Quan arriba la Festa Major, a Caldes tornem a mirar amunt. A vegades per comprovar si plourà —que també forma part de la tradició— i d’altres perquè en Farellàs i la Guisla surten al carrer.
Els nostres gegants van néixer el 1964, fruit d’una subscripció popular impulsada pel Setmanari Montbui per celebrar el número 1.000. Però aquell dia no s’inventaven dos personatges: es donava cos a dues maneres ben calderines d’explicar-nos.
En Farellàs ja venia de la llegenda. Francesc Maspons i Labrós recollia el 1876, a Tradicions del Vallès, les gestes del Fort Farell, l’hereu de can Farell, un home de força descomunal que la tradició feia baixar fins a Barcelona amb un pi per bastó. D’aquí acabaria naixent la identificació amb el nostre Gegant del Pi.
I si el gegant estava clar des del principi, trobar-li parella va requerir una mica més de deliberació: el nom de la geganta es va escollir per concurs públic. Va guanyar Guisla, en record de la primera dona del baró de Montbui. Llegenda popular per una banda, història senyorial per l’altra; i, entremig, un casament que ja dura més de seixanta anys.
Potser aquesta és la gràcia: cada Festa Major fem ballar plegades la rondalla i la història. I potser per això, a casa, això dels gegants mai no ens ha vingut ben bé de nou.
![]({"full":{"0":"2026\/10\/gegants.jpg","1":1200,"2":900,"3":false,"file":"https:\/\/www.calderi.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/10\/gegants.jpg"}})
