En la nostra societat està totalment acceptat queanar begut o amb unes quantes copes a sobre és el més normal per a passar-s’ho bé. Divertir-se bevent, refrescos o simplement aigua té un regustkumbaià que molts rebutgen.
A la dosi d’alcohol a més cal afegir-hi una decibels per sobre del que és saludable,una il·luminació que pampallugueja i gastar la nit fent contorsions a la pista de ball d’aquesta manera s’assoleix l’èxtasi en aquell terme tant conegut com és el”d’anar de marxa”.
Aquest còctel, no només està ben vist per a la majoria sinó que l’exercita gent de totes les edats, discotequers empedreïts, als quals cada cop els costen més dies recuperar-se d’una nit de marxa però que ho donen tot quan es transformen en els reis de la pista.
A mi em preocupa que les persones, especialment els joves, no sàpiguen divertir-se d’altra manera que no sigui bevent i anant a dormir de clar.
Fa unes dècades, tot i que sempre hi hagut els troneres, estar-se tota la nit de festa i empalmar amb el matí era un fet molt celebrat perquè era poc habitual, només en dates comptades: Cap d’any,Sant Joan i la Festa Major a tot estirar… ara és la rutina de cada cap de setmana.
No cal estar molt titulat per arribar a la conclusió que això no és sa i que aquest noctambulisme i alcoholisme més tard o més d’hora no sortirà de franc. I és que en general els consumidors d’aquest oci no són conscients que s’estan alcoholitzant, i és que es comença la nit amb una cerveseta i s’acaba amb uns quants kubates i gin-tònics a sobre.
Tot plegat a més amanit amb uns quants “pitis” per poder sortir al carrer, de tant en tant a respirar aire fresc i fer-se passar la suor.
Divertir-se ballant es pot fer sense alcohol i sense beure encara que algú li sembli impossible i gaudir trepitjant les discoteques poques ocasions a l’any o mai també es pot aconseguir.
