Habitualment només escric sobre temes minimalistes, locals, algun cop m’atreveixo a dar la meva opinió sobre espectacles musicals o teatrals, però poca cosa més….
Per la seva poca entitat, generalment els mateixos no generen cap tipus de polèmica ni controvèrsia.
M’he permès fer aquesta petita introducció perquè no tinc gens clar poder veure aquestes quatre ratlles impreses a la premsa local per la mateixa raó que dubto si decidir-me a enviar-les.
Fa molts d’anys en una paret del nostre poble vaig llegir una pintada amb “grafitti” amb el següent text: “Afortunat aquell poble que no necessita de polítics”; hem va cridar molt l’atenció i mai s’ha m’ha oblidat; avui la recordo de manera especial doncs quasi totes les converses “estrella” són o el futbol o bé la política (l’ordre del factors…).
No sé del cert a quin mandatari se li va ocórrer aquella famosa frase “la religió és l’opi del poble”, avui hi podríem afegir els tòpics abans ressenyats.
Quan tot el tema polític ens revessa, quan es pot palpar la injustícia de la justícia, hom es pregunta ¿On anirem a parar? Si hi pensem una mica, el focus o origen és ben clar: tot plegat rau en l’egoisme i l’afany de poder de cadascú de nosaltres.
M’he entretingut en contar els partits polítics de la nostre província, per el cap baix quatre o cinc; si afegim els nacionals, potser passem de deu. Si sumem tots els arguments de cadascun per a convèncer al votant de que la seva opció es la millor, és probable que el cervell de cada votant esclati.
Tot i acceptant que efectivament la política és quelcom inherent a l’ésser humà des de temps immemorials, potser sí que ens fora de gran ajut pensar una mica més en la frase “grafitada” i deixar-nos de tanta….. ¿política?
