Un record pot ser una llum traspassada per l’escletxa d’un portal imaginari. I és amb l’obertura, quan es projecten un reguitzell d’imatges atemporals disseminades a la memòria. Tots i cadascun dels escenaris i paisatges viscuts a la intimitat, són venerats i prenen preponderància, quan penetren inesperadament en el present. Amb aquesta remembrança, es convoquen en comunió les múltiples empremtes de les persones estimades i que ara, son caldo de cultiu de l’enyorança per l’absència; d’elles suren sentiments candents, dispersos i contradictoris i que alhora, es fan patents en l’imaginari; unes infinites percepcions tàctils amoroses que sorgeix d’una evocació: d’un gest suggerent i d’una mirada encisadora i d’un to de veu, que en vida, ens va captivar en la diversitat d’emocions indescriptibles i difícils d’anomenar. Algunes d’aquelles persones, prevalen encara, com a part d’un record fugitiu com la llum que es desprèn i es destil·la a través del portal imaginari i que ara, sense pany ni clau, ens permet empènyer i obrir-lo de bat a bat, per rememorar-les finalment, en cadascuna de les seves expressions vitals des d’una fonda espiritualitat. Així, doncs, serà amb aquesta vitalitat recordada, on la comprensió de les seves paraules complaents, queden trameses des d’un passat que s’allunya cada vegada més, així que ens convoca per fer-nos conscients del sentit a les vivències compartides en qualsevol hora del present. A l’hora d’encetar un mer record, és quan s’esdevé la pluja d’unes paraules indesxifrables i fugisseres; són aquestes que suren a la memòria i s’il·luminen com un llampec en una tempesta; però, que només se salvaguarden amb la intermitència d’un far imaginat i el qual ens guia i remet a un únic port: cap a tot allò que transpira l’ànima de la vida.
