El Calderí: Quan a Caldes era possible arribar en tren

El ferrocarril, que va estar en funcionament durant 59 anys, va aprofitar la riquesa termal de la vila per portar-hi viatgers i transportar la pedra granítica de la pedrera del Remei per a fer llambordes pels carrers de Barcelona

IMATGE | La locomotora Caldes, de 1888, fotografiada al dipòsit de locomotores de la RENFE a Vilanova i la Geltrú. A sota detall de la placa. > AMICS DEL FERROCARRIL

 

El 1848 és la data de la posada en funcionament del primer tren a la península Ibèrica, el que cobria la línia entre Barcelona i Mataró, si bé l’estrena oficial a l’Estat va ser a Cuba –aleshores colònia espanyola– amb la línia l’Havana-Güines el 1837.

Des de mitjans del segle XIX, es va produir una ràpida expansió amb la construcció de nombroses línies de ferrocarril d’ample ibèric. Caldes va tenir la seva línia de ferrocarril, que la va unir amb Mollet, 30 anys més tard que el tren de la línia Barcelona-Mataró, el Calderí. D’això fa exactament, aquest 2020, 140 anys.

PRIMERA ESTACIÓ TERMAL DE CATALUNYA
El 1840, Caldes de Montbui era la primera estació termal de Catalunya i la segona d’Espanya, amb vuit balnearis i dos hospitals que allotjaven entre 12.000 i 14.000 persones. La prosperitat de l’època també s’explicava amb l’aparició de petites fàbriques d’aiguardents, filats de llana, cotó, estams o draperia.

Tota aquesta puixança va precipitar que Caldes de Montbui sol·licités un ferrocarril. Ben aviat es van realitzar estudis de viabilitat per instal·lar un tramvia amb tracció animal entre Mollet i Caldes.

Enllestit el projecte, va quedar al calaix del Governador de Barcelona fins que un dia va tornar a sortir a la llum, al demanar la concessió la nova “Companyia de Ferrocarril servit per força animal, de Mollet a Caldes de Montbui”. Tal com apunta l’historiador local Raimundo García al llibre El Calderí. Història del ferrocarril Mollet-Caldes de Montbui “la realitat era que no es tractava d’un tren, sinó d’un tramvia de tracció animal, és a dir, tirat per cavalls o mules”.

La primera idea era construir la línia Mollet-Caldes per després allargar-la fins a Sant Feliu de Codines o fins i tot Manresa. “Però alguns propietaris dels balnearis es van oposar a aquesta prolongació perquè beneficiava més uns que altres. Així doncs, el tren acabaria a Caldes i l’estació es construiria en un lloc diferent del que inicialment s’havia triat”, conclou Garcia en el seu llibre. Més endavant, una llei del govern va obligar a canviar la idea d’un tramvia de tracció animal per la d’un tren de màquina de vapor.

El 25 de setembre de 1879 es va constituir la Compañía del Ferrocarril de Mollet a Caldas. A inicis del 1880 les principals obres estaven acabades.


14  DE  JULIOL DE 1880, VIATGE INAUGURAL
Un tren va fer el primer recorregut amb gent de la companyia i de la divisió de ferrocarril de la província el dia 10 de juny. El rector i altres clergues van beneir el ferrocarril el 12 de juliol i el dia 14 s’obria al públic i ja es venien bitllets per totes les estacions.

La inauguració oficial, fent-la coincidir amb el setè aniversari de la defensa de la vila contra els carlistes, es va fer el 30 de juliol amb solemnes funcions religioses i dos dies de festa que van costar 4.000 pessetes, de les quals l’Ajuntament de Caldes de Montbui en va posar 1.000.

 “El ferrocarril va afectar moltes persones que no hi tenien relació, des dels representants de cada balneari que anaven a cercar possibles clients fins als pobres que demanaven caritat a l’entrada de l’estació”, explica García. El trajecte entre Mollet i Caldes es podia fer en 30 minuts, un clar avantatge respecte a la carretera en mal estat, on el trajecte es podia fer en dues hores i mitja. La línia, d’uns 14,9 quilòmetres, tenia sis estacions: Mollet França, Mollet Nord, Gallecs Polinyà, Santa Perpètua, Palau i Sentmenat i Caldes. Per la seva condició d’estació terme, amb un front de 60 metres, l’estació de Caldes era la més important de la línia. Ocupava una esplanada de 1,2 hectàrees.

LA PEDRERA GRANÍTICA DEL REMEI
A finals del segle XIX, la crisi balneària va arribar al punt més fort i el dèficit de la línia va portar la Compañía de Ferrocarriles i Tranvías (CFT), aleshores propietària de la línia, a declarar una suspensió de pagaments. Llavors es va establir a Caldes de Montbui la Compañía de Fomento de Obras y Construcciones per explotar la pedrera granítica del Remei per fer llambordes i pavimentar els carrers de Barcelona pels contractes que havia obtingut. Els transport d’aquest material representaria grans beneficis per al ferrocarril. A partir del 1910 es va començar a treballar fort a la pedrera, es van contractar de forma massiva obrers de Caldes i un any més tard es van comprar sis vagons plataforma i es va construir un moll a l’estació de Caldes de Montbui.

Cap als primers anys del segle XX, els dissabtes, la quitxalla de Caldes de Montbui tenia el costum d’anar a l’entrada del poble a esperar el tren i  a l’entrar a l’estació, cantaven una cançó seguint el ritme asmàtic del tren que deia: “Porto putes cap a Caldes, porto putes cap a Caldes”. La raó era que les prostitutes de Barcelona pujaven a Caldes a passar tot el dia en un cafè espectacle anomenat Cal Reguillo, al carrer d’Agulló.

L’any 1923 va augmentar de manera considerable el nombre de viatgers, fins la xifra de 209.590. Dos anys més tard, la competència de la carretera va comportar una disminució de viatgers. La crisi del servei semblava imminent i el 1928 es van suspendre els serveis directes de Barcelona a Caldes. Els carros tirats per bous de la pedrera es van substituir per camions que feien el trajecte fins a Barcelona. El 1929 les pèrdues eren molt grans i l’octubre del 1930 la companyia va demanar el rescat de la línia per l’Estat.

El febrer del 1932 la companyia va anunciar la suspensió del trànsit i el 12 de febrer va circular el darrer tren i es van abandonar les instal·lacions.

 

LA GUERRA CIVIL
Amb l’esclat de la Guerra Civil, el 18 de juliol del 1936, va arribar una ordre del govern que ordenava que es posés en marxa el ferrocarril.

El 27 d’agost del 1937, es va realitzar un assaig amb un primer tren i poc després van començar els serveis regulars entre Mollet i Caldes de Montbui. El ferrocarril va funcionar fins al final de la guerra. Barcelona era ocupada el 26 de gener del 1939 i el tren va deixar de funcionar.

L’any 1944, es va aconseguir el decret de caducitat de la concessió de la línia que encara pertanyia a CFT Es va formar una nova companyia: Ferrocarriles y Transportes, SA (FYTSA). Després de molts litigis jurídics, es va compensar FYTSA atorgant-li la concessió de la línia d’autobusos entre Caldes de Montbui i Barcelona, però la seva finalitat en realitat era aconseguir la reconstrucció del ferrocarril de Mollet a Caldes de Montbui i va decidir oferir-ho a alguna de les empreses de transport de la comarca. Al final es va traspassar a una empresa de Banyoles (TEISA) que tenia interès a aconseguir-la. Finalment, Sagalés va absorbir per conveni mutu la línia Caldes-Barcelona. El material mòbil va passar gairebé íntegrament a la Renfe. La resta d’instal·lacions va quedar en poder estatal i a partir de llavors l’espai ocupat per la via seria utilitzat per ampliar la carretera de Mollet a Caldes de Montbui.

 

IMATGE | Moment en què el tren estava a punt de fer maniobres pel canvi de via. > CEDIDA

 

Els busos de la Sagalés van agafar el relleu del ferrocarril

 

IMATGE | Un dels primers autobusos utilitzats per Sagalés, l’Hispano Suiza 15/20 del 1909. > cedida

 

Els antecedents de la companyia d’autobusos Sagalés cal buscar-los el 1641, quan es traslladava els pagesos per vendre a diferents mercats. Amb la industrialització, 50 anys més tard però encara amb les primeres generacions al capdavant, els Sagalés es dedicaven, com a artesans, al negoci de paraires. Així es van crear els primers recorreguts, per portar glaç extret dels pous de les muntanyes de Moià fins a Barcelona. Ja entrats al segle XVIII va començar el transport amb carros, tartanes i diligències. El segle XIX va estar marcat per la incorporació dels primers vehicles de motor, fet que va originar els serveis regulars i va facilitar en gran mesura la difusió del transport. El 1909 s’incorporen a l’empresa els primers vehicles a motor.

La coexistència entre el transport per carretera i el ferrocarril va tenir sempre com a guanyador el primer a mesura que la carretera de Barcelona a Caldes es va anar millorant. Així, el 30 de setembre del 1926, es va atorgar la concessió d’un servei d’autobusos a l’empresa Sagalés entre Caldes de Montbui i Mollet. Malgrat les protestes de la companyia del ferrocarril, se l’obligava a fer-se càrrec del manteniment de la carretera. Amb motiu de l’Exposició Universal, el 1929, l’empresa Sagalés va posar a disposició del públic cotxes directes a la plaça Espanya de Barcelona. Primer ho feien amb autobusos Hispano Suiza i després  amb Chevrolet.

Amb la Guerra Civil l’empresa Sagalés es va col·lectivitzar mentre el servei de ferrocarril es va tornar a reprendre durant els anys de la contesa. Un cop acabada la guerra, es van recollir restes de vehicles per tornar a començar l’activitat. De fet, és l’any 1944 quan es constitueix l’empresa pròpiament dita. La batalla definitiva va ser el 1960, quan Sagalés absorbeix per conveni mutu la línia Caldes-Barcelona que des del febrer de l’any anterior funcionava a càrrec de la companyia Ferrocarriles y Transportes, SA.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss