monter

Ferran Monterde Banús,’Monter’

A Caldes de Montbui tothom el coneix per l’inici del seu cognom, vinculat des de molt jove a l’emissora municipal de ràdio. Ara n’és el responsable de la gestió dels continguts. Convençut que hi ha cultura de qualitat que no val res va deixar la seva feina com a comptable per difondre-la, ara també és mànager d’un grup musical.

 

> Mireia Clapers
IMATGE | J.SERRA

 

“A Caldes hem recuperat una ràdio oberta, amb moltes hores de programació”

 

· Tothom et coneix per Monter, d’on ve?
Quan anava a l’escola, a la mateixa classe, érem dos alumnes que ens dèiem Ferran i com que els cognoms eren llargs, els companys els van escurçar. I fins avui dia, pràcticament tothom em diu Monter, excepte la meva família.

· Com neix la inquietud de fer ràdio?
Jo vaig començar a fer ràdio amb 10 o 11 anys. Érem quatre amics a l’escola i a un company li van proposar de fer ràdio i ens ho va dir a la resta, així va començar.

· Què és el que més t’agradava?
A mi m’encanta la música i la ràdio, de fet aquest va ser el vehicle. Aquesta activitat reunia als meus amics i la música, per mi era perfecte.

· Quina mena de música posàveu en aquella primera època?
Música comercial, el pop sempre m’ha agradat i també el rock en català.

· Sempre has estat vinculat a Ràdio Caldes?
Des que vaig començar quan era molt jove, vaig estar vinculat fins als trenta anys, més o menys. En el moment que el Xavi Castillo plega com a director, amb la gent que formàvem part en aquell moment a la ràdio, que era molt potent, com el Xavi Serra, Jordi Daví, l’Esther Pons en l’àmbit periodístic i jo a la part tècnica i més organitzativa, guanyem un concurs públic per gestionar l’emissora municipal. Però quan es convoca el segons concurs, el perdem i pleguem tots.

· Feies algun programa en aquella època?
Feia “El Cafè de la Ràdio” els dissabtes a la tarda i portàvem a grups de rock en català, com els Sopa de Cabra o Lax’n Busto. I com que els convidàvem a dinar abans del programa es generava molt bon ambient i les converses eren molt disteses.

· Fa uns quatre anys que ets responsable de la programació de l’emissora municipal, quin és el principal repte que has afrontat?
El repte era recuperar una ràdio oberta a la gent, amb moltes hores de programació i facilitar als col·laboradors, amb experiència o sense, que poguessin parlar del que volguessin.

· Tothom pot fer ràdio?
Si, només s’han de tenir ganes de parlar sobre el que agrada a cada col·laborador, i evidentment, no fer apologia sobre coses que no s’han de fer.

· Creus que la diversitat de col·laboradors ajuda a generar més interès per part de l’audiència?
El punt fort de la ràdio local és la gent que l’escolta. Com més gent tens que fa ràdio a Caldes, més gent propera tens que l’escolta. Si no hi hagués un vincle amb la gent que fa ràdio, potser no l’escoltaria.

· Ràdio per informar o per entretenir?
Les dues coses. Hem tingut i tenim professionals de la informació molt bona. Amb un mitjà molt pròxim, cada hora amb informació, la pàgina web, les xarxes socials i programes sobre temàtica molt diversa.

· Quina és fórmula d’èxit com a emissora local que conviu amb la digitalització i altres mitjans d’informació?
A les xarxes s’hi ha de ser, però hi ha un públic, com les botigues i la gent gran, que fan servir la ràdio de tota la vida. Jo crec que no hi ha competència, sinó que la ràdio és un complement.

· Avui dia per què serveix Ràdio Caldes?
Jo crec que té diverses coses. Una, informar, ser un vehicle per informar a la gent del poble, tant amb informació municipal o no. També, entretenir amb tota la gent que fa ràdio, amb una temàtica diversa, esports, cultura, salut…, Així mateix és un vehicle per la gent que està estudiant periodisme, com a pràctiques i per la gent que té una inquietud, a qui li agrada parlar de cinema, doncs aquí té la porta oberta, per exemple.

· La gent de Caldes té ganes de fer ràdio? Et costa trobar col·laboradors?
Jo crec que hi ha molta gent que té ganes de fer ràdio. De vegades he descobert que hi ha gent que no sap que pot venir a parlar sobre algun tema que li interessa, però per norma, no m’ha costat gaire trobar a gent. Com que fa tants anys que conec gent, la veterana en continua fent i també hi ha gent nova que es va incorporant. Caldes és un poble que té fusta de fer ràdio.

· També aproximeu la Ràdio a les escoles.
És una experiència molt bona. Els alumnes s’ho passen molt bé i és una motivació extra, s’ho prenen com a una activitat molt emocionant. Gairebé hi participen totes les escoles de Caldes.

· Per tu quin és el programa d’èxit?
Per mi un programa d’èxit és qualsevol que es faci cada setmana, perquè vol dir que aquella persona ha tingut el temps de fer-ho, de preparar-ho, la capacitat d’aconseguir aquella informació i que s’ha fet. Que escolti molta gent un programa no determina que sigui bo o no.

· Sempre et veiem a la part tècnica, ara no t’animes a fer un programa?
Fa un parell de temporades vaig fer un programa de música amb una amiga meva, que en realitat era l’excusa per trobar-nos. Cada quinze dies fèiem un programa d’una hora i ens ho passàvem molt bé. Però jo em sento més còmoda a l’altra banda.

·  Ets l’impulsor de la web La Cultura No Val Res. Com neix aquest projecte?
Sorgeix quan deixem de fer ràdio a l’emissora municipal i decideixo muntar una ràdio a casa per internet (Èxit FM) amb antics i nous col·laboradors, però després del naixement del meu primer fill, tenia ganes de fer altres coses en l’àmbit cultural, però que no fossin ràdio. La Cultura No Val Res neix com un divertiment que va anar creixent fins al punt de poder dedicar-m’hi del tot.

· Com ho definiries?
És un portal de cultura gratuïta. Totes les activitats que hi estan recollides el públic no ha de pagar una entrada. És cultura no cost per tot el territori i part d’Andorra.

· Després de més d’una dècada, com ha evolucionat?
Doncs una cosa que per mi era un hobby i que va néixer gairebé de broma, ara tinc clients que em paguen per publicar la seva informació, s’ha convertit en una empresa i la meva feina. Tenia molt clar que no volia penedir-me de no haver-ho provat, vaig deixar la meva feina com a comptable i m’hi vaig dedicar a temps complet.

· Les propostes culturals gratuïtes poden estar a l’altura de les que són de pagament?
Hi ha molts equipaments, com museus, presentacions de llibres, que són de molta qualitat i són activitats que el públic no ha de pagar una entrada. Hi ha entitats i institucions que ofereixen activitats culturals molt interessants sense cost per al públic.

· Com s’ha anat adaptant als canvis tecnològics?
Amb les xarxes socials hem tingut un gran impuls per donar-nos més visibilitat. Els nostres seguidors poden veure totes les activitats que oferim d’una manera més directa. Ara, com a novetat, estem treballant perquè la web sigui accessible al dispositiu d’Alexa.

· També ets mànager d’un grup de música?
Si, arran d’una publicació a Instagram, durant la pandèmia, vaig veure un grup que es queixava de la manca de concerts, per les restriccions, i en veure-ho em va fer mal. Sense conèixer-les, són cinc noies que es diuen Les Sommeliers, els hi vaig proposar de fer un concurs on el premi era fer un concert a casa del guanyador. Es van llençar a la piscina i van acceptar. La guanyadora va ser una noia de Figueres i vam anar a casa seva a fer un concert. Una experiència molt bonica. A partir d’aquí em van proposar ser el seu mànager, tot i que no tenia experiència, vaig acceptar, m’ho passo molt bé.

· Si alguna vegada et vols perdre, et trobarem a Andorra?
Si, a Ordino. Des de petit que hi anava i sempre que puc hi vaig. M’agrada molt perdre’m per les muntanyes amb el meu gos.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss