Tota una reivindicació de les millors cireres de Catalunya
- 05/06/2017
- 0 comments
- redacció
- Categoria: Actualitat
- 0
La vila, que va ser un referent en el sector, es caracteritza per ser dels primers pobles catalans a tenir aquesta fruita de temporada
IMATGE | Cireres calderines fotografiades a la Font del Lleó.> J.SERRA
El 1959, l’escriptor terrassenc Ferran Canyameres, a la monografia El Vallès, vigor i bellesa, que va obtenir el premi P. Maspons i Camarasa, escrivia així sobre la singularitat del terreny de Caldes: “El seu terme va del pla a la muntanya, amb un sòl tan dòcil al conreu com generós pel bosc, però rocós en part i amb esquerdes causades pel moviment de la terra. Produeix de tot, tal com li escau per la seva condició vallesenca. Les seves cireres tenen un què que li és peculiar”.
Caldes va ser una gran productora de cireres, activitat que va anar minvant amb el pas del temps a causa de la imposició de les grans cadenes productores de fruita i a la pressió urbanística. “Es pot dir que cada pagès tenia cirerers, ara el que no hi ha són pagesos”, es lamenta Lluís Vilà, un dels pocs pagesos calderins que encara conrea cireres. Abans, fins i tot els obrers que anaven a les fàbriques “tenien els seus cirerers i hi anaven a la tarda quan plegaven”. Vilà, juntament amb altres productors com Josep Bellavista o Joan Picanyol, és dels pocs que encara resisteixen i continuen cultivant cireres.
Però per què Caldes va ser una gran potència en la producció de cireres? La raó cal buscar-la a la segona meitat del segle XIX amb l’aparició de la plaga de la fil·loxera, que va matar tots els ceps, “cosa que va fer que s’hagués de buscar una alternativa, que es va trobar en els cirerers”, assegura Vilà. La importància va ser tal que es pot dir que Caldes va ser “un referent” de primer ordre. Fins i tot es diu que la varietat del mirall, una varietat primerenca, molt dolça, ben carnosa i que està gairebé extingida, la va portar de França un calderí.
I és que hi ha moltes raons que fan de la cirera calderina una fruita molt especial en el conjunt dels productes d’horta de Catalunya: el sabor que aconsegueixen perquè són primerenques, com a tota la zona del Vallès, i el microclima i el tipus de terra calderins.
La terra de sauló i el microclima calderí són els principals responsables de la qualitat d’aquesta fruita. A la vila se’n produeixen diferents tipus, però les més reconegudes són:
- La cirera burlat, d’origen francès: la més primerenca, vermellosa, dolça i tova.
- La cirera cor de colom: grosseta, vermella i groga, dolça; madura entre juny i juliol.
- La cirera picota: de consistència carnosa i poca adherència al pinyol que es cull sense peduncle.
- La cirera stark hardy/giant starking: dolça i de color vermellós intens.
IMATGE | Camp de cireres de Caldes de Montbui.> J.SERRA
PROPIETATS
Les cireres són una bon font de vitamina C i A, i un excel·lent antioxidant. També es considera un aliment protector contra el càncer perquè té àcid el·làgic, una substància que inhibeix la reproducció de cèl·lules cancerígenes. També contenen àcid fòlic en quantitats moderades, així com calci i fòsfor.
Els valors nutricionals de les cireres són molt equilibrats; sobresurt el contingut en potasi (260 mg als 100 g de porció comestible), un mineral necessari en la transmissió de l’impuls nerviós fins als músculs i en la regulació de l’aigua en l’organisme. El potasi, junt amb el contingut en fibra i aigua, concedeix a les cireres un poder depuratiu important.
Abans tothom tenia els seus cirerers, fins i tot els obrers , que anaven a cuidar-los quan plegaven de les fàbriques. Ara només quedem petits productors.
Lluís Vilà.
Pagès
IMATGE | Lluis Vilà en un dels camps amb cireres calderines.> J.SERRA
LES AMENACES
Un dels perills que assetgen els cirerers de Caldes de Montbui és la mosca suzukii, que ve del Japó, “que pica i posa ous a les cireres”, explica Vilà, o els porcs senglars que literalment destrossen els arbres quan venen a la recerca de fruits.
La regent Maria Cristina menjava cireres de Caldes
Algunes curiositats que mostren la importància que ha tingut la cirera calderina en alguns moments de la història són el fet que la reina regent Maria Cristina se’n fes portar cada any de la vila catalana a Madrid. Maria Cristina d’Habsburg-Lorena va ser reina consort d’Espanya de 1879 a 1885 pel seu matrimoni amb Alfons XII i va exercir de reina regent de 1885 a 1902 per la minoria d’edat d’Alfons XIII. L’any 1937, en l’època de la República, l’Ajuntament de Caldes, per un acord del 26 d’agost, va emetre paper moneda per valor de 50 cèntims a l’anvers del qual hi havia un detall de les cireres de Caldes. El revers del bitllet reproduïa l’antic escut de Caldes amb un color marronós i vermell i el dibuix de les cireres era vermell. En principi, es van editar uns 20.000 bitllets.
Un mes per degustar la fruita de temporada i gaudir d’actuacions en directe
Aquest dimecres s’inicien les XIV Jornades Gastronòmiques de les Cireres de Caldes de Montbui, que s’allargaran fins al 7 de juliol. La cirera primerenca propicia un seguit d’activitats que fusionen gastronomia i actuacions en directe durant tot el juny i part de juliol. Restaurants, fleques, pastisseries, gelateries i enoteques s’afegeixen a la celebració amb degustacions de plats, dolços i licors inspirats en la cirera.
Les cartes dels restaurants, l’oferta cultural, els aparadors i mostradors de fleques, gelateries, vinoteques i pastisseries…, tot es transforma per atorgar un lloc d’honor al producte de temporada més dolç i fresc dels productes típics calderins.
A més, del 7 de juny al 7 de juliol, els diferents restaurants ofereixen sopars concert amenitzats amb grups de música de la zona. Es tocaran estils de música per a tots els gustos: música irlandesa i americana, pop britànic, jazz, pop-folk acústic, pop-rock, música eclèctica, clàssica i cançons d’ara i sempre.
També es proposa viure l’experiència i compartir-la al mateix temps al concurs d’Instagram amb l’etiqueta #cirerescaldes. Les bases i els premis es poden consultar a www.caldesdemontbui.cat.
PLATS i DOLÇOS AMB CIRERES
BURG & GINTONIC
Delícies de patata videta amb crema de cireres i mel
Daus de tonyina marinats amb soja i pesto de cireres
Sopa de vainilla amb llàgrimes de cireres
CAL PETITÓ
Amanida de formatge fresc amb cireres
Confit d’ànec amb salsa de cireres
Pastís de formatge amb confitura casolana de cireres
CÀMPING EL PASQUALET
Amanida d’encenalls verds amb fruits vermells i vinagreta de cireres
Filet de vedella amb reducció de cireres
Gelat de torró amb cruixent de carquinyoli sobre llit de melmelada de cireres
EL CAFÈ DEL CENTRE COOPERATIVA
Caneló fred de bacallà esqueixat, pop i verduretes amb salmorejo de cireres
Terrina de melós de vedella amb foie i reducció del seu suc amb cireres, sobre un llit de Parmentier de ceps
Sopa de cirera amb pastís de formatge tebi i gelat de xocolata blanca
EL REMEI
Timbal de tomàquet, cireres i maduixes amb formatge de cabra
Confit d’ànec amb salsa de cireres
Crema catalana amb melmelada de cireres
FESTUK CAFÈ
Tàrtar de poma, pinya, cireres i cranc
Espagueti amb cúrcuma i cireres
Pollastre macerat amb taronja i vi rosat amb salsa de cireres
Rotllet de cirera confitada
MEDITERRÀNIA
Amanida de mató amb cireres i cruixent de carquinyoli
Pizza de canonges, sèsam i cireres amb formatge de cabra
Crep de confitura de cireres, nata i flamejada amb rom
NA MADRONA
Coca d’espinacs i ricotta amb vinagreta de cireres i sèsam de gingebre
Confit d’ànec amb mostarda de cireres i làmines de parmesà
Cistellet de crema de mascarpone i cirera
ROBERT DE NOLA
Aperitiu de granita de cirera
Faisà amb cireres
Milfulls invertit amb mousse de cireres
ROSSET
Crema freda d’all i ametlla amb cireres
Bacallà amb mel i salsa de cireres
Mató de Caldes amb melmelada de cirera
L’ESPIGA D’OR
Magdalenes de cirera amb farina ecològica i sucre morè
MUNTADA
Macaron farcit de ganache de cireres i xocolata de Guanaja 70%
SANT ANTONI
Sacher amb melmelada de cirera
SECRETS DE SUCRE
Galeta de cirera
CAFFÈ ISEO GELATERIA
Gelat artesà de cirera
LA VALLESANA
Licor de cireres de Caldes