M’havia promès a mi mateix no fer cap crònica de l’obra que avui diumenge ens han representat al Casino el grup Indòmit Teatre; no volia aclaparar els editors ni cansar el públic que em llegeix.
Això no obstant, només començar l’obra comentàvem amb la meva dona i una parella amiga que aquesta comèdia l’havíem vista, però no recordàvem on.
Arribats a casa, i consultada l’hemeroteca personal, constato que, el gener del 2016, el concurs de teatre amateur TACA’M va portar aquesta comèdia al stage, si bé en aquella ocasió amb el nom de Teràpia de grup, amb l’autoria de John Merrick.
El que té de bo arxivar el que ens interessa, rau, per exemple, en recordar l’anècdota que ara us explico:
En l’escrit publicat en el núm. 1403 de Tot Caldes (05 al 11/02/16) i al Setmanari Montbui, es llegia a les acaballes de la crònica: “Acabaré amb una anècdota, fins i tot a l’abandonar la sala, un conegut (de la penya Blaugrana per a més concreció) m’ha fet riure; no se li ha ocorregut res més que saludar-me amb un dels exabruptes dels tants que se’n diuen en el decurs de l’obra, i al qual he correspost agraint-li la confiança”.
Avui, i aquesta es la curiositat, també al acabar l’obra un conciutadà (eh, Josep?) m’ha repetit les mateixa salutació; ves a p…p…c a la que jo he correspost donant les gràcies, però avui afegint-hi: gràcies, gràcies, gràcies, senyant-me, rentant-me les mans, calculant la duració de l’obra i mirant allà on posava els peus no fos cas que…
Acabo: a la sortida tothom anava lluint un somriure als llavis. Entre el teatre de la tarda i la inauguració de la remodelada plaça del Lleó al matí, hem gaudit d’un diumenge complert (i per pocs calés).
