“La influència del contagi de pel·lícula de Trump no acabarà sent determinant en els comicis”

16/10/2020
0 comments
redacció
Categoria: Actualitat
0

> Ivette Hijano

El politòleg calderí Joan Duran i Poble interpreta l’escenari polític actual que viu els EUA a només dues setmanes de celebrar-se les noves eleccions presidencials d’aquest any

IMATGE | UNSPLASH

Les eleccions presidencials dels EUA de 2020 tindran lloc el pròxim 3 de novembre. A dues setmanes dels nous comicis, Donald Trump – el candidat del bàndol republicà- es juga la revalidació a la presidència, aquesta vegada sota l’amenaça de la crisi sanitària mundial i esquivant les conseqüències del seu contagi de coronavirus durant la campanya. A l’altra banda del ring, en Joe Biden, l’aposta del partit demòcrata, qui sembla ser un rival a tenir en compte per l’actual president.
En parlem amb el politòleg calderí Joan Duran i Poble, qui també ha cursat el Màster “Pensar i Governar les Societats Complexes”.

– Què pretén Trump menyspreant els efectes de la Covid-19?
És evident que ni Trump ni ningú altre pot resoldre amb immediatesa la crisi sanitària, econòmica i social provocada per la Covid-19. És un tsunami que ho supera tot, i amb les eleccions presidencials cada cop més a prop, el president nord-americà té el problema sobre la taula, i no li queda cap altra opció que intentar contrarestar d’alguna manera aquesta desesperació.
La prepotència mostrada no deixa de ser un signe de la mateixa debilitat davant d’un virus que ens ha paralitzat, i segurament seria més senzill mostrar certa humilitat i demanar unir esforços per superar plegats aquest gran embat, encara que aquest no és el tarannà que precisament el caracteritza…
El problema són les greus conseqüències d’aquest posicionament.

“La prepotència mostrada (per Trump) no deixa de ser un signe de debilitat davant d’un virus que ens ha paralitzat”

-Ell mateix ha viscut en primera persona la malaltia, i així i tot es resisteix a mostrar cap signe de debilitat. Per què?
Perquè dóna a entendre que l’home és superior a la natura, i això no ens hauria de sorprendre tenint en compte el conservadorisme nord-americà que representa.
Desconeixem què hi ha al darrere d’aquesta estratègia, però s’intueix certa inquietud per part del seu equip en veure com els sondejos els hi són força desfavorables poques setmanes abans de les eleccions.
D’alguna manera, vindria a ser un: “no n’hi ha per tant amb aquest virus. Ho veieu com jo no us enganyava?”. La qüestió, menystenir la Covid-19 al preu que sigui, però no tot es pot dir amb paraules, i és per això que aquí la comunicació no verbal li ha jugat en més d’una ocasió una mala passada amb petits gestos, on s’ha vist que ha tingut certa dificultat per respirar.

– L’arribada en helicòpter a La Casa Blanca després de l’ingrés hospitalari semblava el final d’una pel·lícula de superherois… Hi ha espai per l’espontaneïtat en les seves aparicions públiques o estan absolutament guionitzades amb algun propòsit?
Exactament és això: l’heroi que salvarà Amèrica… Segur que és una acció ben calculada, tot i que el seu retorn amb una posada en escena com aquesta no té per què donar-li el rendiment que voldria.
Tanmateix, en Trump no deixa de ser un personatge que va per lliure, i vol mostrar-se com una persona que decideix el que considera més oportú. Es podria fer un llistat de tots els assessors que han desistit, renunciant al seu càrrec, o els que s’han quadrat i han acabat sent acomiadats.

“Trump compte amb un gran i sòlid grup de votants, que passi el que passi l’acabarà votant. La pregunta és si amb aquest bloc en tornarà a tenir prou per guanyar i liderar el país un segon mandat”

– Sembla que Trump té l’habilitat especial de treure profit de cada situació… Ara ha dit que contagiar-se de la Covid ha estat una ‘benedicció’ perquè gràcies a això ha trobat la ‘cura’ a la malaltia…
És un despropòsit que davant d’una pandèmia amb milers de morts al darrere, hi hagi qui consideri que passar la Covid-19 ha estat una benedicció, pel sol fet de buscar cert equilibri amb els “negacionistes” del virus, i per intentar-ne treure un rèdit electoral sigui com sigui. I tot l’equip sanitari, de neteja, i de tants altres sectors que s’estan jugant la vida diàriament? Els obvia constantment i ara mateix són la part més imprescindible de les nostres societats.

– Evidentment, no ha estat un pacient qualsevol i ha rebut un tractament mèdic exclusiu per combatre els efectes de la Covid… Aquests privilegis l’allunyen dels seus votants?
Caldria analitzar a fons si als votants indecisos aquest fet els podria ajudar a decantar-se per l’opció demòcrata, encara que si alguna cosa té Trump és un gran grup, i sòlid de votants, que passi el que passi l’acabarà votant. La pregunta seria si amb aquest bloc en tornarà a tenir prou per guanyar i liderar el país un segon mandat. Semblaria que no.

– Biden o Trump? Per qui et decantes?
Sense cap mena d’entusiasme votaria a Biden. És un candidat de 77 anys, que dubto que pugui ser un gran revulsiu de res, però que compta al seu darrere amb la candidata a vicepresidenta, Kamala Harris, qui potser pot fer de contrapès a tot el que s’ha dit del candidat demòcrata.
Espero que la situació actual no provoqui que aquesta poca afecció faci desistir a un nombre important d’electors a inscriure’s per votar, perquè amb la reelecció de Trump perillen encara més, un sistema sanitari que de per si ja és desigual, i certs drets i llibertats que quedarien més en dubte.

– Com creus que pot influir l’episodi de contagi de Trump en les eleccions dels EUA?
Considero que la influència d’aquest contagi de pel·lícula no acabarà sent determinant. Qui ja pretenia votar a Trump sentirà més empatia cap a ell, i els seus detractors més rebuig en considerar que no sap controlar el seu propi espai enfront del virus.
Tot és incert, els escenaris són cada cop més canviants, i malauradament la memòria de les persones és força limitada en innombrables ocasions, però tampoc podem descartar que el primer dimarts de novembre no hi hagi cap altre fet que vulgui o pugui influir en els resultats finals.

– El primer debat televisat entre Trump i Biden va ser titllat per molts com “el pitjor debat de la història”. To agressiu, menyspreus, faltes de respecte… És aquest el model de política que compra actualment l’espectador?
El to, la gesticulació excessiva, la manca de propostes… És trist que aquest sigui el panorama. I no deixa de ser en part sorprenent que Biden vulgui jugar al mateix joc. Les seves raons tindrà. Quan el que importa són els titulars als mitjans de comunicació i els caràcters d’un tuit, i no el contingut de cada programa, ens estem allunyant del que seria desitjable.
El que realment és necessari, i més en èpoques de greu crisi com l’actual, és que es facin propostes constructives.

– En l’anterior victòria de Trump es va atribuir un paper fonamental a les xarxes socials. Quin paper creus que jugaran aquesta vegada? Li tornaran a ser favorables?
Per favorables que li puguin ser per ell, és probable que ja no siguin tan determinants. Trump ja no compta amb l’efecte sorpresa dels comicis anteriors. Ja no és l’outsider de fa quatre anys, quan es va presentar ansiós per tombar l’statu quo, ni pot vendre’s de forma tan clarivident com una alternativa allunyada de l’establishment. A més, l’encertada estratègia digital de ben segur que els demòcrates estan intentant contrarestar-la.