La caça és a dia d’avui un sector imprescindible per al camp i els nostres nuclis rurals pel seu impacte socioeconòmic, pel seu paper com a eina fonamental per a la gestió dels ecosistemes, la conservació, la millora de la biodiversitat i per la seva gran influència en la fixació de població.
Els estudis realitzats apunten al fet que el sector cinegètic té un impacte d’uns 6.475 milions d’euros anuals sobre l’economia espanyola, cosa que representa un 0’3% del PIB nacional i genera 187.000 llocs de treball. A aquesta quantitat caldria sumar-hi tot aquest treball, difícil de calcular, que els caçadors fan dia a dia, de manera desinteressada, per a millora de la biodiversitat, la protecció d’espècies en perill d’extinció, la neteja del camp, la protecció contra incendis també per evitar conflictes amb activitats com l’agricultura i la ramaderia.
Curiosament, els darrers deu anys el número de caçadors s’ha reduït a la meitat però, en canvi, la problemàtica amb les espècies de caça s’ha multiplicat per deu. Hi ha menys caçadors però més espècies cinegètiques i això vol dir més conflictivitat i més accidents de trànsit. Es tracta d’un sector econòmic molt important i hi ha una manca claríssima d’explotació del recurs. Potser ens podríem plantejar si cal una professionalització d’aquesta activitat perquè pot oferir molts llocs de treball i és una font de recursos econòmics important. Tal i com ja fan altres comunitats autònomes, es podrien crear una gran varietat de llocs de treball com ara guardes forestals que vigilin finques privades, tècnics que elaborin els plans de gestió de les finques, controls sanitaris i veterinaris, entre d’altres. En definitiva, la caça és un sector fonamental en la nostra societat, l’activitat de la qual ha de ser reconeguda, respectada i recolzada, ja que contribueixen a la sostenibilitat mediambiental.
