Aquest cop, l’entitat del poble per tots coneguda que de tant en tant fa sortides com la que a continuació s’explica, ens ha portat a un dels llocs més bonics de la geografia catalana.
El temps no ha estat gaire de primavera, contradient l’enunciat, però això sí, hem sortit amb sol i hem tornat acompanyats d’ell. En l’entremig hi ha hagut de tot, petits ruixats, pluja de veritat, sortides esporàdiques del sol, etc.
No sé si a vosaltres us deu passar com a nosaltres, però sempre que anem per aquells topants anem a parar a la fageda d’en Jordà, Olot, la Font Moixina, la zona volcànica, Santa Pau, Besalú, etc.
Avui ha estat una grata sorpresa conèixer una zona potser menys turística, però molt més rústica i pagesívola, Sant Joan de les Fonts i el seu monestir benedictí, el volcà de la Canya, les Tres Colades de Lava i unes pedreres de les quals, com les del nostre poble, també s’ha extret pedra per fer llambordes per empedrar molts dels seus carrers.Només aquest paratge i el salt d’aigua del Molí Fondo justifiquen sobradament la sortida.
Després d’un bon dinar, visitem la vall de Bianya recorrent Sant Pere Despuig i les cases pairals dels segles XV i XVIII. El color verd ha estat la constant del dia. L’encert d’aquesta sortida ha estat, sobretot, fer-la amb dos mitjans de transport: fins a Sant Joan de les Fonts, amb un bus convencional, però tota la resta de visites, tant culturals com panoràmiques, amb un trenet turístic que permetia, al seu pas, gaudir d’uns paisatges de somni. Potser aquest “pas” fóra el que hauríem d’adoptar en el nostre dia a dia.
Per l’ambient que es respirava entre els assistents, crec que puc dir que ha estat un dia complet en tots els aspectes, si no climatològicament, sí i per descomptat haver pogut gaudir del dolce fare niente, o sigui, del nostre oci.
