Rosita (La meva germana)

> Jaume Baigual i Rusiñol

 

Nits d’insomni,

pensaments invasius

agrumollats pel demà

amb un turment mental

sense poder apaivagar.

D’un escalf a un calfred,

del benestar a l’agonia,

se’t desfermava l‘angoixa

que el teu cor no assumia,

amb un pensament adolorit

en imaginar el teu futur

confús i espargit.

Cansada d’esperar

un informe favorable,

havies d’escoltar

a una doctora barroera:

-això pitjor no pot anar.

Ara, no necessites cap metzina

ni tampoc la morfina

per afeblir el teu patir.

Em vas dir un dia

que tenies por de morir

al no saber què et trobaries

quan arribés la teva fi.

Rosita, ara ja ens has deixat,

busca i troba el camí

que el pare i la mare

van deixar ben fresat

per a quan ens arribés l’hora

poguéssim anar al seu costat.

Rosita, estàs per damunt de l’espai

on la vida ens governa,

ara, ja has cercat el camí

que arriba fins a Déu,

per sota l’arc del misteri

aixecant un vol lliure d’ocell

endinsada a la llum d’un lloc aeri.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss