Jordi Soler Kopp

Jordi Soler Kopp

Cap del parc de bombers de Caldes

Acaba de ser reelegit cap del parc de bombers voluntaris de Caldes, que ja va pel 37è any de funcionament. Defensa la tasca social i d’implicació amb el territori que desenvolupen els bombers voluntaris, que han de combinar la seva dedicació amb la feina. I és l’encarregat d’originar la tempesta amb grans mànegues d’aigua a l’Escaldàrium.

IMATGE | Jordi Soler, cap del parc de bombers voluntaris de Caldes durant l’entrevista.> J. SERRA

· És el teu segon mandat al capdavant del parc?
Sí, un any abans que finalitzés el penúltim mandat, el cap del parc que hi havia va plegar. Un any abans que es convoquessin eleccions ordinàries, vam accedir el Josep Llavall com a sotscap i jo com a cap i vam ser-hi durant un any. Llavors hi va haver les eleccions i ara les hem tornat a fer.

· Per què et vas fer bomber voluntari?
Vaig començar a ser bomber voluntari a Castellar perquè vivia allà. Ser bomber era una vocació que ja portava a dins des de feia molt temps. Tot i que ja hi ha nois que als 16 anys ja ho tenen clar, jo vaig arribar més tard. Vaig començar a fer campanyes forestals a l’estiu, d’aquestes que la Generalitat et contracta per fer reforços. Aquesta vocació d’ajudar la gent, el foc, les emergències…, és un tema que m’agrada molt. També vaig provar de fer les oposicions per entrar de funcionari i no van anar bé, però el tema del voluntari no el canvio.

· És difícil compaginar la feina i ser bomber voluntari?
Més que res, és difícil fer-ho compatible perquè de vegades tu vols, però no pots. Per exemple, ara ens truquen des de control perquè hi ha un contenidor cremant. Jo activo la gent però, si no som un mínim de tres bombers, no podem sortir. Llavors ha de pujar Mollet o venir Granollers. Això genera ràbia perquè voldríem sortir però només pot un, i un de sol no pot sortir. Comptes amb la disponibilitat de la gent, sobretot amb gent jove que està estudiant o que està a l’atur. També depèn de la franja horària: les 12 del migdia és més difícil que les 8 del vespre. Qui tingui un horari normal és més fàcil que tingui més disponibilitat.

 

“La vocació d’ajudar la gent, el foc i les emergències m’agraden molt”

· A l’estiu incorporareu cinc bombers més?
Tècnicament estem a l’espera de si ens els deixaran sortir o no. No tenen el nomenament i ara estem en disputa de si ens els deixaran sortir com a mínim per a foc forestal.

· Amb els 19 bombers que hi ha actualment al parc, es cobreix tot el territori?
Més que territori és la franja horària. Si tenim disponibilitat, ens poden enviar a qualsevol lloc de Catalunya. Per exemple, als focs de l’Empordà de 2012 hi vam pujar.

· Teniu l’obligació de tenir el parc obert totes les tardes?
No, durant l’estiu ens demanen cobrir el màxim. Dins de l’horari de campanya forestal, que és d’11.30 fins a 20.30 h, ens demanen que obrim el màxim de dies possibles. Però és clar, es fa el que es pot. Fora de la campanya, potser es pot obrir dissabte o diumenge o si hi ha tres persones, entre setmana també. Truquem a la central i els informem que estem operatius. Encara que no hi siguem, si hi ha algun servei en el nostre àmbit d’actuació directe –Caldes, Sant Feliu de Codines, Santa Eulàlia de Ronçana, Sentmenat i Palau-solità i Plegamans–, ens trucarien igualment.

· En els anys que fa que ets bomber, recordes algun estiu particularment difícil?
Jo particularment recordo l’estiu de 2003, perquè estava a Castellar i aquell any va cremar la serra de l’Obac de Sant Llorenç. Vam ser el primer camió a arribar-hi i, a més, tenia guàrdia, aquell dia. Vaig tenir la sensació d’impotència que genera el fet de perseguir el foc i no hi ha manera de reduir-lo.

· Amb les pluges que estem tenint, hi ha molt creixement de massa vegetal?
Bé, va bé tenir recursos hídrics però, d’altra banda, s’ha de treballar molt la prevenció. Si tota aquesta aigua fa créixer el sotabosc però després hi ha un bon manteniment i una bona neteja, no hi ha d’haver problema. El problema és que no tots els propietaris forestals tenen sempre els recursos econòmics per poder-ho fer. No parlo de Caldes, parlo a nivell general.

· En el cas de Caldes, on hi ha moltes urbanitzacions, existeixen franges perimetrals en totes elles?
No, ara justament estem fent unes fitxes operatives de llocs i edificis en situació de risc. S’estan fent a totes les urbanitzacions de tot Catalunya. I nosaltres estem començant a revisar aquestes fitxes i hem començat per les de Caldes. Estem revisant aspectes com els recursos de cada urbanització en forma d’hidrants o bassa d’aigua, accessos, si hi ha cases de fusta, dipòsits de gas…, i mirem també el tema de la franja perimetral. Aquesta resposta te la puc contestar a mitges, perquè no hem acabat amb totes les urbanitzacions. Els deures és tenir abans de l’estiu les fitxes de totes les urbanitzacions.

· Com esteu de vehicles?
Bé, de moment tenim dos camions. Com que pertanyem a la Generalitat de Catalunya, es fa una visió global. De vegades, quan falla algun vehicle d’un altre parc, dels dos camions ens en treuen un.

· Us faria falta algun vehicle més?
Sí que és cert que a Caldes hi ha alguns carrers on no entrem amb els camions perquè són estrets. Aleshores, un camió petit ens aniria molt bé, però entenem que com que som bombers voluntaris tenim tot el material.

· Hi ha diferències entre bombers voluntaris i funcionaris?
De cara al client, per dir-ho així, no hi ha diferències. Nosaltres, quan anem a donar resposta a un accident de trànsit o un incendi, no diem que som voluntaris. Hem de donar la mateixa resposta que tothom. És clar que la formació i la pràctica que tenen ells són superiors a les nostres.

· Teniu un vessant social important. Feu campanyes de donació de sang, l’Escaldàrium…
Ens vam constituir com a associació. Hi ha molt bona relació amb l’Ajuntament. El consistori confia molt en nosaltres i nosaltres fem coses al poble. Participem en la cavalcada de Reis, fèiem fins fa dos anys la cursa solidària, prenem part a l’Escaldàrium, acompanyem els donants a donar sang… La veritat és que aquestes campanyes són tot un èxit. Aquesta darrera campanya, que vam fer al març, vam tenir fins a 45 minuts de cua per poder donar sang.

· Les vostres parelles entenen les hores que dediqueu a ser bombers voluntaris?
El reforç a casa és molt important. Més que res perquè quan comences a ser bomber voluntari estàs en una situació, i amb el temps aquesta situació personal canvia. Pot ser que amb els anys la parella es carregui i digui que ja n’hi ha prou, de fer de bomber. Intentem integrar-les al grup i quan fem trobades mirem que hi participin.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss