D’ella en venen les dues últimes rutes. Es diu Pilar. Ja és gran, però això no li frena el seu esperit rialler ni les seves ganes de moure’s. Com que també és afable, no es fa estranya a ningú essent molts els que gaudeixen la seva amistat. Li agraden les manualitats i no para de pintar i fer collarets. Al maig va ser el seu aniversari, i unes amigues seves -les dues Mercès- de l’església barcelonina on es congreguen van voler fer-li un regal que no tingués a veure amb objectes, sinó amb el concepte “temps”. Mentre cavilaven, uns parents que havien fet la Ruta Lawrence els en van parlar. Ja està, ja ho tenien: li “regalarien una Ruta. A través d’ella podrien dedicar-li temps, a la vegada que descobriria noves coses.
Ara tocava dir-li que el seu regal d’aniversari implicava desplaçar-se un dissabte a Caldes per passar-hi tot el dia, i que allà farien una ruta sobre un missioner evangèlic. No sabia de qui li parlaven ni de què es tractava el que li proposaven. No ho acabava d’entendre, però com que no acostuma a arronsar-se per res i es fia de les seves amigues, no s’ho va pensar dues vegades. S’ho van passar genial, tant, que fent el boca orella a la resta de la comunitat van muntar un grup pel setembre.
Des del Parc de l’Estació vam anar fent el recorregut habitual, i a l’apropar-nos al carrer que duu el nom del missioner galès, alguns del grup van fer adonar-se als demés amb un“mi-te’l” bo i assenyalant la placa. És una de les obligades aturades de la Ruta, i el guia, després d’exposar quin va ser el procés de canvi de nom del carrer, va indicar que llastimosament no es va fer inauguració, tal i com s’havia promès, i tot per culpa d’un esperit de goliat que aleshores planava per l’ambient. La Pilar, amb la seva espontaneïtat acostumada va preguntar amb rapidesa i contundència si és que no hi havia cap “David” al poble. La resposta -tacada de tristor- va dir que n’hi havia dos, però que es van confiar massa.
Després de dinar al Parc de Can Rius i d’una sobre taula molt interessant i gratificant per la Ruta, vam donar un tomb per diversos llocs emblemàtics de la història de la vila, acabant a la zona de les Hortes on el grup va voler elevar oracions a Déu demanant pau pel nostre país, tot coincidint en el moment en que a Barcelona un grup de pastors evangèlics es reuniren pel mateix.
