Ús i gestió de l’aigua
- 03/11/2017
- 0 comments
- redacció
- Categoria: Opinió
- 2
Albert Soley Prats
En aquest text m’agradaria tractar l’ús i la gestió de l’aigua vers a la seva distribució, finançament i guanys de les empreses privades, a més d’explicar el cànon de l’aigua i la repercussió de la mala gestió dels recursos, augmentat així els costos de facturació. També es necessari per entendre-ho, parlar sobre el monopoli de l’aigua; és millor una gestió pública o privada? Aquest serà el punt de partida per la redacció. I res com agafar d’exemple el meu poble, Caldes de Montbui.
A Caldes, la gestió de l’aigua potable la duu a terme una empresa municipal, GMSSA (Gestió Municipal de Serveis SA). Són els encarregats de captar-la, potabilitzar-la, controlar-la i distribuir-la per tot el municipi, gestionen els abonats a la seva xarxa (escomeses i contractació) i proporcionen atenció informativa als usuaris, tan per la part administrativa i tècnica.
Trobo que és la millor manera de gestionar un bé tan imprescindible com és l’aigua, sent una empresa municipal i/o pública. No s’ha de fer negoci amb un recurs tan elemental, simplement s’ha de proporcionar i prou. Estic a favor de la municipalització de l’aigua per tres raons: una empresa privada no hauria de gestionar-la, degut a que l’únic que buscarà serà beneficis econòmics, i ho farà de la manera que sigui (encarint el rebut). Amb això no dic que no siguin eficients (tan tecnològicament com ecològicament) ni que proporcionin un servei de mala qualitat, sinó que les millores que realitzin sempre seran l’excusa perfecte per aconseguir més capital: augmentaran la quota a pagar, argumentant que es a causa dels avenços. És cert que tots em de contribuir a finançar la xarxa, degut a que cada dia en fem ús i es part de tothom, però únicament amb aquesta finalitat, millorar la qualitat de l’aigua, no millorar els beneficis de l’empresa, ja que moltes vegades les pujades de preu tenen finalitat lucrativa i no per una necessitat del servei.
Si anem cap a Arenys de Munt, veiem que SOREA, una empresa privada, estimava que els costos d’ampliació i millora de la xarxa d’aigua potable pujaven fins als 800000€, quan el cost real era menys de la meitat, 220000€. Aquí podem afirmar la teoria mencionada anteriorment: les empreses privades només busquen aconseguir beneficis econòmics. Per què els nostres diners han d’anar a parar en mans d’algú que fa de l’aigua un negoci? És un bé públic i vital, on el consumidor hauria de tenir informació en tot moment del destí dels seus diners. Llavors, on van a parar els 580000€ addicionals de la suposada “millora de la xarxa”? És per això que no s’hauria de privatitzar el servei i deixar-lo en mans de l’administració municipal, sent aquesta la que destini els diners íntegrament per la gestió de l’aigua.
La segona raó la qual estic a favor de la municipalització de l’aigua, és que, com he dit anteriorment, és un bé públic i vital. Potser ara surto del tema, però trobo que tots els béns públics haurien de ser gestionats i finançats per l’administració, amb l’aportació dels nostres impostos: l’electricitat, l’aigua, el gas i la telefonia (la salut no l’incloc perquè ja disposem d’una sanitat pública). Amb això, no estic dient que s’hagi de crear un monopoli on l’Estat controli tots els elements, sinó que la xarxa física (la elèctrica, les canonades de subministrament i sanejament i les antenes de comunicació) hauria de pertànyer a l’Estat, sent aquest el que s’encarregui de millorar-la.
És aquí on entren en joc les empreses, aquestes únicament haurien de proporcionar el servei, permetent així que cada companyia ofertes els seus preus, característiques i promocions que facin única i especial l’empresa. Així els consumidors podrien disposar de diferents opcions, adequant-se a les seves necessitats. L’Estat proporciona els elements físics necessaris per funcionar i les companyies subministren el servei. D’aquesta manera, la xarxa estaria finançada completament amb fons públics, sense destinar-los a altres afers.
Bé, retornant al tema principal, comentar que l’última raó seria per la quantitat de diners que s’han de pagar per culpa de la privatització d’aquest servei. Un clar exemple és el de la privatització de l’Estructura d’Aigües Ter-Llobregat, ja que suposarà un increment de la factura durant els propers 50 anys, permetent així pagar els més de 3000 milions d’euros.
L’últim punt a tractar és el cànon de l’aigua, que és un import afegit a la factura l’objectiu del qual és fomentar l’ús eficient de l’aigua. “Qui consumeix i contamina, paga”. Em sembla correcte que s’apliqui aquest import, ja que ens obliga a reduir el consum, beneficiant així a la natura. Aprofitant aquest cànon, els diners que es recullen són destinats a millorar les ETAP i EDAR.
En conclusió, sóc partidari 100% de que l’ús i la gestió de l’aigua a de recaure en l’administració pública, ja que al tractar-se d’un servei que s’hauria de proporcionar universalment, ha de ser finançat amb diners públics, únicament destinats a proporcionar-nos un servei on cada dia sigui millor, però només amb aquesta finalitat, sense ànim de lucre.
