Marc Xalabarder Torrents

> Mireia Clapers

Músic

Presenta el seu primer disc en solitari “Caminar”. Després de formar part de les bandes Sponging Sparrows i Glass Onion on sobretot interpretaven versions de The Beatles, ara publica el seu primer treball amb composicions pròpies. Un disc alegre, optimista i vitalista on el calderí, a través de la música i les lletres, posa en el valor el temps viscut i el que queda per viure.

 

“La música m’ha ensenyat la constància, perseverança, paciència, compromís i també a estimar-nos”

 

 

– Com arribes a la música?
Jo crec que la música arriba a mi. És quelcom salvador que m’ha acompanyat sempre. Primer la gaudeixes com a oient i després passes a cantar-la amb els amics. Quan era adolescent vaig rebre una guitarra clàssica i un llibre dels Beatles de regal dels meus pares i és quan descobreixo que jo podia cantar. A mi el que sempre m’ha agradat és cantar.

– Per què serveix la música?
La música serveix per a tot. Una persona em va dir que la música era el millor invent de la història de la humanitat, perquè la música acompanya, la música és comunicació, és socialització i la música no contamina, allibera l’ànima, és cultura. No m’estranya que hi hagi gent que digui que la música ho és tot perquè té infinitat de qualitats bones. Els músics no anem al psicòleg, agafem la guitarra i ens posem a cantar. És un canal de comunicació extraordinari.

– Parla’ns dels teus inicis…
Quan era molt jove, amb uns vint anys, ens vam reunir un grup d’amics que tocàvem cançons a canvi d’un dinar, va ser una època molt emocionant, molt excitant poder ajuntar veus amb un grup. Però va ser amb Glass Onion on vam intuir que podíem fer alguna cosa interessant.

– Quines són les teves influències musicals?
He begut de moltes influències musicals, del que jo considero bona música. La bona música no n’és només una, és la música que emociona. Essencialment, hi ha molta música britànica, americana, catalana…, com The Beatles, David Bowie, Bob Dylan, Eddie Vedder, n’hi ha molta!

– Ha estat important rodejar-te d’amics per fer música?
Ha estat essencial, això de la música és un projecte que jo desenvolupo per hobby i de forma amateur i sense cap afany de lucre. Això només ho pots fer amb persones que comparteixis valors i amistat. La música m’ha ensenyat la constància, perseverança, paciència, compromís i també a estimar-nos. No es tracta de trobar grans professionals de la música sinó persones amb valors i sobretot amb un compromís, si hem de fer un projecte junts i ens reservem un dia, aquell dia és pel projecte.

– Has format part de bandes com Sponging Sparrows i Glass Onion, quins records en guardes d’aquella època?
Uns records meravellosos, tot i que també va ser una època estressant, els meus fills eren petits i la meva empresa també estava començant i creixent, però crec que la riquesa d’estar envoltats de música, d’amics, cantant ens va aportar molt i va ser molt divertit.

– Presentes el teu primer disc en solitari “Caminar”, és el fruit de tots aquests anys d’experiència?
Si, no és només un conjunt de cançons que han sorgit ara, és un conjunt de sensacions, emocions, reflexions d’assentar idees a base d’experiències viscudes, experiències enriquidores i meravelloses i experiències dures que m’ha ajudat a separar el que és important i posar els peus a terra. M’ha ajudat a reflexionar sobre com ens relacionem amb les persones.

– En aquest disc les composicions són pròpies, sobre què parles?
El fil conductor de totes les cançons parla de perseverar. Després del dolor viscut per una pèrdua, el disc “Caminar” parla sobre això, que s’ha de continuar caminant, també parla de la constància, de les relacions amb les persones, d’ajudar, d’estar amb una persona i dedicar-li temps quan ho necessita, regalar temps.

– Com definiries el teu estil?
Actualment, la tecnologia ha avançat tant, que ja hi ha màquines que componen i toquen per nosaltres. A mi m’agrada fer música com sempre s’ha fet, amb instruments musicals i ajuntar veus. Podríem dir que tinc un estil pop-rock en català, que és com penso i m’expresso i també amb anglès, ja que he escoltat molta música en llengua anglesa i, per això, hi ha idees i conceptes que em venen al cap en anglès i així és com les escric.

– Qui t’acompanya en el teu projecte musical de M. Xalabarder?
M’acompanyen els meus amics Jem Uñó al baix i a les veus, Mandru Vilà a la bateria i en Francesc Torras a les tecles.

– El disc està format per 12 temes, com has fet la tria?
La tria la vam fer discernint sobre quina era la que valia la pena gravar-la. La que tenia tots els ingredients perquè mereixés enregistrar-la i compartir-la. Jo no he gravat un disc per tenir cap reconeixement, sinó que he tingut aquesta necessitat vital d’anar a la Bucbonera amb en Tomàs Robisco i que m’ajudés a transformar-ho en el que és. Crec que és un disc molt agradable i que els temes que tracta t’hi pots sentir identificat amb facilitat. Crec que és un disc que valia la pena portar-lo al públic.

– Si només poguessis triar una cançó, quina seria i per què?
És una pregunta molt complicada perquè hi ha moltes cançons que m’estimo en aquest disc, però triaria “Tindràs la meva mà” que la vaig compondre pensant en la meva dona, la Montse, després que patís la pèrdua de la seva millor amiga.

– La portada del disc és una il·lustració molt cuidada, té algun significat?
La portada la vam treballar molt fins a tenir el resultat que volíem. L’autor de la il·lustració és Àngel Pozo i té un gran significat perquè es veu el Camí per caminar i representa un paisatge del nostre entorn, amb uns colors lluminosos i amb molt de detall i color, que expressen l’optimisme i positivisme que transmet el disc.

– Podrem escoltar el disc en directe?
Sí!, ara espero demostrar-me capaç de portar aquelles cançons que sonen tan bé a l’estudi a què sonin igual de bé en directe, ja fa sis mesos que estem assajant i ja tenim alguns concerts programats. Fa uns dies vam fer el primer concert a Taradell, on la reacció del públic va ser molt bona i aviat tocarem a Caldes a la Fira del Vi i a l’Escaldarium.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss