Esculpint història silenciada
- 22/12/2020
- 0 comments
- redacció
- Categoria: Opinió
- 0
> Quim Campistron
Existia des de feia centenars d’anys, renovant-se i potenciant-se al segle XV per perseguir i assassinar legalment, entre altres, jueus i musulmans que per no perdre les seves possessions i treballs fingien la seva conversió a la fanàtica religió oficial de dictat únic. L’existència de grups cristians dissidents clandestins, al fer-se ben aviat amb literatura reformada, va ocasionar que la Inquisició -de santa, res de res- els inclogués en el seu llistat.
Els monjos del monestir de San Isidoro del Campo, a Santiponce, prop de Sevilla, van ser dels que van adherir-se al moviment reformat; entrant-hi en contacte, sobretot, a través de la perseguida traducció al castellà del Nou Testament feta per Peréz de Pineda, a més d’altra literatura reformada que secretament adquirien de Julián Hernández, més conegut per “Julianillo”, que la introduia de contraban des de l’estranger disfressat de mosso de mules carregades amb teles de qualitat apreciada. Adonant-se que eren vigilats per la Inquisició, un grup de monjos varen fugir valent-se de falsos jubileus, essent Casiodoro de Reina un d’ells. Els seus pares i germana anaven amb ell, segurament per no ser víctimes dels danys colaterals de l’època, és a dir, per por a ser acusats de no haver-lo denunciat al repressor i assassí tribunal.
Casiodoro de Reina va néixer cap el 1520 a Montemolín, (Badajoz), tot i que aleshores aquesta població formava part del “Regne de Sevilla”, una de les jurisdiccions territorials de la Corona de Castella. Mor el 15 de març de 1594 al seu exili de Francfort. Amb la seva família, va haver-se de moure per diverses ciutats europees, per tal de despistar als agents de la Inquisició. Per fer front al sosteniment familiar es dedicava a fer traduccions, comerciar amb sedes i venent llibres a les fires alemanyes; mentre la seva esposa feia treballs de costura. A Londres, sota l’empara de la reina Isabel I va exercir el pastorat d’una comunitat, integrada fonamentalment per exiliats hispans. També ho fou a Francfort, on, a més, va organitzar una obra social d’ajuda a immigrants que va tenir activitat durant dos cents anys. Els estudiosos de la seva figura i obra el cataloguen com un heterodox impenitent, amant de la llibertat i defensor del respecte que es deu a qui no pensi com els damés.
Però, sobretot, se’l coneix, -o millor dit, se’l comença a conèixer- perquè en el seu exili forçat va ser el primer en traduir la Bíblia sencera al castellà, prenent com a font les llengües originals en què va ser escrita. Els 12 anys en què s’hi va dedicar no van estar exempts de dificultats. Va poder veure la llum el 28 de setembre de 1569 gràcies a l’ajut econòmic de coneguts reformadors de l’època, com el citat Pérez de Pineda i Marcos Pérez, un ric comerciant sevillà judeoconvers, a més del Consell Municipal de Basilea (Suïssa). En senyal de gratitud, el traductor en va regalar un exemplar dedicat a la biblioteca de la Universitat de l’esmentada ciutat suïssa. Se la coneix com la “Biblia del Oso” pel dibuix de la portada, que probablement es tracta del logotip de l’impressor Samuel Biener. Se’n van fer 2.600 exemplars, que en 27 anys es van esgotar (tota una gesta per l’època). És considerada una de les obres mestres de la literatura espanyola, fins i tot pel tinyeta antiprotestant Menéndez y Pelayo, i sent punt de partida de posteriors adequacions lingüístiques que de la Bíblia s’han anat fent des d’aleshores.
El passat 29 d’octubre, a Santiponce, prop del lloc on la Inquisició, al no poder fer-ho en viu el 1562 en el sanguinari acte de fe de Sevilla, el va cremar en efígie, es va inaugurar el monument a Casiodoro de la Reina, obra de l’escultor Estanislao García. Si el rei Felip II aixequés el cap….. Renoi, quina mania en perseguir la Bíblia i als seus seguidors. Fins fa ben poc, ambdós, encara ho eren al sud d’Europa (Caldes no en fou una exccepció). Actualment hi ha molts països al món on encara és així. No ho entenc. La Bíblia, no només mostra Jesucrist com a motor, únic i suficient autor de la salvació eterna, -que ja és prou-; sino que, a més, tal i com assegura l’apòstol Pau, la Paraula de Déu és útil per ensenyar, per redargüir, per corregir, i per instruir en la justícia.