Si hom volgués descriure persones del nostre entorn, i si, amb més amplitud de mires, ho volés fer amb totes les del nostre poble, de ben segur podria esdevenir-se que moltes d’aquestes persones serien no tan sols simples conciutadans, sinó que, pel seu tarannà, les seves experiències i afeccions, podrien esdevenir “personatges”.
La persona sobre la qual em disposo a escriure té, per al sotasignat, aquestes condicions: a més, al ser un viatger nat, acumula experiències no gaire normals per al comú dels ciutadans. És per això que potser es pot incloure en la categoria de “personatge”.
Si, a sobre, la persona ho és com cal, ha arribat a una merescuda jubilació i pot gaudir d’aquesta afecció de viatjar, doncs “miel sobre hojuelas”. Oi que en diuen així, els de Castella?
Ja em perdonaràs, viatger, que de forma expressa ometi el teu nom i cognom. A aquestes alçades de l’escrit tothom sap de qui parlo, o sinó, que aixequi la mà qui no ho sàpiga!
Sense ser un dèbit contret, com em consta per la meva secretaria, personalment l’accepto com a tal, i, encara que sigui modestament, que rebis per part d’un conciutadà més el reconeixement per tot el que ens fas gaudir a través de la premsa local a l’explicar-nos el relat dels teus viatges.
Gràcies… Ai! per poc se m’escapa el teu nom. Segueix amb la teva afecció i que sigui per molts anys.
