Silvia Tomé Ramos

> Mireia Clapers  
Mestre d’educació musical i creadora de La Guisla-Espai Creatiu

De caràcter extravertit i mirada sincera, la creativitat sempre ha estat present al llarg de la seva vida. Autodidacta a l’hora de crear, afronta els reptes amb valentia, mestre de música de formació, reconeix que la maternitat l’ha sacsejat i sempre que pot, presumeix de la vida calderina.

IMATGE | J.SERRA
 

“Les manualitats necessiten el seu temps, gaudeixo de tot el seu procés i faig més feliç a la gent”

 

–     Com i per què neix “La Guisla”?

Neix arran d’una crisi vital, d’una depressió que vaig patir després de la Covid. Vaig agafar una baixa, lògicament, i a casa, com a part de la teràpia, feia coses per tenir la ment i les mans ocupades. Sense adonar-me, treballar amb les mans m’ajudava a sortir d’aquella crisi. En compartir-ho al meu perfil personal d’Instagram algunes amigues van començar a encarregar-me coses, i així va començar. Un dia em vaig adonar que això ho havia fet tota la vida, des de ben petita sempre m’han agradat molt les manualitats. Finalment, vaig decidir crear el perfil de @la_guisla a Instagram, un lloc on poder ensenyar el que feia i explicar la meva història i a la vegada, un lloc on la gent poder mostrar el seu interès o les seves necessitats.

–     Sempre has tingut aquest vessant artístic?

De petita, sempre he volgut ser cantant! Vaig començar a estudiar per ser mestre de música, pensant que així podria cantar. També per vocació, i perquè em sento còmode amb totes les expressions artístiques. M’agrada ballar, cantar, crear amb les mans… De petita ja tenia interès per tot el món artístic, vaig assistir tant a l’escola de música com al taller d’art d’aquí de Caldes.

–    Per què has triat el nom de Guisla?

Per la geganta de Caldes. Simbolitza que soc una persona molt arrelada a Caldes, m’encanta el meu poble. Sempre vaig presumint de Caldes, penso que és el millor poble, El nom de la Guisla em va semblar que tenia molta personalitat, força i conegut per la gent del poble, tot i sospesar altres noms, aquest era el que més m’agradava.

–    Amb quins productes t’has especialitzat?

Amb cap en concret, sempre estic oberta a treballar en diferents projectes. He treballat molt amb macramé perquè estava molt de moda, però també he fet vestits a mida, coixins personalitzats, brodats per portar els anells als casaments, per exemple. També he pintat quadres, he cosit diferents coses, he treballat la resina i restaurat mobles.

–     Amb quin material treballes millor?

La veritat és que no li tinc por a res. Penso que si m’equivoco, n’aprendré i, si cal, torno a començar. Tinc moltes coses pendents de fer, d’arreglar, de pintar, tant mobles com algun quadre, de cosir… Tinc unes cadires també per restaurar. Ara m’adono que tinc massa coses pendents !

–     Quin ha estat el teu encàrrec més especial?

No et sabria dir, tots els encàrrecs són especials. Fins i tot, una corona d’aniversari pot arribar a ser molt especial perquè saps que serà per un petit en un dia molt important en la seva vida. L’últim que he fet, i també és molt especial, és un kit per “La meva primera regla”, ja que és un moment important per a les nenes i penso que encara és un tema molt tabú. El vaig crear pensant per si algú el vol regalar a les seves filles, nebodes, per exemple. També vaig fer des de cero, un vestit per una núvia, per la festa del seu casament. Potser vaig necessitar més temps i més proves que si fos una modista, però el resultat va ser el que la núvia volia i això m’omple.

–     On busques la inspiració?

En el dia a dia. Però sobretot és la gent que em demana directament si faria una cosa en concret. Em pregunten si jo podría fer tal cosa, o que han pensat en mi per fer-me tal encàrrec. També, però, segueixo les modes que veig a Instagram o Pinterest, per exemple. A vegades, la gent, si no sap treballar amb les mans, veu molt difícil saber fer-ho. Per a mi, és una cosa molt natural, no trobo gens difícil de fer res en general. A la cuina, també m’hi sento igual de  còmode, em surt molt natural. M’agrada molt fer pastissos, per a les festes d’aniversaris per exemple. No em costa i ho gaudeixo.

–     I com t’imagines a la Guisla en un futur?

En un futur, m’agradaria tenir un local on poder continuar venent el que la gent encarregués o el què jo pogués oferir. Fer tallers temàtics, tant per a nens i nenes com per a adults. M’agradaria que la Guisla, no sé quan ni com, però arribés a tenir un lloc físic perquè la gent hi pogués venir a crear amb les seves pròpies mans i a gaudir.

–     Diries que la maternitat t’ha canviat?

Molt, diria que m’ha transformat! La primera maternitat va ser una bestialitat. Vaig canviar moltíssim! Després n’he tingut dos més, amb diferència de quatre i cinc anys entre els uns i els altres. La vida s’ha d’anar paint. Amb els anys m’he adonat que m’agrada viure a poc a poc, més lentament, més conscient de tot, amb curiositat, tot i que el dia a dia continui sent massa ràpid, com a mínim per a mi! Les manualitats, però, necessiten el seu temps, les gaudeixo molt perquè visc conscientment el seu procés. La maternitat també m’ha fet florir aquesta part més íntima, més de casa, més tranquil·la.   

–     Quin és el teu vincle amb Caldes?

Jo soc de Caldes de tota la vida, vaig néixer aquí. Els meus pares van venir a viure aquí des d’Extremadura. Jo estic enamorada del meu poble. No és que visqui a Caldes, jo pertanyo a Caldes i Caldes és com que em pertany a mi. És una relació molt íntima amb el poble. Sento un gran un amor per Caldes, no sé si podria marxar mai.

– Què ha fet néixer aquest sentiment?

Haver participat sempre de la vida de Caldes. De jove vaig participar en els Castellers abans de començar la universitat, de més gran també al Ball de Plaça. D’altra banda, també vaig treballar molt anys al Balneari Termes Victòria i tots els anys d’escola i institut van fer que conegués a molta gent del poble. Caldes és un poble que té cosetes, com tots, però és ideal per viure i també és especial amb les aigües termals. Jo sempre en presumeixo.

– Quin és el racó de Caldes més especial per a tu?

En tinc més d’un. Primer diria el camí de la Pedrera. Sempre que hem de fer fotos familiars hi anem. És un lloc molt autèntic on conviuen la natura i la llamborda calderina. També diría, tot el nucli antic, és clar, jo visc i soc d’aquí. Et diria darrere l’església, les hortes, el safareig, les termes romanes, la plaça de la font del Lleó. Sentir l’escalfor a terra directament amb els peus quan assajàvem amb els castellers, era fantàstic!

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss