Dret a Morir Dignament
- 06/11/2018
- 0 comments
- redacció
- Categoria: Opinió
- 0
CUP-Som Caldes
L’Associació Dret a Morir Dignament, DMD-CAT és una entitat sense ànim de lucre fundada l’any 1984 que defensa la llibertat de tota persona a disposar del seu cos i de la seva vida i decidir el moment i la manera de finalitzar-la. Defensa, de manera especial, el dret dels malalts amb malalties terminals o irreversibles a, arribat el moment, morir pacíficament i sense patiment innecessari, si aquest és el seu desig.
La moció aprovada pel Parlament de Catalunya el 2017 va instar el Govern a promoure diverses actuacions, com la creació d’un observatori de la mort, garantir l’accés universal a les cures pal·liatives, garantir la formació de tot el personal sanitari en drets del pacient i formes d’atenció a les persones malaltes al final de la vida… D’aquestes actuacions, n’hi ha que es poden promoure des dels ajuntaments, com ara totes les lligades a promoure el document de voluntats anticipades (DVA) amb accions com promocionar el document amb campanyes als mitjans de comunicació, promocionar xerrades de formació, facilitar la simplificació del tràmit de registre del DVA, fomentar que en els serveis residencials es posi el DVA a disposició de residents i familiars, i també treballar-hi a través de la Taula de Salut. Les últimes lleis respecte la mort digna, juntament amb el desenvolupament dels programes de cures pal·liatives, han suposat una millora al llarg dels darrers anys que no podem ignorar. Malauradament, massa persones continuen patint un sofriment innecessari al final de la seva vida. Morir quan i com un decideixi fer-ho és un acte de dignitat, i treballar per tal que un dia pugui ser una realitat és un acte de respecte, empatia i solidaritat cap aquelles persones que així ho han decidit o que així ho decidiran en un futur. Ens sumem a treballar-hi per tal que puguem fer-ho dins un marc legal necessari, un repte per a totes aquelles que defensem les llibertats, totes, sense por. I diem un repte perquè tenim al davant els anomenats defensors de la vida, que, a través d’aquesta afirmació, el que defensen és el patiment, la manca de drets, la por a les persones lliures, la por a la vida lliure i la por a la mort lliure, que en definitiva, és la por la llibertat. La declaració universal dels Drets Humans (1948) assenyala en el seu article primer que “tots els éssers humans neixen lliures i iguals en llibertat i en drets”. Una llibertat que no s’ha de perdre en cap moment de la vida, tampoc en el procés final que ens porta a la mort.
Volem un món de persones lliures, lliures per decidir sobre les nostra pròpia vida, i també, trencar el tabú i la por, a parlar i poder decidir sobre la nostra mort.