És innegable que Caldes s’ha transformat intensament els últims anys. Les partides econòmiques més importants dels pressupostos (juntament amb algunes subvencions) s’han destinat a la remodelació urbanística calderina, que prou falta li feia. Ara bé, s’ha de ser conscient que els diners públics no només han de servir per embellir el poble. També han de contribuir a la millora del benestar de la gent des d’una vessant social i econòmica.
Fa unes setmanes, l’Idescat publicava la renta mitja dels municipis catalans de l’any 2014 indicant que el salari mitjà de Caldes de Montbui es va situar als 16.100€ anuals (la mitjana de Catalunya va ser de 16.200€). Tot i semblar que les emergències socials al nostre poble no són extremadament accentuades, aquestes dades indiquen que hi ha greus desigualtats que cal abordar. Un exemple molt clar és la disponibilitat i els preus dels lloguers d’habitatges. Caldes torna a viure una bombolla en aquest àmbit que perjudica greument als vilatans amb rentes més modestes. Tot i així, no es veuen polítiques de foment d’habitatge social a la vista o a curt termini.
Per altra banda, els diners públics també han d’ajudar a reactivar econòmicament el poble. Cal debatre la possibilitat d’implementar ajudes directes i indirectes (tributàries i d’infraestructures) que reactivin el sector empresarial de forma urgent, tan per les empreses ja existents com les de nova creació. Un altre exemple clar són les grans mancances d’espai i de mobilitat que tenen els polígons industrials i quecal millorar per tal de facilitar l’augment de la productivitat i creació de nous llocs de treball.
Caldes no només ha de ser un poble turístic i bonic, cal que sigui socialmentjust i equitatiu on el teixit empresarial hauria d’exercir un paper rellevant.
