Un altre 1 d’Octubre, i ja en van tres des que aquesta data va irrompre a les nostres vides personals i col·lectives. Per sempre quedarà gravada a la memòria aquell acte de dignitat col·lectiva i de desobediència civil, massiva i no violenta, segurament la més important en molts anys al sud d’Europa. Aquí seguim, i aquí seguim malgrat els cops de porra indiscriminats, malgrat les desenes de persones ferides i contusionades, malgrat les més de 2850 represaliades per un estat corrupte que ja no té ni vergonya d’ofegar-se en la merda putrefacte d’unes institucions que fan fallida per tot arreu. Seguim, malgrat també a la política de partits que tot ho fien al simbolisme i a la confrontació supèrflua en unes institucions cada vegada més debilitades i cada vegada menys nostres.
Malgrat això, aquí seguim; dempeus, dignes i determinades com les nostres àvies i avis de l’Ú d’octubre del 2017. Dempeus i determinats com les nostres joves tot just farà un any a Urquinaona. Dempeus i amb ganes de seguir amb l’embat contra l’actual estat de coses. El president Torra ens demana que empenyem, i nosaltres li diem: Què hem fet fins ara, president, sino empènyer? I li preguntem: I què heu fet vosaltres, bona part dels representants polítics, a part de cobrar dietes astronòmiques i sous vitalicis? Perquè aquí rau bona part del problema.
Desobediència, sí, sempre que calgui, i ara cal potser més que mai; però amb tot allò que considerem injust. I diem: és injusta la inhabilitació per no retirar a temps una pancarta del balcó del Palau de la Generalitat que demanava la llibertat dels presos polítics. Evidentment que és injust, però també ho és desnonar gent d’allà on viu sense alternativa habitacional, tenir els lloguers desorbitats i que el nostre jovent no es pugui emancipar; per no parlar de la precarietat laboral imperant, qüestions totes elles ben cabdals i amb prou competències a casa nostra, a la Generalitat, com per desobeir igual que es va fer amb la pancarta, i que generaria canvis substancials tant en el benestar de la nostra gent com en el gruix de la que se sumaria a la causa independentista.
Perquè és per això que volem la independència! Per un futur millor i per una vida digna de ser viscuda! Per un país lliure de privilegis concedits a persones i entitats, lliure de les extorsions i tripijocs, entre d’altres, de la banca. Seguirem desobeint, seguirem empenyent, però no ens demaneu mai més un xec en blanc, ni confiança cega en la vostra manera de ser i fer.
Ja n’hi ha prou de posar nosaltres els cossos per rebre cops de porra i les butxaques per pagar multes, prou de citacions judicials i repressió. S’ha acabat! Que aquest 1 d’octubre serveixi per capgirar la truita.
Una abraçada gran a les preses, a les exiliades, als exiliats, a la nostra Xènia i a totes i cadascuna de les represaliades. Seguirem, per elles, per ells, i per les nostres filles i néts. No tenim res a perdre; i en canvi, ho tenim tot per guanyar!
VISCA CATALUNYA LLIURE !!!!!
IMATGE | Moment durant l’acte que ha commemorat l’1-O del 2017, des de la plaça de l’1 d’Octubre, de Caldes.> JUNTS X CAT – CALDES DE MONTBUI
![1 octubre 2020]({"full":{"0":"2020\/10\/Captura-de-pantalla-2020-10-02-a-les-12.15.35.png","1":1196,"2":672,"3":false,"file":"https:\/\/www.calderi.cat\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/Captura-de-pantalla-2020-10-02-a-les-12.15.35.png"}})
