gemma humet

Gemma Humet, extraordinari colofó al cicle de concerts

La segona edició del Festival Molí de l’Esclop va finalitzar el dissabte 29 de juliol amb el directe de la cantant i pianista catalana

IMATGES | Recull d’imatges durant el concert de Gemma Humet el 29 de juliol en el marc del Festival Molí de l’Esclop.> I. HIJANO

Ja ens ho va advertir Abel Coll, director artístic i cap de producció del Festival de Música Molí de l’Esclop, en la presentació de l’edició d’enguany i referent a les propostes musicals del 2017: “Gemma Humet és una de les tres veus actuals més potents, amb un important compromís social i ètic derivat del contingut de les seves lletres”. Tenia tota la raó.

El directe de la cantant i pianista va significar el punt i final de la segona edició del Festival Molí de l’Esclop, el cicle de concerts íntims i propers amb el públic, celebrats a un indret amb molt d’encant, la plaça Molí de l’Esclop de Caldes de Montbui.

Uns deu minuts passades les 22h del dissabte 29 de juliol, començava el recital amb barreja de cançons provinents del primer i segon disc de Gemma Humet. Omplint l’escenari amb una veu imperant i acompanyada per la bateria i el piano, Humet va estrenar el concert amb “Himne de futur”, cançó del seu segon disc “Encara”, treball el nom del qual l’explicava des de dues vessants: “perquè encara podem millorar, fer possible l’impossible i de l’imperatiu encarar, encarar-nos a una realitat que no és immòbil”, explicava Humet.

La cantant va seguir amb la presentació del seu segon disc amb cançons com “Crida’m”, “Podries” i “Empordà”, aquesta última dirigida al seu avi, “qui va instigar als 40 anys de la família a passar llargues temporades a l’Escala”, deia Humet. Els anys no només passen per nosaltres, també pels paisatges, indrets i racons que ens han estat refugis durant temps. “Avi, em pregunto ara què en deus pensar” cantava Gemma Humet amb un fons reivindicatiu i de gran nostàlgia.

El directe de la cantant catalana va causar una espècie d’hipnotisme entre el públic. Amb veu fortament sensual, dolça i tendre, quasi semblant a una cançó de bressol, els qui hi érem vam quedar encisats, encantats pel color de veu, però alhora enamorats del rerefons de cada melodia, lletres profundes que arriben directament al cor. Va succeir amb les interpretacions de “Les veus del mar”, “Barcelona, març 1938” o “El noi de les places buides”, lletres per les què podem afirmar, novament, que Coll anava molt ben encaminat.

gemma humet

gemma humet

Aviat va arribar un moment deliciós: Humet sola al piano interpretant “Petita Suite”, poema de Miquel Martí i Pol i cançó del seu primer disc en solitari “Si canto enrere” del 2015. Li van seguir, però, interpretacions més recents com “Guerra” i “L’Home llop”, aquesta última sorgida de les reflexions d’Humet sobre “el no viure el present amb l’ansietat que ens creen les xarxes socials” i després de veure un capítol d’una sèrie que l’inquieta i recomana, “Black Mirror”.

Es preveu el final i Humet segueix amb “Oblida” enllaçat entre aplaudiments amb un fragment de la primera cançó amb la que va encetar el recital, “Himne de futur”. Finalment, el moment més esperat pels assistents: “Si te me’n vas”, en record a Joan Baptista Humet, el seu oncle. I, ara ja sí, “Les lleis del teu cos” del seu primer treball en solitari que va concloure l’hora i mitja d’elegància i sofisticació.

 

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss