
Vicenta Pallarès Castelló
- 04/10/2017
- 0 comments
- Jordi Rius
- Categoria: Calderins
- 0
Activista cultural i Creu de Sant Jordi 2015
Curiositats
El primer que fa al matí després de llevar-se és veure com estan les plantes del seu jardí. Va arribar a Caldes quan tenia 6 anys i està en entitats com Acció Cívica Calderina. Ocupa la vicepresidència del Casino de Caldes i presideix la Federació Catalana de Catifaires i la Comissió Internacional. El 2015 va rebre la Creu de Sant Jordi.
IMATGE | Q. PASQUAL
- Què és per a tu la cultura?
Possiblement cada persona té una definició exacta de cultura. Jo sempre he pensat que la cultura és allò que ens fa lliures. Per què? Perquè la cultura dona coneixement, dona identitat i fa que sigui transversal, que ens entenguem entre les persones. Per tant, si tots els adjectius que li vulguem donar els posem en un mateix tronc, veurem que la persona en aquestes condicions és realment lliure. Sempre he pensat que la cultura d’un poble és allò que l’allibera. Si no hi ha aquests coneixements, si no hi ha aquestes possibilitats d’entesa, si no hi ha aquest compartir aquest sentiment d’identitat i només vius del que és teu, aquest farcell d’adjectius que donaríem a la cultura queda estancat.
- L’adopció de mesures com l’IVA cultural s’ha carregat certs sectors de la cultura?
De les moltes incongruències fiscals, aquesta ha estat molt directa perquè ens ha afectat sobretot a Catalunya. L’IVA cultural ha estat una arma que els que tenim aquesta responsabilitat en entitats culturals l’hem patida, l’hem viscuda i fins i tot ens ha incomodat molt. Fins i tot, ens ha privat de fer coses. A tot el sector de la producció cultural l’ha frenat durant un temps. Per bé que des dels casinos o ateneus hem intentat mantenir sota mínims la producció cultural tant com hem pogut, som molt conscients que no hem pogut arribar. Tu agafes una actuació musical que val 2.000 euros i saps que automàticament són 2.500. Quan estàs en una època on tothom va molt granat o que té una disponibilitat econòmica important, no es notaria. Però això ens va caure quan estàvem pendents d’una reestructuració econòmica important i quan tots a nivell personal ja havíem fet un pas de restricció.
“Sempre he pensat que la cultura d’un poble és allò que l’allibera”
- Quan vas entrar al Casino de Caldes?
Vam entrar als voltants del 2006. La primera opció que vam fer és presentar-nos com a comissió per ajudar la junta que hi havia aleshores, atès que el Casino estava tancat. Aquesta comissió, amb poder de decisió, es va cuidar de refer els possibles desgavells que comportava tancar el Casino i defensar davant l’Ajuntament del dret que teníem a obrir. A més de l’associació del Casino, que vetllava per posar al dia els estatuts, vam crear una fundació. Es va constituir un patronat, que presideix Pere Barrios; l’associació la presideix Jaume Balaguer. La vicepresidenta de la fundació i de l’associació soc jo i després tenim Ramon Prat com a tresorer de les dues entitats. L’entesa entre les dues entitats és fonamental, perquè aquí no es tracta de qui arriba o qui marxa, sinó que s’ha pogut tractar conjuntament una problemàtica molt greu al Casino. Avui no existiria i tindríem un terreny pla, perquè s’hi havia de fer pisos.
- Ha costat molt tirar endavant el Casino de Caldes?
Sí, però el Casino fins avui ha pagat cada més les seves obligacions. S’ha fet una programació molt bona atesos els recursos de què disposem. La prioritat era obrir. La segona, després de demostrar a l’Ajuntament allò que se’ns havia demanat, és que tenim un compromís de pagar una hipoteca i un crèdit de l’Institut Català de Finances. I això es paga religiosament. El soci sap que vam establir allò que es podia fer.
- Un dels projectes que heu iniciat per acostar-vos a la gent jove és el Söko Club…
Nosaltres teníem clar que, si el Casino s’obria, havia de fer la funció que havia fet tota la vida: ser el cap i casal de la cultura del poble. Quan van arribar els ajuntaments democràtics, es va instaurar la festa major popular amb la intenció de fer-la arribar a tothom de manera gratuïta. Aleshores va començar un període d’impàs, ja que fins aleshores tots els actes de Festa Major es feien al Casino. En el moment que es lloga una carpa per fer els actes de manera gratuïta, el Casino ha hagut de retirar totes les programacions de Festa Major perquè no eren sostenibles. Per tant, ens hem hagut de reestructurar. El que vam pensar, doncs, és que havia d’arribar a totes les edats. El Söko Club fa la funció de donar una activitat setmanal als joves que sigui del seu gust.
- Aquesta Festa Major, el Grup Escènic Casino estrena ‘Terra baixa’ d’Àngel Guimerà. Com serà la posada en escena?
Estem tan complaents amb el Grup Escènic que si algun dia vaig a Barcelona a veure teatre, em costa molt anar-hi. La gent del nostre poble té una proximitat extraordinària amb el teatre. Quan vas a veure una obra de teatre professional, el diàleg és ràpid. A mi m’agrada que sigui a un nivell pausat perquè tothom l’assumeixi. Això el nostre grup ho té apamat i quan vens aquí tens doble satisfacció: la interpretació la fan molt bé i tens aquell plus de la proximitat. Vaja, vens a veure l’obra, t’asseus i no veus res més. El Terra Baixa que veurem serà una passada. Què mantenim de la Festa Major? El teatre.
- El dia de l’estrena de ‘Terra Baixa’ no seràs a Caldes perquè tens un compromís com a presidenta de la Comissió Internacional de Catifaires…
Sí, aquest any és molt diferent perquè la Comissió Internacional ha fet quatre actuacions de gran format. Catalunya ha sortit a l’estranger cinc o sis vegades. Catalunya fins ara no existia al mapa catifaire. Per exemple, a Malta, aquest mes de març, hi va haver 10 delegacions. Nosaltres no anem a competir sinó que aportem. Mirant les catifes, vam veure que les millors, sent justa, eren les de Mèxic, Brussel·les i Catalunya. Crec que això ho hem d’estimar i de protegir.
- Es pot innovar en el sector de les catifes?
Els catalans hem innovat en dues coses essencials: descobriment de materials sempre naturals que ens poden donar unes textures amb uns dissenys que podem fer i potenciar els artistes locals per fer determinades figures. Un exemple d’això és la catifa d’una Madonna que vam fer a l’interior del Vaticà al novembre passat. Una altra cosa que hem innovat és que els dissenys els fem plotejats. No té el mateix valor, però nosaltres estem en una altra situació. N’estem fent una cada mes per compromís.
Altres notícies
Autor
Ha treballat a mitjans comarcals, com ara El Punt, i també a Barcelona. Ara fa una aposta per descobrir els racons amagats de Caldes.