TACA’M per el GRUPPAMTEATRE de Terrassa, és de les obres teatrals que no et deixen indiferent i et fan (com és el meu cas), haver de dir quelcom sobre la mateixa.
D’antuvi, estic força segur que el que segueix a continuació esdevindrà no tan sols una opinió personal, sinó que molt “personal” si apuntarà. Per començar, la parella protagonista, tant la Cori com en Marc, s’han lluït en els seus respectius rols; un cop mes, el reconeixement a l’equip tècnic, creadora del audiovisual i direcció…..
Tal com he manifestat en una mini entrevista que la VOTV ens feia en accedir a la sala, confirmo que de vegades la qualitat del teatre “amateur” res té a envejar del professional. Permeteu-me afegir que això mateix passa en altres disciplines: música, escriptura, futbol, etc, etc.
De vegades aquesta citada qualitat del teatre “amateur” que es representa, si bé el públic agraeix ser part activa a l’hora de fer el paper d’àrbitre i donar la seva qualificació; d’altra banda, davant d’obres que són excel·lents com és el cas que ens ocupa, haurien de ser professionals del medi els qui jutgessin aquests valents treballs.
Per acabar i tan sols per curiositat, la meva esposa i el que subscriu, hem fet la mitjana de les “notes” atorgades a les sis obres representades fins avui. El resultat ha estat de 8,1.
Permeteu-me acomiadar-me encoratjant a aquests planters d’actors i actrius que avui són “promeses” però que demà de ben segur esdevindran realitats. Als organitzadors del TACA’M, endavant…
