“El personatge de la Lola experimenta tot aquest creixement, el canvi que està experimentant la societat en general”

09/07/2024
0 comments
redacció
Categoria: Cultura
0

> Mireia Clapers

Teresa Sagrera (Sant Pere de Vilamajor, 1966), és la guanyadora del XXVIII Premi Nèstor Luján amb “El cor del balneari” (Ed. Columna), una novel·la històrica ambientada al Caldes de mitjan segle XIX i principis del s.XX on ens parla sobre la recerca dels orígens en una època convulsa. El Balneari Rius inspira a l’autora per explicar la història de la Lola, la protagonista, el seu creixement personal i el canvi social de l’època.

IMATGE | L’escriptora amb un exemplar de la seva última novel·la. Griselda Escrigas/El 9 Nou

· Ets mestra de professió, quan t’interesses per l’ofici d’escriure?

M’ha agradat escriure des de sempre perquè m’agrada molt comunicar. Jo crec que hi arribo com una evolució de l’acte comunicatiu en general, perquè jo soc molt xerraire. M’agrada molt la relació amb la gent parlar, comunicar en general. He escrit sempre, però no ho havia fet de manera sistemàtica, escric des de molt joveneta, però no m’ho havia plantejat com una feina. Arran d’entrar al Centre d’Estudis el 2006, començo a fer algun article per la seva revista. Vaig publicar el primer llibre l’any 2009, m’agafa el cuquet de dir això ho podríem plantejar.

· Acabes de publicar ‘EL cor del balneari’, una novel·la històrica ambientada a Caldes a mitjans del s. XIX i principis del s.XX, per què t’interessa aquest període?

Tenia moltes ganes d’escriure sobre el s.XX, tinc ganes d’acostar-me a l’època contemporània i fer una novel·la una mica diferent. Volia fugir una mica de tot el tema de conflictes bèl·lics i moments molt èpics de la història i centrar-me molt més en els personatges i en el moment en global. I el balneari em permeti analitzar molt les relacions personals perquè és un entorn on es teixeixen molt, i on conviuen gent molt diferent i de condició social també diversa.

· Com arribes al “Balneari Ventura”?

Fent recerca de Caldes, que com a vila termal és una de les que té més força en la història termal de Catalunya i de la Península. Vaig descobrir el Balneari Rius, que no coneixia. Aquest balneari té una guspira especial que podria donar per a una història bonica. I va ser així va ser, una mica per sorpresa. Coneixia Caldes per la proximitat i per l’anomenada, però no coneixia el Balneari Rius.

· Com ha estat la tasca de recerca?

Primer vaig començar venint a visitar Caldes, el Museu Thermalia, i començant a informar-me com ho faria qualsevol altra persona que vingués de visita. Quan vaig decidir fer la novel·la, vaig entrar en contacte amb l’arxiu de Caldes. Per sort, l’hemeroteca del moment està digitalitzat. Fotografies, el registre d’actes municipals de tots aquells anys que també està digitalitzat. Publicació del tema n’hi ha arreu de Catalunya, publicació en general i del moment històric.

· És important conservar la memòria local per entendre la història?

Jo crec que és bàsic, per entendre la macro microhistòria, la història en general dels països, és bàsic entendre la microhistòria. Perquè al final és el que acaba fent la gran història. A partir de personatges anònims que podrien ser qualsevol dels habitants del moment, molts d’ells segurament s’hi veuran reflectits, avis o besavis que podrien haver treballat a la Pedrera o anat amb el Calderí, haver freqüentat aquests entorns o haver treballat al balneari. Per tant, intento dibuixar des de la ficció uns personatges versemblants que podrien ser qualsevol del moment.

· El llenguatge dels personatges ens transporten a l’època, com l’has treballat?

Quan em centro en un moment intento llegir bastant la novel·la de l’època, llegir els autors del moment em permet veure les expressions, la manera de fer, els costums. I això ho treballo molt així, llegint novel·la del moment.

· El personatge de la Lola és el d’una dona feta a si mateixa, poc habitual a l’època, sempre l’havies imaginat així?

M’interessava perquè per les dones és un moment també molt transcendental, la novel·la comença en acabar la vaga de la Canadenca. És un moment sindical i social de revolta molt important i de reivindicació en què les dones estan demanant el vot femení. És un moment per al feminisme també molt important. El personatge de la Lola, que arriba molt petita a Caldes experimenta tot aquest creixement que una mica és el canvi d’època. El canvi que està experimentant la societat en general, també és el canvi que va fent la Lola també d’alguna manera.

· Els silencis d’alguns personatges en el curs de la novel·la també expliquen històries?

Absolutament. Hi ha moments que els personatges no parlen. Per exemple, a la cuina. La cuina del balneari Ventura hi ha moments que estan asseguts i se senten el soroll dels coberts perquè hi ha aquest silenci. Moments en què la Lola està al llit, a la seva habitació i sent els sons que se senten a la nit que li arriben. Per tant, el silenci mai és buit del tot, és ple de moltes coses, de confusió, de por, d’alegria.

· Si poguessis transportar-te al Caldes que has retratat, on et podríem trobar?

M’encantaria entrar dins del Balneari Rius, el que ha inspirat el Balneari Ventura. Viure en aquell moment, la cuina, veure les habitacions, tota la esplendor cultural i d’oci que hi havia al voltant del balneari havia de ser molt interessant perquè hi havia tot un moviment cultural al voltant.

· Sempre t’ha interessat el gènere de novel·la històrica?

Com a lectora apassionada que soc, m’agrada llegir molt divers, però el gènere històric m’agrada molt, suposo que hi arribo com a evolució. També faig novel·la juvenil, he fet articles de premsa i relat, però sí que m’agrada molt.

· Has estat guardonada amb el Premi Néstor Luján 2024, després d’haver quedat finalista l’any 2012 amb ‘Confidències d’una reina’, què se sent?

És posar la cirereta al pastís. Molta emoció perquè escriure és una cursa de fons en què vius moments molt apassionants i ho fas perquè t›agrada i perquè ho gaudeixes moltíssim. Però com a cursa de fons té moments complicats i de solitud, perquè és una feina. Aquest premi és un reconeixement a la feina que esperona continuar. I a més a més, la possibilitat d›arribar a molts més lectors.