Jordi Sanchez

Jordi Sánchez Puigdomènech

Dinamitzador cultural i membre de Last Bizarras

Historiador de formació i llibreter per vocació, actualment combina la feina d’administratiu amb la dinamització de clubs de lectura.
És membre del duet Last Bizarras amb el personatge de la Mariona RedBull.

IMATGE | J. Serra

 

 

“El missatge que volem donar és que pots ser lliure de fer el que vulguis, si ets estrany no passa res, hi tens tot el dret”

 

– Quin és el teu paper com a dinamitzador al club de lectura?
Durant quinze anys vaig ser llibreter i com que actualment tinc una feina molt monòtona i soc una persona molt inquieta, necessito en les hores en què no treballo trobar un al·licient. Volia seguir vinculat al món dels llibres i per això vaig buscar dinamitzar clubs de lectura.

– On organitzes aquestes trobades literàries?
Actualment dinamitzo els clubs de lectura de la llibreria Ona, a Barcelona i també a la llibreria Gralla, de Granollers.

– Com es trien les lectures?
No els trio únicament jo, ens coordinem amb les companyes de cada llibreria. Sempre fem una llista que posem en comú i triem quin títol pot funcionar més bé, ja sigui perquè el llibre té un element peculiar o perquè és totalment diferent de l’anterior que hem fet. A la llibreria Ona, per exemple, sempre fem autors catalans i mirem que pugui venir l’autor a la tertúlia i a la llibreria Gralla de Granollers, no ens tanquem només amb literatura catalana, fem tota mena de literatura, però sempre que el llibre ens cridi, que ens digui alguna cosa i que sigui el màxim de divers possible.

– Tenen èxit ara els clubs de lectura?
El públic respon molt bé, la gent té moltes ganes de clubs de lectura. Així com abans les llibreries vivien de presentacions literàries, que ja són un acte que ha mort. En canvi, hi ha molta gent que vol llegir i vol compartir el que ha llegit. Als clubs que s’han ofert sempre hi ha hagut molta participació. És molt fàcil de dinamitzar-los perquè la gent té moltes ganes de comentar.

– Com funciona un club de lectura?
És tan senzill com haver llegit el llibre. Ens trobem un dia a la setmana, a una hora concreta, normalment li dediquem una hora o hora i mitja. Sempre ho plantejo com si fóssim a una tertúlia amb amics, al menjador de casa o en un bar, obro la conversa i que cadascú digui el que li ha semblat el llibre. Si ha agradat, si l’han trobat ben escrit i a partir d’aquí es crea una tertúlia com qui parla de futbol.

– Els clubs de lectura han revifat després de la pandèmia?
Si una cosa bona ens ha deixat la pandèmia és el renaixement en el sector del llibre i les llibreries. Últimament, quan parlo amb llibreters, editors i distribuïdors de llibres em diuen que han tancat l’any 2020 com un dels millors anys dels últims deu. A la gent a qui ens agrada llegir, tot i ser un acte solitari el fet de llegir, vius molt millor els llibres si el comparteixes. Després de la pandèmia encara llegim més que abans.

– Qui és Mariona RedBull?
És un personatge que va arribar per casualitat a la meva vida. Un amic que volia participar en un talent show per drag queens a la Sala Apolo, no s’atrevia a participar-hi sol i com que a mi sempre m’ha agradat actuar, ens vam preparar una actuació. Com que vam guanyar el concurs i ens ho vam passar molt bé sobre l’escenari vam decidir continuar amb el projecte.

– Així van néixer Last Bizarras?
Exacte. Jo ja intuïa que l’escenari m’agradava i actuar a l’Apolo amb la sala plena a la festa Futuroa Sarao Drag i guanyar el concurs va fer que decidíssim continuar amb el projecte de Last Bizarras. Ens van sorgir altres actuacions, però amb la pandèmia tot es va aturar, tot i que ara sembla que tornem a arrencar i aviat ja tornem a tenir actuacions. Last Bizarras tot i no tenir formació artística ni recursos, pensem les nostres actuacions amb un toc de militància. Ara tot aquest món del travestisme, el transformisme, les drag queens estan més de moda, o estem més visibles que no anys enrere i en les actuacions hi ha el component reivindicatiu i de lluita per drets. Kleo del Oro, l’altra meitat de Last Bizarras, és qui porta la direcció artística i ens complementem molt bé.

– Us definiu com un duet de Glamour Art performance, què vol dir?
Crec que de vegades es pensa en les drag o els transformistes com a alguna cosa molt barroera. A nosaltres ens agrada ser més elegants i ser glamuroses. També el que ofereixen Last Bizarras és quelcom més que un playback, les nostres performance són artístiques, cuidem molt el nostre vestuari i la imatge que volem transmetre. Intentem treballar més el fons i la forma que no només fer un playback i explicar quatre acudits.

– Com va sorgir el nom?
Bizarro és un nom que ens agradava molt, volem ser un element estrany quelcom que et fa pensar això què és, ens agrada ser estranys i sortir de la norma. La paraula Last la vam incorporar per fer el nom més exòtic.

– Espectacle “Lo bizarro es vivir” és un dels vostres últims shows?
Si, és un espectacle d’entreteniment on l’humor és el punt de partida, a banda de les cançons que cantem busquem una interacció amb el públic i és aquí on intentem parlar d’un contingut més social o més reivindicatiu per oferir alguna cosa més.

– Al març d’aquest any vàreu estrenar el single “Digamos Decir”.
Sí, la lletra és nostra i estem molt satisfets amb el resultat, amb poquíssims recursos hem fet un vídeo que ha quedat molt digne, molt treballat i molt presentable. La lletra és totalment surrealista, no té ni cap ni peus. Ens hem basat en la manera de parlar de la Kleo del Oro, que no parla bé ni el català ni el castellà. ‘Digamos decir’ és una expressió que sempre diu. Volem reivindicar la llibertat de parlar com vulguis i de dir el que vulguis, fins i tot de crear llenguatge i expressions pròpies que de vegades surten de l’error. El missatge que volem donar és que pots ser lliure de fer el que vulguis, si ets estrany no passa res, hi tens tot el dret.

– Festes com la Futuroa Sarao Drag són necessàries?
És clar, no només és un concurs de drags, també té un contingut reivindicatiu molt important. Aquesta festa és una iniciativa que surt d’un col·lectiu de joves amb les idees molt clares i amb moltes ganes de fer molta feina en qüestions com la identitat de gènere, de reivindicació i de replantejament de discursos de gènere.

– També heu participat en la docusèrie “Joyas Queer” de l’Elio Colen.
Aquesta docusèrie visibilitza la gent que es dedica aquest món, al travestisme, al transformisme, explica d’on ve i per què ho fa. L’Elio Colen ja té tres sèries documentals, de temàtica LGTBI. Per Joyas Queer va seleccionar a deu persones i nosaltres vam tenir la sort de poder participar en aquest projecte. Actualment fa una nova temporada, ja que hi ha molta gent que es dedica a aquest món, no només a la ciutat de Barcelona, sinó a tot arreu. Per això és important visibilitzar que tothom té dret de viure en llibertat.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss