Berta Mirón

Berta Mirón Ortega

> Mireia Clapers 

Músic

Ens citem a l’Escola Municipal de Música Joan Valls i la trobem amb tot de canalla que l’envolta, ja es percep que genera un vincle especial amb els més petits. Aquesta jove promesa calderina transmet una gran sensibilitat quan els seus dits acaricien la guitarra. S’està formant per ser professora de música d’educació infantil.

IMATGE | J.SERRA 

 

 

 “La música és important en tots els períodes de la vida”

 

  • Quan neix l’interès per la música?

 Des de molt petita. Me’n recordo que la meva mare sempre em gravava en vídeo i en tinc un amb tres anys, o més petita, corrent per casa cantant l’Al·leluia. Des de molt petita m’ha agradat molt la música.

 

  • Per què esculls la guitarra?

 A l’Escola Municipal de Música van fer el dia dels tastets d’instruments, vaig passar per piano, guitarra, bateria, per tots els instruments possibles. No sé per què en arribar a l’aula de guitarra, que continua sent la mateixa, i està exactament igual, vaig quedar captivada per la guitarra i em va encantar.

 

  • També cantes, amb què et sents més còmode?

Que difícil la pregunta. Jo crec que amb les dues, és molt complicat triar, perquè jo crec que també va molt per moments vitals. Hi ha moments en què només em ve de gust tocar la guitarra i acompanyar alguna persona. Hi ha moments en què només em ve de gust cantar i no estar acompanyada per mi mateixa amb la guitarra. Altres moments que m’agrada acompanyar i tocar i estar cantant i tocant la guitarra simultàniament.

 

  • Quins són els teus referents?

Estic tirant cap a grans referents com són els Beatles. Jo crec perquè han sigut els músics més grans de tota la història que han fet música molt bona, però també diria els meus profes de l’escola de música o fins i tot el Ramon Solé, perquè sempre parlem de música, de composició, és una gran font d’inspiració.

 

  • Estàs molt vinculada a l’Escola Municipal de Música.

Hi vaig des de petita, per mi és un espai segur, un espai on m’oblido molt de les coses que em passen a l’exterior. La classe de guitarra, estar una hora tocant la guitarra, llegint partitures i que el profe em posi deures és com sortir de la rutina establerta i és bonic. I sobretot, perquè encara tinc els mateixos profes de quan era petita. Continuo estant a la coral dels grans. També faig alguna substitució quan necessiten cobrir algú, es respira molt bon ambient.

 

  • Estàs estudiant l’educació infantil, vols especialitzar-te en música?

Sí. M’agraden molt els nens. Penso que hem d’aprendre molt d’ells i de la seva manera de fer, de la seva manera de relativitzar molt les coses, s’ho passen molt bé amb res. Quan estic amb ells m’agrada passar-ho bé.

 

  • Creus que la música és important en aquest període de la infància?

La música és important en tots els períodes de la vida. Ara que la meva cosina ha sigut mare, el seu bebè de nou mesos, quan ens posem a cantar amb tota la família, es posa a riure i fa palmades. És molt divertit, sempre crida quan s’acaba la cançó perquè en vol una altra. Encara que no sigui del tot conscient què està passant, la música els hi transmet molt en aquesta etapa.

 

  • Sempre t’han agradat els nens?

La meva família i les amigues sempre m’han dit que m’és molt fàcil crear un vincle amb els nens i nenes. Mai m’he parat a pensar el perquè, però crec que hi ha alguna cosa que fa que els infants se sentin còmodes. Em considero que soc una persona molt transparent i potser serà això, no ho sé.

 

  • Vas pujar a l’escenari del Cafè del Centre en l’últim “Caldes is Hell”, com descriuries l’experiència?

Molt emocionant. Sobretot per la invitació del Ramon a pujar a l’escenari. Em va fer molta il·lusió i m’ho vaig passar molt bé anant als assajos i aprenent molt, perquè són músics molt professionals, aprendre d’ells i tenir aquesta oportunitat és molt emocionant.

 

  • També has participat en el Vermut musical del Casino, en solitari, què va significar per a tu?

Va ser un repte perquè jo sola vaig haver de preparar-me un repertori i de buscar-me la vida pels micros i els altaveus. També estava a segon de batxillerat i amb la setmana d’exàmens. Però va ser molt maco perquè sobretot hi va haver molt caliu. Van venir la família i els amics, estar allà va ser molt bonic perquè ho senties com si estiguessis al menjador de casa teva oferint un concert fent el que més m’agrada fer. Va ser molt gratificant.

 

  • Vas fer una col·laboració amb “Hades”, com va sorgir?

Va ser molt inesperat, el Pol, que és l’Hades, és un company meu del grup de música de l’Escola de Música de combo. Un dia em va dir: Saps que jo rapejo? Em va dir que li agradaria fer alguna cosa combinant rapejar amb cantar. En un matí ja teníem la cançó feta.

 

  • T’agradaria dedicar-te professionalment a la música?

La veritat és que sí, però és molt complicat. Dedicar-me a fer cançons i viure de l’artista m’encantaria, però penso que si tinc una opció més de tocar de peus a terra, com és ser professora de música, també m’agrada molt. I les dues coses es poden combinar.

 

  • Publiques ‘covers’ a TikTok, quina cançó t’agrada més?

A mi m’agrada molt “Si te vas” d’Extremoduro o “La gent que estimo” d’Oques Grasses, perquè són cançons que em recorden a gent. És bonic el significat.

 

  • També t’interessa el teatre?

Sí, des de petita m’ha agradat molt i també n’he estat fent. He fet teatre musical durant tres anys a l’escola de música, i ara estic fent directora de teatre amb l’Anna Tantinyà al Casino i també és molt maco.

 

  • En quins projectes estàs treballant?

Actualment, estic una mica parada perquè ara he començat les pràctiques i tinc moltes coses a fer, també estic al cau de monitora. Però estic intentant compondre per fer un disc sobre el Romancero Gitano de Federico García Lorca. Ja tinc unes 4 o 5 cançons.

 

  • Un projecte somiat?

Jo crec que ser una mica com la Sílvia Pérez Cruz, com a projecte somiat. M’agrada molt la tipologia de música que fa, m’agradaria transmetre el que transmet la Sílvia amb la seva música.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss