“La pagesia necessita ajuda real o acabarà morint”
- 05/03/2024
- 0 comments
- redacció
- Categoria: Actualitat
- 0
> Ivette Hijano
La calderina Noemí Tardio, de Cals Pastorets, alça la veu en representació d’un sector econòmic el qual denuncia patir “una situació dramàtica” en la substistència de l’activitat a Catalunya
IMATGE | Noemí Tardio pastura cada matí el poc ramat que manté amb gran dificultat. Amb el seu marit, són al capdavant de Cals Pastorets, granja d’oví i cabrum amb més de 50 anys a Caldes de Montbui. > Q. PASCUAL
No se sent especial ni diferent de la resta de dones (i homes) amb qui ha compartit professió en els llargs anys que es dedica a la pagesia. Ha crescut rodejada de dones “valentes i amb empenta” que, amb el suport i esma de tots i cada un dels membres de la família, han treballat frec a frec per tirar endavant la feina al camp. Reivindica la figura de la pagesa, “la que ha existit sempre”, dedicant-se al cultiu de la terra o pasturant el ramat com ho va veure fer a la mare, l’àvia, la sogra i la mare d’aquesta… Llargues generacions de dones – i homes- que, plegats, “feien coses molt més bèsties que no pas ara” diu Noemí Tardio, al capdavant de Cals Pastorets. “És per això que, com a dona i pagesa, no em sento heroïna ni representativa de res insòlit, només que ara gaudim de més visibilitat, i potser d’un pèl més de llibertat”.
Encarada al torrent des d’on cada matí pastura el bestiar, Tardio reconeix dedicar-se “a una feina molt bonica”, que malauradament “ja no ens deixen fer”. Després de més de 50 anys de negoci equí, oví i cabrum a la granja heretada de la família política, Tardio i el seu marit lamenten viure l’últim sospir de què ha estat molt més que un negoci de llarga tradició familiar. “Hem arribat a tal punt que vivim una situació surrealista on qui produeix és qui menys guanya, patint unes despeses de producció absolutament demencials”, denuncia Tardio, qui ho exemplifica dient que “fa vint anys, un xai tenia molt més valor del que té ara”. En el marc d’una “situació dramàtica que és general per a tot el sector de la pagesia”, Cals Pastorets s’ha vist reduït del quasi un miler d’ovelles fa una dècada, a les poc més de cent avui dia: “És inviable continuar produint amb pèrdues, per la qual cosa hem optat per mantenir el que puguem, regenerant el ramat per reposició; pasturant al bosc i netejant els torrents”. Tant és així, que segons Tardio “el més intel·ligent seria tancar, però el meu fill de 7 anys em demana continuar lluitant. Jo, en canvi, estic esgotada… Ja no queden ramats en la zona, només un a Palau-solità i Plegamans. Així que, ara per ara, el nostre objectiu és subsistir i, a la mínima oportunitat, completar l’activitat amb qualsevol altra cosa que ens permeti mantenir la granja”.
De fet, ja fa uns anys que el matrimoni no es dedica en exclusiva a la pagesia, sinó que s’ha vist forçat a emprendre altres feines externes per mantenir mínimament l’activitat: “Anys enrere podries guanyar-te força bé la vida treballant la família a la granja. Ara, en canvi, jo treballo les tardes a una benzinera i el meu marit ho fa els matins a la Brigada Municipal de l’Ajuntament. Ens doblem per pasturar el ramat durant tot el dia i, tot i deixar-nos la pell, l’esforç que fem no és, ni de bon tros, proporcional al rendiment econòmic que n’obtenim”.
IMATGE | Del miler d’ovelles fa una dècada, a les poc més de cent que Cals Pastorets pot conservar, avui dia > Q. PASCUAL
UN SECTOR “TOCAT DE MORT”
“A les granges, posa-hi diners que mai en tindràs prou” sentència Tardio amb relació a la dificultat de viure de la pagesia, actualment. “No existeix relleu generacional i dels que estem en actiu, entre els 50 i els 60 anys, si no arribem a jubilar-nos, acabarem plegant. I qui hagi de començar de nou, ja ni ho intentarà, perquè li serà extremadament complicat. Pensa que adquirir el terreny és el de menys! També necessites un projecte mediambiental, complir amb diverses valoracions, superar inspeccions… i un tou de paperassa, que només fa que posar bastons a les rodes”.
En les últimes setmanes, Catalunya ha estat testimoni de la concentració d’una important representació del sector primari català, el qual s’ha mobilitzat per denunciar la difícil situació i reclamar al govern el compromís de prendre mesures específiques que els permeti recuperar un mínim d’alè. “Existeix una competència deslleial brutal i tot són restriccions, normatives i entrebancs per tal que acabis morint”, continua Tardio, qui creu que, des de les institucions, interessa molt més el tancament definitiu de les explotacions del territori en benefici de tercers: “En el BOE hi ha publicades les indemnitzacions que arriben a pagar per tancar granges de manera definitiva. Per tant, els interessa promoure el tancament d’aquestes i, en canvi, incentivar la importació provinent d’altres països” denuncia la calderina.
En el seu lloc, Tardio proposa recolzar el productor local i apostar pel desplegament del producte propi a través d’ajuts directes: “Ara per ara, és com tenir un pacient a l’UCI -sense capacitat de reacció-, que necessita ajuda immediata i urgent per no morir. És a dir, ja no valen petits incentius amb els quals no pagues ni una mísera part de les despeses. Si volen salvar el sector, s’hi han de posar de valent”.
UNA LLUITA QUE PERTANY A TOTA LA SOCIETAT
En el marc de la reivindicació de la pagesia catalana, “la gent no se sent interpel·lada”, considera Noemí Tardio, qui alerta que la revolta no pertany únicament al sector afectat, sinó al conjunt de la societat: “Estem perdent la capacitat d’alimentar-nos; estem perdent el territori i les últimes llibertats que ens queden com a individus de ple dret, i per això tothom hauríem de ser al carrer” reivindica la calderina.
Tot i valorar la solidaritat de la població, Tardio creu que amb aquesta no n’hi ha prou, “i tots i totes acabarem patint les conseqüències d’aquest nou feudalisme, on ens delimitaran el lloc, el preu i el producte al qual podrem optar per menjar”. Però, segons la pagesa, la societat encara disposa d’una darrera eina, altament poderosa, que entre tots i totes caldria saber enfocar per apaivagar el conflicte: “L’únic poder que ens queda, de moment, és el de consumidors; és a dir, encara disposem de la llibertat d’escollir el producte; llegir-ne l’etiqueta i optar per aquelles empreses amb bones pràctiques, productes de proximitat o que són respectuoses amb el medi ambient”. Si bé és cert que potser es tracta de productes un pèl més cars, “potser ens compensa pagar un euro més per cuidar la nostra salut, promoure el desenvolupament econòmic del territori i el benefici mediambiental que repercuteix en tots nosaltres, i en el futur dels nostres fills”.