Aquestes últimes setmanes s’han fet unes prospeccions arqueològiques a la plaça de la Font del Lleó amb l’objectiu d’aclarir i documentar la història mil·lenària que tenim sota terra, abans de dur-hi a terme les obres de remodelació. Aquesta iniciativa ha estat un encert, ja que mai s’havia obtingut tanta informació. Ara sabem que Caldes de Montbui (Aquae Calidae, com l’anomenaven els romans) era un referent termal de l’Imperi romà, amb les piscines més grans de la península Ibèrica. També hem pogut incorporar al nostre patrimoni històric la gran troballa d’un cap de marbre blanc d’una deessa de la salut o de l’aigua (encara s’ha d’aclarir) en molt bones condicions de conservació, que fa uns dos mil anys que reposava sota terra. Hem fet una fotometria que ens permetrà fer unes reproduccions en 3D i fer visites al voltant i a l’interior de les termes romanes tal com eren fa dos mil anys, a part de la construcció d’una maqueta a escala de les instal·lacions anteriorment mencionades.
Alguns calderins i calderines s’han preguntat per què s’han tornat a cobrir les restes arqueològiques en comptes de deixar-les a la vista, cobertes amb un vidre especial… Nosaltres també hi hem pensat, ens hem assessorat abans de tapar-les i les explicacions són les següents: 1) El vapor de l’aigua calenta entelaria el vidre i corrompria l’estructura metàl·lica que aguantaria la superfície. 2) Aquesta estructura de suport hauria de ser de grans dimensions per poder resistir el pes de les persones i els vehicles de serveis i, per tant, hauria de pivotar sobre fonaments de formigó, que al mateix temps haurien de reposar sobre les restes romanes i això les podria malmetre. 3) La superfície que permetria veure el fons es ratllaria amb l’ús, perdria les propietats translúcides i, quan es mullés per la pluja, seria molt relliscosa i podria provocar accidents.
Per totes aquestes consideracions tècniques, hem cregut que el més raonable és conservar les restes sota terra perquè no es malmetin, ara bé, traient el màxim profit de tota la informació recollida i mostrar-la amb l’ajuda de la tecnologia. Així també podrem gaudir d’una plaça renovada i accessible per a tots els usos, mantenint-la amb la vida i el bullici sociocultural.
