I Colau descobreix la regió…
- 02/07/2020
- 0 comments
- redacció
- Categoria: Opinió
- 0
> Manel Larrosa, arquitecte i urbanista membre de FEMvallès.
Cinc anys després de ser alcaldessa, Ada Colau descobreix la regió metropolitana. Comptem amb nombrosos intents els darrers anys -des de FEMvallès- de parlar amb el govern de Barcelona, i pràcticament, només hi ha hagut un contacte escàs amb un regidor. Amb l’AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona) més contactes, però sempre encallats en llurs posicions, amb un diàleg impossible per entendre què coi és el Vallès i quines són les seves problemàtiques. Només un dia van veure que això de la sobirania alimentaria potser volia dir mirar els camps del Vallès, ja que si havien de menjar del delta del Llobregat potser no els arribaria. Ara, Colau descobreix la regió com segona corona, com el més enllà de la capital, com una necessitat de metròpoli més gran dels tres milions que ara compta i poder arribar als cinc.
Però de quina regió parlen?, de l’oficial que va de la Tordera al Foix? Arreplegant set comarques: Barcelonès, Maresme, Garraf, Baix Llobregat, Vallès i Alt Penedès. Bé, aquesta és l’oficial, però al Penedès han aconseguit un cert reconeixement en la seva reivindicació de vegueria o regió pròpia, la qual comprendria l’àmbit del Garraf, Alt i Baix Penedès i l’Anoia. I la proposta té tot el sentit de no partir el Penedès entre un àmbit influenciat per Barcelona i un per Tarragona. Si Colau pretén la regió, hem de dir que el conjunt de Catalunya pot voler establir el seu mapa regional de manera coherent. Altrament, perquè sempre Barcelona ha de pretendre una solució a un problema més general?, per què ella és “metropolitana”?, per què és ciutat global?
Resoldre les regions catalanes implica eliminar les diputacions, si es fa bé. Altrament el joc no se sosté. Colau ha entrat en un jardí complicat, per més que aparèixer a la foto amb les alcaldies de Mataró, Granollers i Terrassa aparenti seguretat. Però, la realitat és que Barcelona només pretén consolidar alguna figura per a la “segona corona”, més enllà de l’AMB i mantenir la frontera a mig Vallès. De fet, vol un país ordenat per gradients de perifèria. Doncs bé, no solament caldria establir el mapa regional de Barcelona sinó el del conjunt del país. Un primer pas seria reconèixer que la regió de Barcelona ha de ser més petita, només de cinc comarques: Barcelonès, Baix Llobregat, Maresme i Vallès.
El segon punt seria que el mapa regional haurà de reconèixer l’àmbit de Manresa (Llobregat-Cardener) i el de Vic (Alt ter) per tal que el mapa regional sigui la identitat del país a efectes de representació al Parlament. Pretén Colau que continuem votant per províncies com la de Barcelona? i que el mapa polític i el metropolità es donin l’esquena? I compte, perquè també és “metropolità” el Camp a Tarragona. I què?, ha de quedar per un altre dia? Així no es fa un país sinó una carrera d’oportunistes.
Colau ha obert un meló del qual només es pot prosperar si es fan bé els passos. I això no vol dir, precisament, voler implantar una realitat que soscavi el conjunt del país. A totes les regions hi ha d’haver principi de subsidiarietat. És a dir, que tot allò que es pugui fer a una escala menor, no s’ha de fer a la superior. De la mateixa manera que la regió de Barcelona reclama competències que avui porta la Generalitat, les comarques del seu interior han de poder fer coses que avui només fa l’AMB o la ciutat de Barcelona, fent-ho per exemple al Vallès.
Catalunya, independent, federal o autonòmica, mereix una organització interior millor que la d’avui, feta de províncies, comarques mal enteses, diputacions, àrea metropolitana i ajuntaments descompensats. Ens cal la modernització que han fet les Comunitats Autònomes uniprovincials, només dos llindars polítics: Generalitat i ajuntaments, i la resta d’institucions com a tècniques i de suport. Inventar un llindar polític “metropolità” és un frau fet per la porta tecnòcrata. En primer lloc les regions haurien d’imitar els llindars d’identitat i en segon lloc les comarques treballarien pel suport municipal. Pel que fa als districtes electorals, les regions es subdividirien quan hi ha massa població, i és possible fer-ho amb coherència.
Com a país ens cal una Nova Planta. El 1714 van anorrear la nació i el 1716 la Nova Planta va esborrar l’organització interna per després consolidar el provincialisme i altres fets institucionals. Tot i els anys, seguim sense un vestit adequat. Cal agrair a Colau haver obert la capsa dels trons, un problema que els partits temen entomar, que les institucions defugen i en el qual ens juguem la identitat i el projecte de país.
