Gerard Giménez Adsuar

Economista i bioestadístic del Servei de Vigilància Epidemiològica del Vallès

De ben petit, expliquen els seus amics que ja li agradaven els números. De seguida, va demostrar molt interès per la meteorologia. Fins al 8 d’agost, va publicar diàriament a Twitter i al web gerardgimenez.com els positius per COVID a cada municipi de Catalunya, actualitzada a diari. Això li ha servit com a pràctica pels seus nous estudis, un màster en estadística i recerca operativa. A més, té dos terços finalitzats de la carrera de biotecnologia.

 

“La pandèmia és un fet que passa cada 100 anys i, per tant, hem de prendre mesures extraordinàries”

 

  • Vas començar la teva carrera professional treballant en un fons d’inversió…

Era una feina molt exigent, t’obligava a estar-hi tot el dia. Has de tenir una personalitat que s’adapti molt a la feina. Al cap d’uns mesos, vaig veure que no estava a gust del tot i que havia de trobar la manera d’encarrilar la meva carrera professional perquè fos una mica més d’acord amb el meu tarannà. Per això, vaig decidir fer aquest canvi i fer un màster en estadística i recerca operativa.

  • L’esclat del coronavirus t’ha servit com una oportunitat per descobrir la interelació entre els números i com s’han d’interpretar?

Sí, totalment. Vaig estar treballant un mes més al fons d’inversió durant el confinament. Al cap d’un parell de setmanes, em vaig posar a estudiar programació una miqueta, que necessitaria per al màster. De cop i volta, es va ajuntar la necessitat de saber quants positius de coronavirus hi havia a Caldes per setmanes o per dies, no el total que ja figurava en les dades obertes de la Generalitat. Les dades ja hi eren, però havies de fer una mica de pic i pala. Va ser un repte fantàstic i una introducció bàsica al Big Data, tot i que he fet servir centenars de milers de files i el Big Data n’utilitiza milions. Quan ho vaig aconseguir, vaig pensar que ho podia fer per la resta de municipis de Catalunya i que la gent ho pogués consultar.

  • I d’aquí al Servei de Videovigilància Epidemiològica del Vallès. Quina feina hi fas?

Arran de la repercussió que vaig tenir compartint les dades, em va arribar aquest concurs públic temporal. Justament necessitaven gent que fes estadístiques sobre la Covid-19 i era el que estava fent. Vaig tenir sort de ser un dels escollits.

  • Com està actualment la situació del coronavirus a Caldes?

Estem veient un augment de casos. De moment no és res alarmant. Normalment ajustem el nombre de casos per la població d’un municipi o una comarca. Caldes encara està per sota de la mitjana de Catalunya, però el que preocupa una miqueta és que fins ara estàvem amb 10 casos setmanals i els últims dies ja n’hi ha 8. L’increment està passant aquests últims dies.

  • Això significa que hi ha molt risc de rebrot?

Exactament, perquè el risc de rebrot és directament proporcional al nombre de casos que hi ha en una setmana i a com aquests creixen. Ara a Caldes estàvem amb una taxa molt baixa, però s’ha duplicat. La veritat és si fem una visió més general, a Sabadell i a Terrassa hi ha uns barris amb el triple de taxa que la de Caldes i clar, la nostra connexió amb Sabadell, Terrassa i Granollers és molt alta. No és el que ha passat a Canovelles, on han tingut un problema de sis o set casos més que els que tenim aquí.

  • Quin efecte tenen sobre les autoritats es teus tuits?

La repercussió que té Twitter és més que res per informar a la població. Dubto que s’utilitzin les meves gràfiques per prendre decisions. A més, les anàlisis que faig no són exhaustives. Parlo, per exemple, de tres comarques però n’hauria de parlar de 15.

  • Una de les teves darreres entrades al teu Twitter és sobre el retorn a les escoles. Amb diferents gràfiques mostraves on podien obrir les escoles. L’anàlisi era bastant preocupant…

Segons els criteris d’un grup d’experts de Harvard amb la incidència que hi ha actualment, realment només podien obrir a unes 20 comarques totes les escoles, incloent primària, batxillerat i secundària. Seguint també aquests criteris, l’altra meitat no podria obrir secundària.

  • Tens la sensació que les coses s’han fet malament aquí?

Jo no diria malament. S’està fent tan bé com s’està podent però potser sí que trobo a faltar una mica més de flexibilitat, de pensar que la pandèmia és un fet que passa cada 100 anys i que, per tant, hem de prendre mesures extraordinàries. Per exemple, obrir les escoles al juny hagués estat millor perquè hi havia tants pocs casos que era una situació perfecta. I els nens s’havien passat a casa quatre mesos. Com és que no podíem haver obert al juny? Oh, és que eren vacances. Però la situació és excepcional i calia donar-hi la volta.

  • Què et preocupa especialment en aquest retorn a les escoles?

Em preocupen especialment els professors de secundària. Ells donen una assignatura, però roten pels grups. Acostumen a ser 6 o 8 professors. Són bastantes hores, definim un contacte estret quan estàs 15 minuts parlant amb algú. Aleshores un professor que està amb alumnat de secundària, que a nivell de transmissió del virus són iguals que els adults, és un repte molt important. A aquests professors no els pots fer fer quarantena perquè a cada aula que confines, vuit professors s’han de confinar a casa durant 15 dies… Això és insostenible. La meva mare és professora a l’institut públic de Palau-solità i Plegamans i m’ha dit que només poden caure 4 professors de baixa. Estic segur que a tots els instituts els passa el mateix. Cap institut pot encaixar tenir 10 professors en quarantena.

  • L’esclat del coronavirus aquí va ser el març. Ja estaves assabentat abans del que ens venia?

A mi m’agrada molt llegir la premsa internacional. Des del gener estava llegint que hi havia aquest virus a la Xina. De cop i volta, me’n recordo que era a finals de gener, estava mirant les corbes de la Xina i me n’adonava que cada dia que passava morien més persones que al dia anterior. Llavors vaig llegir que l’oftalmòleg xinès que havia descobert el virus havia mort d’una pandèmia bilateral atípica després d’estar quatre mesos a l’hospital. Vaig pensar: ostres, potser sí que això no és una grip! Quan es va cancel·lar el Mobile World Congress ja estava convençut que era un problema gros. Deu dies abans que aquí decretessin el confinament, ja vaig dir-li als meus amics que tot tancaria en dues setmanes.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss