Com ens està afectant l’actualitat política de Catalunya?

Els esdeveniments polítics i socials han generat un clima d’incertesa i de crispació. Manifestacions, polítics presos, qüestionament de l’educació i dels mitjans de comunicació, fugida d’empreses… Amb la vista posada al 21 de desembre, preguntem a calderins d’àmbits i edats diferents per copsar com afecta tot plegat la nostra quotidianitat

 

TEXT| J.RIUS i M. PUIGDUETA
IMATGE | De dalt a baix i d’esquerra a dreta, Gemma Navarro, Jordi Lleixà, Maria Núria Revetlle, Jana Mayol, Ramon Mata i Mercè Plantada; els diferents perfils de calderins entrevistats.

 

ENSENYAMENT

Gemma Navarro; Professora de secundària de català

Com veus l’actual situació política a Catalunya?
Catalunya està intervinguda i, per tant, no tenim autonomia. És el que jo veig. I com que no podem comptar ni tan sols amb l’autonomia, doncs és una situació política extraordinària.

Alguns partits polítics afirmen que a l’escola catalana s’adoctrina…
Justament això és una gran mentida perquè jo, que soc a més una persona independentista, he tingut present des de fa molts anys que aquí venia a fer una feina formativa i no a adoctrinar ningú, ni tan sols intentar influir. Quan he portat algun símbol incorporat a la meva persona, com per exemple un clauer independentista, he volgut aclarir que eren idees del professor i no tenien res a veure amb ells, i que tothom és diferent en aquest món. Quan hi ha hagut debats en circumstàncies normals, no les d’ara, sempre he deixat que tothom s’expressés amb correcció i respecte. Però ara no penso ni tan sols deixar que es debati res a classe perquè soc molt conscient que estem intervinguts. I és una pena perquè en aquests debats ha sortit el que tothom realment pensa, les idees diverses que veuen a casa, i de vegades s’ha arribat a veritables estats de qüestió clars informatius per als joves. Això ha estat molt bé, molt creatiu, positiu i enriquidor, però ara això no es pot fer. Arran de l’1 d’octubre va sorgir un debat a classe, que encara em vaig permetre el luxe de deixar fer, que va ser molt correcte i fructífer. En el moment que semblava que havia d’aparèixer algú insultant algú altre vaig tallar el debat, evidentment. Aquest debat ara no es pot fer i és una llàstima.

I a les aules com es viu aquesta situació?
Hi ha alguns grups en què jo he sentit algun insult i llavors sí que podria ser preocupant, però és molt puntual i són fruit d’alguna animadversió que ja venia d’enrere i es fa de vegades en un context de broma que sembla que tot s’ha de tolerar. Els estudiants són esponges, en realitat estan reflectint el que hi ha a la societat, i de vegades senten campanes i pot ser que en algun moment es posin d’un bàndol o d’un altre i vulguin ser bel·ligerants.

Hi ha un problema de convivència entre l’alumnat arran de la situació que es viu a Catalunya?
No. A veure, pot arribar-se a donar però com en qualsevol conflicte. No hi ha ni més ni menys violència que abans. Els insults aquí malauradament són constants entre els adolescents. És una lluita molt ferotge i que ha de ser autoritària, malgrat que sigui una contradicció, contra aquestes baixeses entre els uns i els altres. Però jo no veig que això ara hagi anat in crescendo. Hi ha una certa tensió en moments i també entre companys, però també som responsables de si l’anem atiant més o menys.

Creus que pot tenir alguna conseqüència l’aplicació de l’article 155 en el món educatiu?
Sí, ja n’està tenint. Els directors ja estan avisats que no poden fer reivindicació de la justícia com es fa en altres casos per demanar, per exemple, que els refugiats estiguin ben atesos. És una acció que vam fer aquí a l’institut i que va estar molt ben portada. Aquesta mena d’accions no les podem fer per reclamar que unes persones empresonades injustament puguin tornar a casa seva. Això ja és una mostra que no vivim en un context democràtic.

El model d’immersió lingüística està qüestionat?
Per bona part de la població catalana no. És evident que qui vota Ciutadans i PP ho té claríssim que sí, que no vol aquest model perquè el que volen és que ens assimilin d’una vegada per totes que el català deixi d’existir, que els catalans deixem d’existir, que la cultura no calgui que s’expliqui i que es torni a una cultura familiar catalana i folklòrica i reduïda a un àmbit que no sigui oficial. El model d’immersió lingüística català és a més integrador amb totes les dificultats de funcionament que ha comportat.
Els professors es poden plantar i exercir la seva llibertat de càtedra?
De poder, podem. Soc la primera a manifestar públicament que no podem perquè en el moment que puguem fer-ho de manera voluntària i personal estarem portant endavant una lluita que és susceptible de ser mal interpretada o de ser portada als tribunals, poden fer un expedient… Serem quatre gats amb expedient i els altres no en tindran. Llavors, per evitar aquesta petita dissidència entre els que lluiten i els que deixen fer és manifestar que no podem fer-ho amb normalitat.
Què pot passar més enllà del 21 de desembre?
No sé què passarà. Pot passar el que nosaltres vulguem que passi. I si volem convivència la tindrem perquè és el que volem i que si volem llibertat malauradament no la tenim però hem de lluitar per tenir-la.

 

ECONOMIA

Jordi Lleixà; Economista de Dínamis, Economistes & Advocats

Com creus que pot afectar l’actual situació política a les empreses?
Estem en un període d’incertesa, ara mateix. No se sap molt bé cap on es va perquè tothom està com molt parat, a nivell personal. A nivell empresarial crec que s’està exagerant tot una mica, s’està dient que moltes empreses marxen i que hi haurà problemes per pagar les pensions… No crec que n’hi hagi per tant, veig que tothom treballa. Som una gestoria i estem en contacte amb moltes empreses, tothom treballa normalment i no ens hem trobat cap empresa que hagi tingut cap problema amb aquest tema.

De tota manera, hi ha una certa inquietud per part de les empreses d’aquí Caldes?
Potser hem tingut la inquietud d’algun treballador que et ve a preguntar, a nivell personal, si treu els diners del banc o no. A nivell empresarial no m’he trobat cap mena de diferència respecte a fa un mes o dos.

I vosaltres que teniu relació amb entitats bancàries, algunes de les quals han traslladat la seva seu social fora de Catalunya, com ho viuen els treballadors d’aquestes entitats?
La relació és la d’anar a fer un tràmit. El que he vist és que no me’l fan perquè tenen molta feina, perquè la gent està molt preocupada. És a dir, que ajornen el tràmit per atendre la gent que està preocupada.

Les eleccions del 21 de desembre poden ser el gran desllorigador de la situació?
Depèn una mica del resultat. Pot ser un punt d’inflexió, però no sé cap a on, si cap a una estabilització o un desordre.

I algun empresari de la zona us ha demanat organitzar algun tipus de xerrada sobre el tema?
No. El que sí que ens ha demanat algú, en el tema d’impostos, és que volia pagar a la hisenda catalana. Nosaltres no demanem a quina hisenda volen tributar, però si ens ho demanen, estem al servei del client. Havíem d’informar-los dels problemes que es podien trobar i la decisió final era del client, nosaltres l’havíem assessorat.

Teniu clients de fora de Catalunya. Tenen una certa inquietud?
No. El tracte professional del dia a dia no ha canviat gaire. Hi ha més preocupació a nivell personal que no pas empresarial. Vaja, és el que he viscut jo.

La feina se n’ha ressentit aquests dies?
No. Alguns clients sí que se’n podrien ressentir si es fes algun boicot. Però nosaltres, com a gestoria, no ens n’hem ressentit.

Us arriben informes de conjuntura econòmica d’aquests mesos?
No, és molt aviat per avaluar l’impacte que ha tingut la situació política a Catalunya en aquests darrers mesos. De vegades, a nivell personal meu, m’estranya que el govern central tingui dades tan actualitzades de l’octubre mateix del nombre d’empreses que han traslladat la seva seu social.

Com valoraries la mesura del govern central de facilitar la sortida de les empreses de Catalunya sense passar per una junta d’accionistes?
No l’he trobat gaire bé. No m’ha agradat gaire perquè impulsa que  marxin les empreses. És una mesura poc empresarial, perquè que un empresari pugui canviar la seu social de l’empresa sense passar per la junta no em sembla lògic.

El PIB català ha baixat amb la marxa de les grans empreses?
Segur que haurà baixat perquè hi ha moltes empreses significatives que han marxat. Han marxat moltes empreses, unes 1.000, però tu saps quantes empreses hi ha aquí? El teixit empresarial majoritari de Catalunya, com el de Caldes, està format per la petita i mitjana empresa.

 

COMUNICACIÓ

Maria Núria Revetlle; Periodista de Catalunya Ràdio

Quina visió tens del procés i de com ha anat evolucionant?
El procés, inicialment, semblava un exercici interessant políticament i social, ara bé, amb el pas dels mesos i dels anys ha esdevingut una mica feixuc perquè sovint s’ha convertit en el monotema, i això ha fet deixar de banda altres qüestions sovint d’índole social i econòmica importants o, com a mínim, amb transcendència per a la societat. Amb el procés hem viscut moments molt emotius, de mobilitzacions fins ara mai vistes que han esdevingut un exemple mundial. A l’altra banda de la balança, però, crec que hi ha el fet que s’ha abusat de les anomenades “jornades històriques” i crec que hem arribat al final del procés amb una bona dosi d’esgotament i segurament de decepció. Tal com s’ha vist les darreres setmanes, sembla que un cop declarada la independència no hi havia cap pla, no es comptava amb cap suport internacional ni hi havia les infraestructures d’Estat de les quals hem anat parlant durant tant de temps. En fi, crec que hi ha molta gent que fa anys que hi ha posat el coll i els seus representants polítics, tant a Catalunya com a Madrid, no han estat a l’altura.

Notes interferències en la transmissió del missatge en els mitjans?
Sí que es nota, crec que costarà una mica cosir la fractura social que hi ha. En l’àmbit dels mitjans de comunicació vivim escenes molt deplorables, com que un grup de brètols amb banderes espanyoles trenquin portes i vidres de l’emissora o que en les manifestacions de Societat Civil ens increpin o no ens vulguin fer un tall de veu. També he estat testimoni com la gent concentrada–pro independència– escridassava companys de Televisió Espanyola o la SER amb la consigna de “premsa manipuladora”, sense adonar-se que qui està fent la crònica no té cap culpa ni de la línia editorial del mitjà ni del que diguin les estrelles de la cadena o els tertulians. Crec que s’ha perdut el respecte i l’educació en moltes de les situacions viscudes.

Com veus l’horitzó del dia 21 de desembre?
Crec que tornarem a estar a la casella de sortida, com quan després del 9N es van haver de convocar eleccions. Amb la diferència que possiblement la polarització entre independentistes i unionistes serà més potent. Caldrà veure on va el vot de la gent desenganyada. En tot cas, espero que tot aquest tsunami polític i social serveixi perquè d’una vegada s’abordi una reforma profunda de la Constitució i la relació i l’encaix de Catalunya i la resta de l’Estat.

 

JOVENTUT

Jana Mayol;Estudiant de 4t d’ESO de l’IES Manolo Hugué

Què penses del procés i de la seva evolució?
Difícil, jo ho veig complicat, nosaltres anem molt pacífics i ells van a fer mal. Ara mateix tenim molts presos polítics i sap molt greu. Trobo fatal el que fan en contra nostra, ja que nosaltres no fem res dolent, simplement donem la nostra opinió. Em sembla molt fort que no puguem ni donar-la o que al donar-la ho fem amb por. No tenen dret a fer el que fan. Sí que és veritat que hem evolucionat des que vam començar, però estem acabant pitjor. Nosaltres cada vegada anem més pacífics i ells, cada vegada més cruels. Començant amb el que van fer l’1 d’octubre, seguint amb els presos polítics i no sabem com acabarà… Jo ja m’espero qualsevol cosa.

Com es viu en l’àmbit estudiantil?
Depèn de l’estudiant; des del meu punt de vista, és una mica difícil, ja que a classe es comenta però no tothom té la mateixa opinió i podem tenir malentesos. Però també és difícil ja que perdem moltes classes amb les vagues i les aturades.

Com afecta la situació al ritme de les aules?
Afecta bastant, ja que fem moltes vagues, concentracions i aturades. Jo estic a favor que es facin, ja que així ens podem manifestar i dir una mica la nostra, però hi ha gent que no hi està d’acord i fa la vaga o l’aturada només per perdre classe, i això ho veig una mica malament. També tenim alguns problemes perquè ens deixin fer les vagues, perquè alguns professors no ho volen.
Hi ha hagut una regressió de les llibertats?
Sí, molta. No ens deixen ni llibertat d’expressió.

T’has mobilitzat?
Sí. He anat a totes les manifestacions que he pogut, he fet les concentracions i aturades a l’institut i a l’Ajuntament sempre que he pogut, i estic orgullosa d’haver-ho fet.

Com creus que està afectant a l’educació?
Perdem moltes classes i això fot una mica, però des del meu punt de vista crec que val la pena. També és veritat que si som menors, després no podem votar ni res, però et sents bé amb tu mateix sabent que has aportat un granet de sorra a tot això.

 

GENT GRAN

Ramon Mata; Jubilat del món tèxtil

Com has vist l’evolució del procés?
Hem arribat a un punt on no hauríem hagut d’arribar. Molts estem en un “caixa o faixa”, o República o 155, o ens llancem al precipici o ens abaixem els pantalons. Amb l’Estatut que va “cepillar” Alfonso Guerra potser ja en tenim prou. Potser amb l’Estatut de Maragall ja en teníem prou, de dir que érem una nació “soterradament” i dir que el català era una llengua tan bona com l’altra i poder-lo ensenyar. Però no, es van dedicar a retallar-lo. Amb l’Estatut vaig perdre la confiança en el Constitucional. Aquest 11 de Setembre a l’autobús vaig dir “oblideu-vos que serà una festa”, la República no serà un 11 de Setembre, serà dur. Perquè no ens entenem ni amb la llengua ni amb la cultura.
Com vas viure la declaració de la República?
Vam haver de jugar una partida amb les cartes al descobert. No ho vam saber fer. Calia una acció clara. Però això no ens ha de fer desconfiar dels polítics; jo si hagués sigut la Forcadell també hauria mentit per evitar la presó. Han arribat fins al final. Ara ja no n’hi ha prou de continuar sortint al carrer. La Guàrdia Civil no s’hauria atrevit a fer al País Basc el que va fer aquí.  

Cap on creus que va?
Ara el pes el porta la gent, és el poble qui empeny els polítics. Anem endavant amb les garanties d’un meló. L’obres i dius si és bo. És com una travessa de muntanya, abans de sortir mires quin temps farà. Per molt que me’l miri no canviarà amb el que em trobaré. Però jo he d’arribar a l’altre refugi i si fa fred ens abrigarem.

Com vius la incertesa del “mentrestant”?
Tranquil. Totes les empreses que se’n van, “adéu”. Si marxa Banc Sabadell, trec els diners; si marxa Alianz, trec l’assegurança. I si es queda alguna empresa a treballar, a donar-hi suport. Preferiria començar a Albània de zero que seguir a Espanya. M’estimaria més tornar a treballar que continuar anant enrere. I si s’ha d’anar a les escoles a ensenyar a llegir i escriure, hi aniré. Perquè ells no ens volen convèncer de ser espanyols, ens volen “guanyar”.

Però es pot “guanyar”?
Si no ens hi posem ja segur que no. Aquestes condicions de vida que tenim, que no estan tan malament, no les hem aconseguit fàcilment. Es van aconseguir amb vagues i cops de porra, no va sortir de franc, alguns van estar anys a la presó. Jo pel procés tornaria a anar a la presó. Als joves els diria que s’ho tornessin a guanyar. Però tinc més confiança en el jovent que mai, n’he vist molts al carrer.

Veus perillar les pensions?
La història diu que els treballadors que van anar a treballar a Alemanya i hi van cotitzar, Alemanya els va pagar la jubilació. Jo he treballat 45 anys a Espanya, he pagat sempre a Espanya i no tenen cap raó per no pagar-me.

Com encares el 21-D?
Voldria no anar a votar. Però hem d’anar a votar i si cal a resar. Les eleccions tornaran a evidenciar que Espanya continua tenint un problema. Però hem de ser un problema econòmic, hem de deixar de ser el motor d’Espanya, han de perdre diners, hem de deixar de cotitzar per ser un problema. Si només som un problema polític no ens en sortirem, hem de suposar un problema real. El Congrés dels Diputats mai ens aprovarà mai la Independència.

 

COMERÇ

Mercè Plantada; Propietària del Puntades

Nota que la situació especial de Catalunya ha fet minvar el consum, aquests dies?
A Caldes no s’ha notat. La gent no compra menys. Quan hi ha hagut aturades i vagues, hem tancat. Però com que no som un bé de primera necessitat, si volen un pitet, un pijama o una tovallola, si no el compren avui que hi ha manifestació el compren demà. En línies generals la venda és la de sempre.

Estem a punt d’encetar la campanya de Nadal, que és clau per al món del comerç. Creu que se’n ressentiran, les vendes?
Al contrari! Estem notant que la gent es recupera de la crisi definitivament. La gent gasta amb menys por que anys enrere. De fet, espero vendes superiors a les de la campanya anterior. La situació fins ara no ha afectat i la campanya jo no l’enceto fins a principis de desembre, la gent no és tan previsora.

Amb els altres companys comerciants, compartiu preocupacions sobre el que passa aquí?
No hi ha un ambient de preocupació. La població està pels mitjans o les manifestacions, però a la llarga acaben comprant com sempre.

Les eleccions del 21 de desembre poden ser el desllorigador per arreglar la situació?
Per part dels polítics catalans hi ha molta por de la violència extrema i això els ha frenat molt. Això sí, el problema hi seguirà sent, no s’atura. La gent que està convençuda que no vol continuar a l’Estat espanyol no canviarà d’opinió.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss